Ara que s'han acabat els Instants Poètics a Ràdio Arrels, no crec que es pugui conservar el nom d'aquest blog, tot i que no s'acabi l'aventura de les Edicions Hertzianes Arrels. Dic que no s'acaba... però ves a saber si trobaré gent d'aquí que tingui la veta poètica i la dèria de voler fer córrer obres seves per les ondes. És que som només un grapat, els poetes, en aquestes terres de la Catalunya boreal. On són els joves?
4 d’oct. 2009
3 d’oct. 2009
DÉU N'HI DO, COM RÀPID PASSA EL TEMPS
Sembla mentida que m'hagi quedat tan de temps sense escriure ni una paraula aquí ! Ben bé com si no tenia res més a dir sobre res del món o res de la vida. Coses per dir:
Bo, per començar, m'acabo de donar de baixa del Facebook. Demano disculpes als amics i coneguts que m'hi deien o feien saber coses, però, lo altre com m'empipava, no es pot dir. Veus com la gent utilitza tecnologies de prestacions més elevades per comunicar coses més grolleres o insignificants! És clar que vivim en els temps de la comunicació que no comunica res... Modernitat, diuen.
Altra cosa. Ahir a la nit, sobre la cadena "France 3" vaig mirar el programa "THALASSA" (que ja fa temps que dura de tan interessant i famós com és) que es feia en directe de Barcelona. Quin goig. Per un cop. Sort que en Pernoud -el presentador-, va començar precisant-nos que "ici on parle catalan" perquè, després, de català no se'n va sentir ni una paraula! Tret dels noms pronunciats a la francesa pels locutors francesos ; aixi que nos van parlar de: la Costà Bravà, d'Ampuriàbravà, d'Ibizà, de Minorque, i del cap de [krös]... La gent entrevistada parlava castellà o francès com aquestes dues estudiantetes que sobre la Ramblà nos van parlar de la Plaçà dé Catalunyà... i quasi tot amb un fons musical de guitarres flamenques, com solen fer el francesos, i bon vent i barca nova, que això era Catalunya! Se'n rigui qui pugui, pero, déu n'hi do la feina que tenim encara per fer al cap de 350 anys!
Bo, per començar, m'acabo de donar de baixa del Facebook. Demano disculpes als amics i coneguts que m'hi deien o feien saber coses, però, lo altre com m'empipava, no es pot dir. Veus com la gent utilitza tecnologies de prestacions més elevades per comunicar coses més grolleres o insignificants! És clar que vivim en els temps de la comunicació que no comunica res... Modernitat, diuen.
Altra cosa. Ahir a la nit, sobre la cadena "France 3" vaig mirar el programa "THALASSA" (que ja fa temps que dura de tan interessant i famós com és) que es feia en directe de Barcelona. Quin goig. Per un cop. Sort que en Pernoud -el presentador-, va començar precisant-nos que "ici on parle catalan" perquè, després, de català no se'n va sentir ni una paraula! Tret dels noms pronunciats a la francesa pels locutors francesos ; aixi que nos van parlar de: la Costà Bravà, d'Ampuriàbravà, d'Ibizà, de Minorque, i del cap de [krös]... La gent entrevistada parlava castellà o francès com aquestes dues estudiantetes que sobre la Ramblà nos van parlar de la Plaçà dé Catalunyà... i quasi tot amb un fons musical de guitarres flamenques, com solen fer el francesos, i bon vent i barca nova, que això era Catalunya! Se'n rigui qui pugui, pero, déu n'hi do la feina que tenim encara per fer al cap de 350 anys!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
