Dies de la Vella i Joan-Daniel Bezsonoff

Us sembla estrany el títol? A mi, gens ni mica perquè resumeix el meu dia d'avui. U d'abril, és el segon dels dies de la Vella com contava la meva àvia i també l'Horaci Chauvet en les seves "Légendes du Roussillon" l'any 1899. El temps, griseja, i per confirmar les contalles, plou i no fa gaire calor. Em sento fluixet. Ja fa dos dies. M'estic a casa. M'hi fa companyia el darrer Bezsonoff -com diuen. De fet, tot just l'acabo. La Vella de la meva infància i Bezsonoff... El camí que porta de l'una a l'altre passa per Mistral (vegin el text del 07/03/09).

Potser Una educació francesa no sigui exactament el llibre idoni en aquests moments, però tant se val, a penes agafat ja no el podia deixar. Quantes vegades vaig haver de suspendre la lectura per deixar la mirada, enterbolida i vaga, errar cap a uns horitzons de dintre tendrament borrosos. Nostàlgia. "La peŀlícula mig esfumada" com diu ell. La dita que pretén que ningú no guareix mai de la seva infància, en aquest llibre, troba la seva completa il·lustració. No cal dir-ho, no comparteixo totes les opinions d'en Jean-Daniel Bezsonoff, fins i tot, de cap manera no puc admetre alguns dels seus judicis. No importa. Quin llibre tan bonic!