Paperots 13

Tu 

                  el pany i

jo 

                  la clau

ensems

      ens        obrim

      camins d'amor   i

      camins de vida

De peus a la galleda

POESIA / POEMA    POEMA / POESIA 

poemasia o poesiema

?

 

El 2018, l'editorial Llibres del segle va publicar a la seva col·lecció: poesia sèrie CULIP l'obra poètica de Carles Camps Mundó que el mateix autor designa com a «obra reunida» (cosa que m'agrada molt) amb el títol: LA MORT I LA PARAULA obra poètica (1988-2018). 

Amb aquesta obra reunida el poeta no va deixar ni ploma (ni teclat) de banda sinó que va prosseguir la seva tasca poètica editant el passat més de febrer a les edicions Saldonar el recull DESIG DE VEU. També va compondre l'opus EL POEMA, que que forma part del seu llibre encara inèdit: L'instant inexacte, opus que ÒC acaba de publicar a la seva rúbrica convidat, amb traducció a l'occità de Joan Ives Casanova. Aquí el poeta es planteja -ens planteja-  i escorcolla la problemàtica de l'escriptura poètica.  

Repassant el conjunt de títols de l'obra campsiana qui no s'adonarà de la presència obstinada (qui sap si obsessiva) dels mots: paraula i veu sense parlar d'oració...

I ara, amb tot això, no puc deixar, personalment de preguntar-me quina cosa és el que escriu el Carles, el que escric jo. Sé que ell, com jo diem que escrivim poemes... fem poesia?

El mateix Carles escriu a la introducció de Desig de veu: 

«No la poesia no serveix per res concret. O simplement per res. D'aquí el seu gran servei. És capaç de fer-te descobrir com ets quan no ets utilitzat. Quan no ets utilitari. Quan et vesses humanament, sense comerç. En un món funcional, el poema com a disfunció. Poetificar és estrènyer el cercle del llenguatge al voltant de l'última resistència: la inexistent, i per això irreductible. D'aquí la increïble, l'absurda, la patètica, la gratuïta, la magnífica persistència de la poesia.»

Per més informació: 

https://carlescamps.wordpress.com/2021/03/15/el-poema-lo-poema/

 Ara, a veure què n'han pensat certs altres:

«He escrit poesies...»

Jordi Pere Cerdà

quarta de coberta de: FINESTRALS D'UN CAPVESPRE

Trabucaire 2009

Federico Garcia Lorca

(de viva veu a Gerardo Diego)

Obras Completas 

Aguilar 7a edició 1964

«Però què diré jo de la Poesia? Què diré d'aquests núvols, d'aquest cel? Mirar, mirar, mirar-los, mirar-lo, i res més. Entendràs que un poeta no pot dir res de la Poesia. Això deixa-ho als crítics i professors. Però ni tu ni jo ni cap poeta sabem el que és la poesia. Aquí està, mira. Jo tinc el foc a les meves mans. Jo l'entenc i treballo amb ell perfectament, però no puc parlar d'ell sense literatura. Jo entenc totes les poètiques ; podria parlar d'elles si no canviés d'opinió cada cinc minuts. No sé. És possible que algun dia m'agradi moltíssim la mala poesia, com m'agrada (nos agrada) avui amb bogeria la mala música. Cremaré el Partenó a la nit, per començar a aixecar-lo el matí i no acabar-lo mai.

A les meves conferències, a vegades, he parlat de la Poesia, però l'única cosa de la qual no puc parlar és de la meva poesia. I no perquè sigui inconscient del que faig. Al contrari, si és veritat que sóc poeta per la gràcia de Déu -o del dimoni-, també ho és perquè ho sóc per la gràcia de la tècnica i de l'esforç, i de donar-me compte en absolut del que és un poema.»

 

Octavio Paz

La otra voz 1990

«He escrit poemes, no poesia, perquè es pot discutir interminablement sobre la segona mentre no és difícil convenir en la significació de la paraula poema: un objecte fet de paraules, destinat a contenir i secretar una substància impalpable, rebeca a les definicions, anomenada poesia.»

i també

«Tal és l'experiència de l'alteritat que es fa present en  la poesia i té lloc en el poema, on s'encontren l'autor i el lector mitjançant el llenguatge.» 

Jacques Roubaud

in Le Monde diplomatique

gener de 2010

«La poesia és un gènere que hom s'afanya a veure allà on no és -dins una posta de sol, dins l'slam, dins les convulsions escèniques d'un artista- i a no veure allà on es troba: dins un cara a cara del poeta amb la llengua. [...] El que acabo d'escriure és per defensar el punt de vista següent: que la poesia es fa dins una llengua, es fa amb mots; sense mots, cap poesia; que un poema ha de ser un objecte artístic de llengua a quatre dimensions, és a dir compost alhora per a una pàgina, per a una veu, per a una orella, i pera una visió interior. La poesia s'ha de llegir i dir.»

A aquesta idea, m'hi vaig adherir, la vaig fer meva com explico a la introducció de meu llibre Ara Trabucaire Perpinyà abril de 2014. 

Per concloure, de moment, aquí poso pel meu amic, aquesta il·lustració de que l'home és llenguatge i que el llenguatge també és una praxi ...

    CAMP(S) SEMÀNTIC(S)
o tres paperots dedicats a CCM

 

I

 

De la runa

      al desig

amb la veu

pujar el poema

II

Tant com

la poesia quedarà una artesania

ser factor de poemes

III

Fixa't com

tot escrivint-se

de dalt a baix

de ratlla en ratlla

puja el poema

dic puja com

diria s'erigeix

     o s'alça

un poema com una casa

                com un palau

                com una torra

                com un arbre

GERMANOR

 ÒC 136

Acaba d'arribar a la meva bústia el N°136 de ÓC -número de primavera amb una petita antelació-. Aquest 136, per a mi, és un n° particularment interessant perquè la presència del català hi és més important que de costum pel fet que el Convidat és el català Carles Camps Mundó.

A la rúbrica Germanor, acollim aquest cop «EL QUADERN D'ALMUDENA» de Josep Carles Laínez poeta valencià, però que escriu en diverses llengües de la península com ho explica en la seva nota prèvia. En la dita nota també explica la gènesi, en certa manera, d'aquests 21 poemes en prosa, escriu: 

«Quadern d'Almudena» té com a origen una llarga performance amb l'artista plàstica Almudena Millán basada en l'obra "Mr. Gwyn" d'Alessandro Baricco. S'emmarcà en el projecte Retrats escrits, impulsat per l'artista i professor universitari Pepe Romero, i en el qual també la filòsofa Rosa Maria Rodríguez Magda.

A demés, com m'ho va fer remarcar l'autor, aquesta publicació d'una obra seva a ÒC intervé 25 anys després d'una seva primera col·laboració a la nostra revista.

SUMARI del N° 136

Convidat

Carles Camps Mundó : El poema

10 poemes traduïts a l'occità (per respondre un desig del mateix autor, la qual cosa vull recalcar) per Joan Ives Casanova

Omenatge

Joan Maria Petit: Joan Frederic Brun

Renat Duran, la proximitat del monde: Sergi Labatut

Lolocal global : Peire Venzac

Poesias
Gauba, Autan : Danièla Estèbe Hoursiangou
Amont-naut : Silvèta Martí
Ai bocas dau monde : Silvan Chabaud

Pròsas

Ieu vivi un conte : Eric Fraj

Temps perduts : Sèrgi Labatut

Liure cors

Dins totis aquelis verds : Domenge Aussenac

Germanor

Quadern d'Almudena: Josep Carles Laínez

Cronicas

Lluís Llach - Escac al destí : Brunò Peiràs

Franc Bardòu - Lo dîvân de ma sobeirana : Joan Fredric Brun

Francic Combes - Cévennes / Cevenas : Joan Frederic Brun

Paperots 12

 Després de l'amor

Ell:      Ai

           de l'amor l'amargor

Ella:    Calla

           torsimany de mala manya

           que jo t'estimi

Ell:      Ai 

          de l'amor la dolçor