Per saludar un llibre de poemes nou

Post scriptum

Les voix

Quand le figuier de la nuit répand sa marée souveraine, ne t'étonne pas disent-elles, si tu ne vois aucun fruit parmi les feuilles.

Rien de pulpeux qui murisse, rien de moelleux à cueillir. Ni belle ni petite, aucune figue pour t'enlever la faim de mordre.

Pas un bijou, mais seulement des gouttes de lait qui perle de la peau du temps, à la cime de l'obscurité. Et aussi ces touffes de parfum, dans le ressac des ténèbres.

Si le figuier est vide de figues, ne t'étonne pas, et ferme les yeux. Elle s'élève en toi l'échelle, contre le mur éboulé. Va te noyer de l'autre côté des paupières.

Va te noyer, disent-elles. Dans le froufrou du jardin de chair te sourit la figue entrouverte.

El llibre es pot encarregar ca l'editor: L'aucèu libre :  880, chemin de la gare 30250 SALINELLES

O directament ca l'autor: Frederic Fijac 625 La Permenada 47300 BIAS

Le livre (10 €) est à commander chez l’éditeur : L’aucèu libre – 880, chemin de la gare – 30250 Salinelles
lauceulibre@gmail.com
ou chez l’auteur : Frederic Fijac – 625 La Permenada – 47300 Biàs
frederic.fijac@orange.fr

Paperots 6

Conversa amb Carles Camps-Mundó

El que fou

ja no és

però no deixa d'haver estat

30/11/18

Meditacions: postdata

Només per dir que les imatges penjades sota el títol: «Meditacions» no són altra cosa que imatges d'una inassequible realitat... unes fotos numèriques...un conjunt de píxels que si pateixen el pas del temps, no el pateixen igual que el paperot real fotografiat. Però, segur que, de cap manera, poden sostreure's a l'entropia universal. A l'irreversible pas del temps el qual fa que cada cosa que va ser, mai més tornarà a ser com era... 

I què seria l'Univers sense el temps?

ENTROPIA

Meditacions

Cinc cèntims a propòsit del paper.

Aquest paper anyil, blau violaci. Era un paper d'embalatge que, abans de la invasió mundial dels plàstics de tota mena i per a tota mena de coses, s'utilitzava per guarnir el fons de les "caixetes" a claraboia, de fusta de pollancre, generalment, blanca i lleugera  en les quals, pel seu transport, es condicionava la fruita, préssecs, albercocs, etc. Es presentava en fulls de 46,5cm x 17,5cm i era de baixa qualitat, retirant un mica el paper assecant però més prim. 

A més del seu blau intens, el que em va interessar molt d'aquest paper va ser la seva sensibilitat a la llum. Doncs, sí, una mica com un paper fotogràfic, exposat a la llum del dia, als raigs del sol, el seu blau es degrada progressivament, es marceix, s'esblaima, griseja, vira a bistre, perd la seva lluminositat, s'apaga.

Ara, potser, us preguntareu: «però, què hi fa el codolet sobre el paperot?»... Hi fa que una cosa els agermana, dic cosa però seria més exacte dir que mostren o són el resultat d'una actuació semblant i aquesta actuació és el desgast degut a un flux. Flux d'aigua pel codolet, flux de llum pel paper. L'un com l'altre veritable esmeril. La fusteta de la meditació N°3 i de la N°4, me la va regalar una amiga de retorn del Sahara... s'entén que la fusteta també ha sofert, amb l'ajut d'un flux d'aire, l'acció del mateix paper de vidre. En conclusió, els tres elements de les meditacions delaten el protagonista amagat però imprescindible de tota cosa en l'Univers: sa majestat el Temps.

Per tant tota obra en la qual he emprat aquest paper (com alguns dels meus poemes tridimensionals) deixa de ser un objecte a tres dimensions i, ves per on,  passa a integrar la quarta!

Meditació 4

 

Paperots 5

 Solitud

Mentre

jo

pacient i astut

miro d'amansir-la

ella

sorneguera i perversa

pretén ensinistrar-me

 

Poesia a mà alçada

 

Dedicatòria

 El paperot N°4, 

el dedico a l'amic Carles Camps Mundó autor de «L'oració Total»  Ed.Proa Barcelona 2013

i a Frederic Nietzsche

Lo dia 7 de novembre...

 Se n'ha faltat de poc que el «Primer Cònsol» francès (ex-alumne dels Jesuïtes) copríncep d'Andorra, canonge de Sant-Joan-del-Laterà s'hagi trobat a l'encara ratlla fronterera del Pertús, el dia fatídic!... 

I si, perquè a diferència de tots els altres tractats de la mateixa època, l'anomenat Tractat dels Pirineus, ves per on, és sempre vigent.

Paperots 4

Titella de fils 

Tot i que no els vegis

bé sents que estàs penjant d'uns fils 

que et fan moure

mans i peus i cap

i cor també  i qui sap si pensament...

Però per més que alcis la mirada

i escodrinyis el zenit

ni pots albirar-lo

l'electromagnètic algoritme

                          titellaire

Meditació 3

 

CAP AL TARD

Com ho anunciava el passat 29 de setembre, ara tenim a mans el recull de poemes le l'amic Jordi Sales. L'editorial «EDITIONS PARAULES» * va publicar-lo en el marc de la celebració de «L'Illa dels Poetes 2».

El llibre, amb enquadernació rústica i en 93 pàgines ens presenta 85 poemes (que són una suma!) repartits en 6 capítols d'extensió desigual. Entre aquests textos -i se m'havia escapat precisar-ho- tres del capítol "Natura morta": Natura morta, La sorra, El vent, es van publicar a GERMANOR en el N° 127 de OC el 2014.

En Jordi és un poeta molt sensible a la llengua i a la seva facultat de sonar i ressonar en ritme com ho notareu en el primer capítol intitulat: Poètica fonètica. Alguns dels poemes són com, qui diria, uns embarbussaments de la mena dels que es fan recitar a la mainada a l'escola i que doncs demanen ser dits en veu alta... No us priveu de fer-ho! Tot i això s'inscriuen en una línia molt antiga, medieval, de la poesia tant catalana com europea, per no dir mundial. També és de "tradició" el recurs a l'al·literació com per exemple en el poema Retrat : «L'amor mou el meu mar / que mor, menut al matí» que em recorda: «Mais ma main mince mord la mer de moire mauve» en el poema «Régularité de la chasse» d'Alfred Jarry. A demés vull notar uns intents de joc amb la tipografia, i l'espai del text que em semblen d'interès però encara tímids.

*EDITIONS PARAULES DCC 2 carrer Julien Panchot 66130 ILLE-SUR-TÊT