Us sembla estrany el títol? A mi, gens ni mica perquè resumeix el meu dia d'avui. U d'abril, és el segon dels dies de la Vella com contava la meva àvia i també l'Horaci Chauvet en les seves "Légendes du Roussillon" l'any 1899. El temps, griseja, i per confirmar les contalles, plou i no fa gaire calor. Em sento fluixet. Ja fa dos dies. M'estic a casa. M'hi fa companyia el darrer Bezsonoff -com diuen. De fet, tot just l'acabo. La Vella de la meva infància i Bezsonoff... El camí que porta de l'una a l'altre passa per Mistral
(vegin el text del 07/03/09).
Potser
Una educació francesa no sigui exactament el llibre idoni en aquests moments, però tant se val, a penes agafat ja no el podia deixar. Quantes vegades vaig haver de suspendre la lectura per deixar la mirada, enterbolida i vaga, errar cap a uns horitzons de dintre tendrament borrosos. Nostàlgia.
"La peŀlícula mig esfumada" com diu ell. La dita que pretén que ningú no guareix mai de la seva infància, en aquest llibre, troba la seva completa il·lustració. No cal dir-ho, no comparteixo totes les opinions d'en Jean-Daniel Bezsonoff, fins i tot, de cap manera no puc admetre alguns dels seus judicis. No importa. Quin llibre tan bonic!
L'any passat, es va presentar a la llibreria Torcatis de Perpinyà, el darrer llibre de poesia d'en Jordi Pere Cerdà: "Del temps". El poeta, a petició del pintor Patrick Loste i del music Pascal Comelade va donar a Voixéditions un recull de 12 textos datant dels anys 1943, 1945 i que són els primers intents poètics en català del que esdevindria el poeta més important de la nostra època a les Terres catalanes del nord. Del llibre, en Richard Meier va fer un tiratge de lux a 24 exemplars, cada un amb una coberta única feta d'una pintura original de Patrick Loste. Cada exemplar va acompanyat d'un CD amb els poemes enregistrats pel mateix Jordi Pere Cerdà i amb acompanyament musical original de Pascal Comelade. Del recull, Richard Meier també en va fer una edició més lleugera i més barata.
