AVÍS

A parir de l'1 de gener 
aquest blog canviarà de nom. 

Ja havia començat a reflexionar-hi després de cloure els INSTANTS POÈTICS com ho deixava entendre en el post del 4 d'octubre. Només em calia trobar un altre nom. Penso que l'he trobat... podria ser: 

APunts i PArladures o APunts & PArladures

-no ho tinc decidit- i que es podria abreviar en APiPA o AP&PA. Això de les "parladures" ho trec dels Finestrals d'un capvespre, el darrer llibre de Jordi Pere Cerdà al qui vaig demanar permís, és clar, i que me l'acaba de donar.     

PARladureS

La poesia no és dins les coses ni tampoc en les paraules, exactament com el vi no és en el raïm. Tan l'una com l'altre necessiten la intervenció de l'home i són el fruit d'un acurat i llarg  procés. Amb  paraules  s'elabora el poema, amb raïms s'elabora el vi... Poema , ampolla de paraules. Poesia, vi de mots.

DURAR

Un somni esvanit.

Un rastre de la vida d'abans, de quan Prada era un nucli important amb gent que hi treballava, s'hi guanyava la vida i esmerçava en el comerç.

Els amos de la botiga, segur, es pensaven que el seu negoci duraria tant com el cartell que es feien fer sobre aquesta paret del carrer Victor Hugo.

Peró, al "Somni" li va passar igual que a moltes altres botigues i vet aquí el que avui en queda .

CUCS

El passat 1 de novembre va morir Claude Lévi-Strauss. Tota la premsa francesa, tan escrita com radiofònica i tele-visual el va degudament homenatjar. No em recordo quin canal va mostrar un curt extracte d'una entrevista que havia donat el vell estudiós. Parlant-hi del món actual -en el que s'acabaven els seus dies i del qual deia que poc li convenia- explicava la metàfora dels "cucs de farina". Aquesta mateixa metàfora, la torno a trobar citada en una revista sota la ploma d'una tal Christiane Galili. L'any 2005, diu, en les seves lliçons d'etnologia, Claude Lévi-Strauss meditava sobre la superpoblació mundial i els seus estralls:

Potser no hi hagi cap dels grans drames contemporanis que no trobi el seu origen directe dins la creixent dificultat de viure ensems, inconscientment sentida per una humanitat presa de l'explosió demogràfica i que -com aquests cucs de farina que s'enverinen a distància dins el sac que els reclou molt abans que l'aliment els comenci de faltar- es posaria a odiar-se a si mateixa perquè una presciència secreta l'avisa que està esdevenint massa nombrosa per a que cadascun dels seus membres pugui lliurament fruir d'aquests bens essencials que són l'espai lliure, l'aigua pura, l'aire no poŀluit.*

Amb tota modèstia, arran d'aquest problema, el set de juliol, jo havia posat aquí, al mateix blog, unes citacions tirades de la Gènesi. Em semblaven il·lustratives de la dèria que té l'home a reciclar idees tronades - i sobre tot màgiques- amb el pretext que com més vella és la "cosa", més sensata és!... Bufa!

Els cucs, vés a saber si aniran a Copenhaguen...

*La traducció és meva.

FINESTRALS D'UN CAPVESPRE (1era part)*

Quan, per uns instants deturant la seva caminada, Jordi Pere Cerdà, el poeta -l'home- gira l'ullada cap enrera.

"Torno cap a la infància. Havia refusat aqueixa immersió dins el sentiment de l'ésser que suporta, per cada individu, el passat. En realitat, refusava de plantejar que tot l'esforç de ma vida, el vincle de voluntat que representa l'escrit que l'ha acompanyada i que jo he vist com una provatura d'arrencar-me al sentiment que l'amara, l'emmara, l'empara i em té lligat... aqueix esforç pot ésser vist, i ha d'ésser vist, com un reconeixement de la força que té el cordó umbilical, que no hauria pogut acabar de tallar."

L'escriptor ens convida a fer amb ell uns torns de passeig, no només cap a la seva infància, sinó a través de la seva ara llarga memòria.

M'adono que aquí, com en Cant alt, com en els Passos estrets per terres altes, segueixo una tendència a abandonar l'esquema prefixat per endinsar-me en incursions múltiples en el temps, en els afectes, en els terrenys de l'empirisme social, com si cerqués unes dispersions, llavors que obeeixo a una formació del meu esperit que és associatiu."

El camí fa giragonses és clar, ja que qui escriu -encara que com a prosista- és el poeta. La passejada tampoc no és sempre fàcil i, a vegades, hem d'anar per trancs i barrancs, perquè la història mana que sovint recorda penes i dols. També s'encontren nombroses cantonades i forques on el narrador ens porta a darrera seu, per unes quantes passes, cap allà on no prevèiem d'anar, abans de tornar-nos al sender. I vet aquí que se m'acut el nom de Claude Simon i el seu Orion aveugle1. 
 "Un de ses bras étendu en avant tâtonnant dans le vide, Orion, le géant aveugle, avance sur un chemin en direction du soleil levant, guidé dans sa marche par la voix et les indications d'un personnage juché sur ses épaules musculeuses."
En el decurs de la caminada del gegant, a cada cantonada quatre "mirades", quatre perspectives... De la terra ramadera de Cerdanya i Conflent dels pares i dels avis a la revista Europe, passant pel Grup Rossellonès d'Estudis Catalans i moltes lectures, camina aquest altre gegant d'En Jordi Pere Cerdà, però ell, amb tota la vista.

1 Claude Simon: Orion Aveugle, "Les sentiers de la création", Albert Skira éditeur, Genève 1970.

* FINESTRAL D'UN CAPVESPRE, Edicions Trabucaire, novembre de 2009

Avui tant com ahir... parla Zarathoustra

"De pallassos majestàtics, el mercat n'és ple-i el poble es vanagloria dels seus grans homes! Per a ell són els senyors d'aquesta hora."

(Friedrich Nietzsche: De les mosques del mercat, a Així parlà Zarathustra, p 67, traduccio de Manuel Carbonell, Quaderns crema 2007 )

EL PARE NO PARA!

Aquesta pobra de la vocal neutra... ai de la pobra [ə]!
Qui s'ho creuria que aquest fonema és, com s'explica a la Viquipèdia, "un dels trets característics del català oriental" que es parla aquí. Només cal veure com la tracta ortogràficament la gent que vol incloure un poc de català -que és bona cosa- en els seus escrits. Posem alguns exemples: Rapatell-d'Al-Sol, Al Tragou, Portal dal Cim, en comptes de Repetell del Sol, el Trago*, Portal del Cim. D'aquest error, se li pot difícilment donar la culpa a la gent de casa nostra que com a llengües escrites només va aprendre el francès i el castellà. Ara,el que sí, trobo difícil d'admetre és la seva manca de dubte ortogràfic respecte del català. Sigui en qualsevol llengua i doncs, en català, parlar vol dir! El parlar i l'escriure porten sentit, signifiquen! EL i AL no són iguals. Perquè, EL mercat és el dilluns, com canta la Masovera quan va AL mercat... que és a la plaça. Sí, EL/LA, article determinat (francès, le/la) i AL (contracció de preposició amb l'article = A+EL)(francès, au/à la)/A LA.
Es veu que la nostra estimada llengua continua patint de la seva passada exclusió de les escoles. Peró, per sort, ara el seu estatut poc a poc i amb prou feines, va canviant, es va millorant encara que trobem que massa lentament i massa poc. Avui, per a qui vulgui, existeixen tot de recursos i ajuts possibles per a l'escrit en català. Només cal pensar-hi i no avergonyir-se de demanar.

PS
Vet aquí el que diu l'Alcover:

REPETELL m. Baterell del sol (Ross., Conflent, Vallespir, Empordà); cast. resistero. Nua la testa sota el repetell de la soleiada, Pous Empord. 193. La plaça jau al repetell del sol, Brazès Ocell 22.
Fon.: rəpətéʎ (pir-or.).
de Repetellar: etim.: germà del prov. petilhar i del fr. pétiller, ‘espurnejar’, ‘escumejar’

TRAGO m. (castellanisme inadmissible en bon català)

UN PROBLEMA

Ara que s'han acabat els Instants Poètics a Ràdio Arrels, no crec que es pugui conservar el nom d'aquest blog, tot i que no s'acabi l'aventura de les Edicions Hertzianes Arrels. Dic que no s'acaba... però ves a saber si trobaré gent d'aquí que tingui la veta poètica i la dèria de voler fer córrer obres seves per les ondes. És que som només un grapat, els poetes, en aquestes terres de la Catalunya boreal. On són els joves?

DÉU N'HI DO, COM RÀPID PASSA EL TEMPS

Sembla mentida que m'hagi quedat tan de temps sense escriure ni una paraula aquí ! Ben bé com si no tenia res més a dir sobre res del món o res de la vida. Coses per dir:
Bo, per començar, m'acabo de donar de baixa del Facebook. Demano disculpes als amics i coneguts que m'hi deien o feien saber coses, però, lo altre com m'empipava, no es pot dir. Veus com la gent utilitza tecnologies de prestacions més elevades per comunicar coses més grolleres o insignificants! És clar que vivim en els temps de la comunicació que no comunica res... Modernitat, diuen.
Altra cosa. Ahir a la nit, sobre la cadena "France 3" vaig mirar el programa "THALASSA" (que ja fa temps que dura de tan interessant i famós com és) que es feia en directe de Barcelona. Quin goig. Per un cop. Sort que en Pernoud -el presentador-, va començar precisant-nos que "ici on parle catalan" perquè, després, de català no se'n va sentir ni una paraula! Tret dels noms pronunciats a la francesa pels locutors francesos ; aixi que nos van parlar de: la Costà Bravà, d'Ampuriàbravà, d'Ibizà, de Minorque, i del cap de [krös]... La gent entrevistada parlava castellà o francès com aquestes dues estudiantetes que sobre la Ramblà nos van parlar de la Plaçà dé Catalunyà... i quasi tot amb un fons musical de guitarres flamenques, com solen fer el francesos, i bon vent i barca nova, que això era Catalunya! Se'n rigui qui pugui, pero, déu n'hi do la feina que tenim encara per fer al cap de 350 anys!

INSTANTS POÈTICS i U.C.E.

41 anys...
la Universitat catalana d'estiu té 41 anys! Tot i que el senyor *** , un dels històrics de la institució pradenca, ens fes remarcar, mig de conya mig seriosament, que aquest any, degut al nombre d'actes de commemoració que s'hi feien, li haguessen pogut dir: Universitat commemorativa d'estiu!... per a mi va ser i continua essent un lloc insubstituïble. El lloc on puc beneficiar-me dels cursos de literatura catalana que l'Educació Nacional (encara nacional) francesa no em va donar. El lloc, també on puc fer, i amb tota normalitat, tota la vida en català.

Aquesta temporada, doncs es commemorava el cinquantenari de la mort de Carles Riba. L'amic Joan Alegret va donar 4 classes on , mitjançant el fil conductor dels temes bàsics de l'autor, ens proposava de rellegir el conjunt de la seva obra poètica. Confesso que moltes de les obres del mestre les vaig llegir i no rellegir, ja que "el Mestre Riba" no és el meu poeta de capçalera (perdona, Berenguer...).

La poesia contemporània va ser present també i amb força gràcies al recital "TROBADOR I JOGLAR" de Josepmiquel Servià el 18 d'agost a les vuit del vespre. En Josepmiquel Servià veient que Ràdio Arrels es podia escoltar des de l'Internet, ja nos havia contactat i és així que va néixer la idea d'aquests Instants poètics suplementaris... de propina. Com tots els precedents faran dues setmanes i, poc avans de les 9, podrem gaudir de la veu tan radiofònica del Josepmiquel que durant 12 anys va participar poèticament a un programa de Catalunya Ràdio... d'aquí que el vaig acollir com a "col·lega", oi?

Com ?

El dia que deixem de preguntar-nos perquè i ens demanem com...
Déu n'hi do* la passa endavant que farem!

*És un " Déu n'hi do" de per riure, ja que el perquè només encamina cap a la metafísica i les religions i que les acabo de rebutjar. A demés, de què serveix preguntar-se, per exemple, perquè hi ha gent explotada quan demanar com n'hi ha ens pot ajudar a trobar com hi podríem posar un punt final.

PER UNA INSURRECCIÓ DE LES CONSCIÈNCIES

MANIFEST PER LA TERRA I L'HUMANISME

Aquest és el llibre que imprescindiblement, tot i que que sigui temps de vacances, hauríem tots de llegir. El seu autor, Pierre Rabhi, inventor del concepte dels "oasis a pertot arreu", és una consciència de les que es mereixen tenir el màxim ressò entre la gent ordinària com som tots nosaltres. Perquè sense esperar que els potents i famosos ho facin, és la nostra responsabilitat personal fer amb tota modèstia el poc que podem fer, ja que amb molts pocs sumats es poden aconseguir coses considerables. Llastimosament Pierre Rabhi no surt gaire bé mai per les teles ni se sent per les ràdios i, a demés, crec que encara els seus escrits no s'han traduït al català.*

Doncs, per això, aquí poso una ràpida traducció meva del petit text que encapçala el llibre i que ja ens pot disparar la meditació.

"Més enllà de les categories, dels nacionalismes, de les ideologies, de la separació entre les opinions polítiques i de tot el que fragmenta la nostra realitat comuna, és a favor de la insurrecció i de la federació de les consciències que, avui, faig un crit, per mutualitzar allò més bo que té la humanitat i evitar el pitjor.
Aquesta coalició, més que mai, em sembla imprescindible atesa l'amplitud de les amenaces que pesen damunt el nostre destí comú, essencialment degudes a les nostres grans transgressions.
Per "consciència", entenc aquest lloc íntim on cada ser humà pot amb tota la llibertat avaluar la pròpia responsabilitat respecte de la vida i definir els compromisos actius que li inspira una veritable ètica de vida per a ell mateix, per als seus semblants, per a la natura i per a les generacions venidores."

* si m'enganyo, m'ho direu...

INSTANTS POÈTICS: PUNT FINAL.

I si, al cap de cinc anys, cinc temporades, acabem de posar el punt final als INSTANTS POÈTICS. L'aventura va començar el setembre de 2004 perquè en Berenguer Ballester i jo, els dos i al mateix moment, quasi quasi, varem tenir més o menys la mateixa idea. I aquesta idea era: fer sentir als nostres coetanis que la vulguin escoltar poesia catalana pel mitjà de la ràdio. Girant la mirada cap enrera ara, m'adono de la tasca acomplerta. És que en cinc anys, hem obert les ondes hertzianes a la paraula de 85 poetes catalans, dels quals 19 de casa nostra -per no dir rossellonesos, tal com fan els francesos-. De tots aquests poetes 13, entre els quals 6 de Catalunya Nord, ens van honorar de la seva presència en els estudis perpinyanesos de Ràdio Arrels, alguns fent, sense cap embut, el viatge des de Barcelona. També, sempre amb el mateix objectiu de difondre poesia, vaig rebre uns amics que van prestar la seva veu a poetes desapareguts o absents. Miquela Valls que nos va llegir poemes de Simona Gay ; Gisela Bellsolà interpretant-nos textos de dues poetesses valencianes ; Jordi Barre donant-nos lectura de poemes que s'havia triat entre els que més li agraden ; Pere Figueres cantant dues cançons meves ; sense oblidar l'amic Maties Mazarico que em va acompanyar en directe de la seva música. Aquí i del fons del cor, tots siguin regraciats per haver participat a fer volar pels aires un bon miler de poemes.
Tot això ho va fer possible la gent de Ràdio Arrels. Ràdio Arrels, ràdio única, original... home si... que em trobaríeu una altra ràdio (local) que s'hagi compromès d'aquesta manera per la nostra poesia o fins i tot per LA POESIA! Infinites gràcies a tots vosaltres, amics meus... a tu primer Bringuet, i fins una altra!

SAURIMONDA AL MAS RIQUER

Ahir, a les nou del vespre, a la capella de l'antic priorat Santa Maria de Riquer de Catllar, el conjunt de música medieval SAURIMONDA estrenava el seu nou programa de concert: "Planctus i cantigas".

El conjunt, entorn de la cantant Gisela Bellsolà, aplega tres músics: Michel Maldonado (viola d'arquet), Gérard Méloux (Llaüt àrab) i Thierry Gomard (percussions).

Van ser uns moments molt rics i agradables. Pero, m'ho esperava perquè conec la Gisela i la seva veu d'alto profund sempre em commou.

EHA! 12

Sense dir que aquest N°12 és un numero especial, val a precisar que es fa, diguéssim, en col·laboració amb la revista literària SENHAL que es publica des de fa molts anys a les comarques gironines, i això mercès a la ferma i perseverant dedicació de Pep Vila. SENHAL sempre s'ha mostrat oberta als poetes del Rosselló, tan als dels segles passats com als d'avui, entre els quals en Patrick Gifreu, en Jep Gouzy, la Coleta Planas i també, 3 vegades, jo mateix que us ho explico. Que aquí en sigui sincerament regraciat.

Amb aquest N° 12, tanquem la quarta temporada de la revista i ens acomiadem dels nostres oients, donant-los cita a la pròxima tardor amb el N°13.

INSTANTS POÈTICS V-19

Pere Talrich

Redifusió de la primera lectura enregistrada pel juny de 2006 durant la segona temporada dels INSTANTS POÈTICS.

Per cloure la cinquena temporada dels INSTANTS POÈTICS fem un salt molt ample respecte del precedent autor: En Joan Maragall... i aquest salt ens torna a les nostres terres. Copio el text de la contraportada del llibre editat per: Les Publications de l'Olivier, en la seva ja extensa col·lecció bilingüe: CLÀSSICS ROSSELLONESOS dirigida per Pere Verdaguer i André Vinas.

Pere Talrich (Serrallonga, 1810 - París, 1888), quedà orfe molt jove i anà a viure a París a l'edat de 21 anys, on treballà sobre tot a l'important diari Le Siècle. Participà de lluny a la Renaixença Rossellonesa. Autor d'un excel·lent poemari en llengua catalana, Records del Rosselló, saludat unànimement com obra mestra, per exemple per Josep Sebastià Pons i per Jacint Verdaguer, i d'un drama romàntic en llengua francesa, Vasconcellos que mostra una reflexió històrica sobre Catalunya a través de la trajectòria de Portugal

.

Recalquem que l'antologia va precedida d'un presentació de la que s'havia fet càrrec el malaguanyat Georges Dunyach, aliàs Jordi, el famós dibuixant, pare d'en Rellamp i d'en Galdric.

IN MEMORIAM PIERRE DRILLAUD

I per a la gent que, llastimosament, encara no entén el català... una versió en francès.

Joan-Pere SUNYER

maig 2009

INSTANTS POÈTICS V-18

Joan Maragall i Gorina (1860 - 1911)

Redifusió de la primera lectura enregistrada el 19 de gener de 2005 durant la primera temporada dels INSTANTS POÈTICS.

Només pronunciar els seus nom i cognom: Joan Maragall i a qui sap quanta gent ja se’ls forma una imatge de la seva cara i alhora se’ls acut alguna de les seves obres: la lletra d’una sardana, d’un cant o un poema. Això per dir la celebritat d’en Joan Maragall. És reconegut com un gran entre els grans poetes catalans. S'afirma que ve ser el primer poeta clàssic del segle XX. Qui no va sentir mai cap dels seus poemes? Almenys el Cant espiritual o bé La vaca cega o La sardana... L’han recitat i interpretat molts rapsodes i cantants. Tothom coneix el famosíssim Cant de la senyera, penso. I tot sardanista sap que la lletra de Per tu ploro és de la seva ploma. No vull fer cap curs, no vull comentar cap teoria, ni que fos la de "la paraula viva" del mateix Maragall, per a això us remeto a les pàgines signades per Gloria Casals a la imprescindible web: lletrA de l’UOC (Universitat Oberta de Barcelona).

INSTANTS POÈTICS V-17

L'art de l'Haiku

Abans que tot, què és un Haiku? El més ràpid és d'anar a llegir el que n'explica l'enciclopèdia lliure Vikipedia. Durant la primera meitat del segle XX molts poetes europeus es van interessar per les formes de la poesia japonesa. Entre ells, a Catalunya, Màrius Torres, Salvador Espriu i Carles Riba (Del joc i del foc, 1946) conrearen la tanka amb gran mestria adaptant-la a la mètrica catalana. Agustí Bartra un dels primers es va dedicar a l'haiku en el seu recull: Haikus d'Arinsal (Premi de la Critica de poesia catalana 1982).

Més a prop de nosaltres, l'any 1992, Jordi Coca publicava les seves: VERSIONS DE MATSUO BASHO a l'Editorial Empúries. D'aquest recull n'he tret 35 poemes i els llegiré, la primera setmana, a raó de 7 cada dia. En Jordi Coca fa precedir les seves "versions" d'una molt interessant i instructiva introducció intitulada: La papallona blanca on explica detalladament el que és l'art de l'haiku i perquè diu versions i no pas traduccions.

Digues perquè, lluna
Tenyeixes sempre les flors
Amb clarors d'argent...

La segona setmana serà dedicada al remarcable treball d'En Norbert Narach en el recull Haikus d'aquí que va publicar (auto publicació) l'any 1998 amb unes il·lustracions de Gerard Jacquet. Recordem que En Norbert havia vingut als estudis de Ràdio Arrels el 2007 i que entre altres obres ens havia llegit uns quants haikus del recull. Obra remarcable perquè es tracta no pas d'una traducció però d'una autèntica creació. El poeta ha aconseguit fer de l'haikai un gènere totalment català, sense cap mena de dubte. Jo que també vaig conrear l'escrit curt- i que el continuo conreant- li tinc tota l'admiració car res no hi falta del kigo, de la respiració, del temps que passa i de la mirada lleugera que té el poeta sobre "tot això"...

Sobre la taula
dins la llum de migdia
el blanc del paper

Els Instants poètics d'En Jordi Pere Cerdà

Ja està, amb només un clic ara, podreu escoltar els enregistraments que Jordi Pere Cerdà va fer quan el vaig rebre als estudis de Ràdio Arrels el dimecres 22 d'abril (1). Són uns INSTANTS POÈTICS excepcionals i espero que us ho passareu molt bé sentint com el mateix poeta, en home de teatre, interpreta la seva poesia i també escoltants els petits comentaris, petits però molt interessants, que nos va fer sobre els texts. Com que la radiodifusió de les obres es fa precisament al moment de commemorar la fi de la segona guerra mundial, vull recordar el paper important que va tenir l'Antoni Cayrol, alies Jordi Pere Cerdà, en la Resistència, organitzant una xarxa clandestina per fer passar persones i correu cap al sud de la ratlla.

Dilluns 27 d'abril:
L'Alemany

Dimarts 28 d'abril:
Deien

Dimecres 29 d'abril:
Memòria

Dijous 30 d'abril:
El saüc

Divendres 1 de maig:
Maig

Dilluns 4 de maig:
La Reina ha mort

Dimarts 5 de maig:
Deu vint trenta

Dimecres 6 de maig:
La Lluisa

Dijous 7 de maig:
Els mossos + Pobles

Divendres 8 de maig:
El fill + Els d'Err

(1) Aquests enregistraments, gràcies a l'Albert Noguer, també es poden escoltar sobre el siti Web de Ràdio Arrels.

INSTANTS POÈTICS V-16

Jordi Pere Cerdà

L'any passat, es va presentar a la llibreria Torcatis de Perpinyà, el darrer llibre de poesia d'en Jordi Pere Cerdà: "Del temps". El poeta, a petició del pintor Patrick Loste i del music Pascal Comelade va donar a Voixéditions un recull de 12 textos datant dels anys 1943, 1945 i que són els primers intents poètics en català del que esdevindria el poeta més important de la nostra època a les Terres catalanes del nord. Del llibre, en Richard Meier va fer un tiratge de lux a 24 exemplars, cada un amb una coberta única feta d'una pintura original de Patrick Loste. Cada exemplar va acompanyat d'un CD amb els poemes enregistrats pel mateix Jordi Pere Cerdà i amb acompanyament musical original de Pascal Comelade. Del recull, Richard Meier també en va fer una edició més lleugera i més barata.

El dia mateix de la presentació, vaig demanar a En Jordi Pere Cerdà si acceptaria de venir a la Ràdio fer una lectura de la seva obra. Sense cap hesitació em va respondre que si. Doncs, són aquests poemes de la seva joventut que el poeta ens va venir a llegir i comentar en els estudis de Ràdio Arrels. Mesurem l'honor que nos va fer i la sort que tenen els Instants Poètics...Veritablement, aquests Instants no s'han de perdre!

[Sant Jordi]

"Més que de Catalunya, sóc habitant de la llengua catalana."

(Pep Vila, El jardí de les paraules, CCG 2001)

Barretades

Per avui, pocs mots, només aquest suggeriment. Aneu a llegir el que en Quim Curbet acaba de penjar al seu blog: [barretades.cat]. Sobre tot el darrer paràgraf que es conclou amb una frase admirable i per meditar. És clar que ell, a més de ser editor, és prosista i jo poeta... Bo. Estic ben d'acord amb ell, se'ns requereix que inventem un altre esdevenidor (paradigma com diu ell). "Que ningu no s'avergonyeixi mai de dir: SOMNIEM!" nos va cantar en Lluis Llach.

Remarca: La prosa no s'ha d'excloure ni encara menys rebutjar com a vehicle de poesia.

Una petita precisió

A propòsit de Sant Jordi anticipada...

La meva amiga Núria F.i B. em feia remarcar aquest matí mateix com n'era de rossellonesa la meva redacció. Vaig escriure: "La Sant Jordi, la comencem a festejar uns dies abans i continuem festejant-la dies després. També la festegem el dia 23 d'abril, perxò." Té tota la raó, la Núria. Dir "La Sant Jordi" és un gal·licisme descarat però molt corrent i comprensible a les nostres terres del nord. Hagués estat correcte i català escriure: "Sant Jordi anticipat" i "Sant Jordi, el comencem a festejar uns dies abans i continuem festejant-lo... També el festegem..." Però, no canviaré res, donat que sóc d'aquestes terres i prou.

Sant Jordi "anticipada" a Elna

Sant Jordi?

I si. És que, a casa nostra, la Sant Jordi, la comencem a festejar uns dies abans i continuem festejant-la dies després. També la festegem el dia 23 d'abril, perxò.

Doncs, el propvinent divendres 17, la mediateca d'Elna celebrarà una vetllada de poesia on serem presents quatre poetes d'aquí. Em fa goig perquè em trobaré en companyia d'una gent molt agradable. A més, es troba que els vaig rebre tots quatre a RÀDIO ARRELS: En Jaume Queralt i en Joan Tocabens com a poetes convidats als INSTANTS POÈTICS, la Coleta Planas i en Joan Bosch a les pàgines de EHA!. La Coleta va fer el N°3: "Deixa entrar la poesia" i en Joan Bosch, el N°10: "L'escarvella".

INSTANTS POÈTICS V-15

Enric Casasses i Figueres

Fa temps, si puc dir, que volia fer sentir poesia seva per antena. El 2005 va passar per la Universitat Catalana d'Estiu a Prada i vaig assistir a una "xerrada-recital" que va fer en un curs que jo seguia aquest any. Després del curs, el vaig anar a trobar sota el tendal i li vaig demanar si acceptaria participar al meu programa Instants Poètics. Present-absent em va escoltar però no em va fer cap resposta. Vaig deixar-ho córrer... El vaig tornar a creuar dues vegades, quan dic creuar millor seria dir veure -de lluny-. Va ser a Girona dos anys seguits, durant el Festival de poesia sense que jo tornés a fer cap intent de conversa. Sempre em va semblar bastant "lluny ".

L'Enric Casasses és un poeta important de la nostra literatura, penso. Els seus textos els veig i sento realment com a poemes pel treball sobre la llengua tant a nivell de vocabulari que de melodia i que de ritme sense comentar res del sentit. Per aquestes raons ell, a més a més de ser poeta, és rapsode. Diu els seus textos -que per això precisament semblen fets- amb acompanyament musical. La seva col·laboració amb Pascal Comelade ha donat el disc "LA MANERA MÉS SALVATGE" editat per Discmedi (2006) amb el n°: DM 4148-02.

EHA! N°11 VERSIÓ AUDIO INTEGRAL

Jep GOUZY

Maties MAZARICO

Dilluns 30 de març:
Slam de les coses que fugen -o fugiran (Mandola)

Dimarts 31 de març:
Slam de qui es fa vell amb Lucreci (Clarinet de canya)

Dimecres 1 d'abril:
Amb Raimon, gràcies a qui, un dia, hem apres a dir no (Guitarra)

Dijous 2 d'abril:
Amb Laurie Anderson, aneguet lleig (Mandola)

Divendres 3 d'abril:
Amb Kate Bush we go to sleep little earth (Mandola)

Dilluns 6 d'abril:
Maurice Ravel (Guitarra)

Dimarts 7 d'abril:
The Who (Mandola)

Dimecres 8 d'abril:
Dire Straits (Mandola)

Dijous 9 d'abril:
Slam de la decisió després d'un llarg silenci (Guitarra)

Divendres 10 d'abril:
Slam final dels dos peus a terra + Sortida del Temple ("Saxocanya")

EHA! N°11

Ara si que, anant a la web de Ràdio Arrels, es poden escoltar els enregistraments integrals dels Llamps d'Slam de Jep GOUZY amb l'acompanyament musical improvisat per Maties MAZARICO. Per ara, no he aconseguit fer-ho possible aquí al meu blog... però no desespero.

Dies de la Vella i Joan-Daniel Bezsonoff

Us sembla estrany el títol? A mi, gens ni mica perquè resumeix el meu dia d'avui. U d'abril, és el segon dels dies de la Vella com contava la meva àvia i també l'Horaci Chauvet en les seves "Légendes du Roussillon" l'any 1899. El temps, griseja, i per confirmar les contalles, plou i no fa gaire calor. Em sento fluixet. Ja fa dos dies. M'estic a casa. M'hi fa companyia el darrer Bezsonoff -com diuen. De fet, tot just l'acabo. La Vella de la meva infància i Bezsonoff... El camí que porta de l'una a l'altre passa per Mistral (vegin el text del 07/03/09).

Potser Una educació francesa no sigui exactament el llibre idoni en aquests moments, però tant se val, a penes agafat ja no el podia deixar. Quantes vegades vaig haver de suspendre la lectura per deixar la mirada, enterbolida i vaga, errar cap a uns horitzons de dintre tendrament borrosos. Nostàlgia. "La peŀlícula mig esfumada" com diu ell. La dita que pretén que ningú no guareix mai de la seva infància, en aquest llibre, troba la seva completa il·lustració. No cal dir-ho, no comparteixo totes les opinions d'en Jean-Daniel Bezsonoff, fins i tot, de cap manera no puc admetre alguns dels seus judicis. No importa. Quin llibre tan bonic!

ENTRELLUM / ENTRELUZ / CLAIR-OBSCUR

Acabo de rebre uns exemplars del llibre d'en Toni IBAÑEZ guanyador del Premi Internacional de Literatura Antonio Machado 2008 del que vaig fer la traducció al francès. És important remarcar que aquest premi, atorgat per la Fondation Machado de Cotlliure, per primera vegada, recompensa un poeta català. El llibre, publicat per Cap Béar Editions és disponible a la Llibreria Catalana de Perpinyà. Recordem també que vaig rebre en Toni Ibañez a Ràdio Arrels com a autor convidat dels Instants Poètics el 7 de març de 2008.

EHA! N°11 Precisions importants

Com ho vaig anunciar, és aquest matí, poc abans de les nou, que ha començat la difusió dels Llamps d'Slam d'en Jep Gouzy amb l'acompanyament musical de Maties Mazarico. De fet, per mor de cabre en el format radiofonic habitual del programa que vol que no passem de, si fa no fa, 3 minuts, difonem unes versions "curtes".

Les versions integrals es podran escoltar sobre la web de la ràdio, i també -espero- aquí al meu blog.

Avui: pàgina 1
Slam de les coses que fugen- o fugiran
acompanyament de mandola

No us ho perdeu, que és cosa excepcional!

EHA! N°11

Llamps d'Slam

Jep Gouzy, encara un cop acompanyat per l'amic Maties Mazarico, ha enregistrat aquest matí mateix, en els estudis de Ràdio Arrels, 10 poemes trets del seu nou poemari: S(a)lam Aleikum, òpera bàrbara a peu coix que ha de sortir per la pròxima Sant Jordi, a:
Aquest número de EHA!, d'acord amb Edicions Trabucaire, constitueix una preestrena del llibre. La difusió radiofònica es farà, com sempre, cada matí poc abans de les nou... un poc més d'hora que de costum, degut a la llargària dels texts. Tots a l'escolta, espero, d'aquest lliurament excepcional de EHA!, a partir de dilluns 30 de mars.

INSTANTS POÈTICS V-14

Magí SUNYER
Nom de ploma de Magí Sunyer Molné (1958)

Si, si, heu llegit correctament el cognom del poeta a qui iran dedicats els Instants Poètics de la setmana. Com vaig trobar en Magí és un atzar total, però un cop feta la descoberta em calia absolutament enviar-li un missatge i trucar-lo. I és així que ell em va fer arribar el llibre seu d'on he tret els poemes que llegiré durant la setmana que ve:

L'error bellíssim

il·lustracions de Pere Español Bosch

edicions La Gent del Llamp
Tarragona
1993

Magí Sunyer, nascut a Reus, és doncs camptarragoní com diu la seva biografia. És doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i professor titular de literatura catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona on també es preocupa pels Mites nacionals catalans.

Com a poeta té publicats els reculls: Càntir de llum i febre (1978), Ginette (1982), L'error bellíssim (1993), I després, el silenci (2000), Conté un secret (2003).

Virgili

Ahir, darrer dia de l'hivern, a mitja tarda, baixant de Taurinyà, En Virgili mateix s'hagués arrestat, com vaig fer-ho jo, per enraonar un moment amb l'Ignasi, el pastor de Sant Miquel... i amb les seves ovelles de les que em menjo el mató que fa amb la seva llet.

Jo: Què, ovelles, com va tot això?
Cor de les ovelles: bé, bé!

Quina tarda tan esplèndida!
Jo, a diferència de Virgili, vaig fer unes fotos... i aquí en penjo una.

INSTANTS POÈTICS EN VIDEO

SETMANA ESPECIAL ALGÈRIA I PALESTINA

I
L'andana de les esperes (lector: Jep Gouzy)
Dalila Hassain Daouadji

En Maties Mazarico acompanya improvisant amb un clarinet de canya de factura personal.

(Ja ho he sentit, falta un bocinet del començament... disculpeu.)


II
Cràter de l'oblit (llector: J.P. Sunyer)
Dalila Hassain Daouadji
En Maties improvisa l'acompanyament amb una flauta balinesa.
Les escumes trencades (lector: Jep Gouzy)
Dalila Hassain Daouadji
En Maties, aquí toca l'acompanyament amb mandola.



III
Reminiscències (llector: J.P. Sunyer)
Khadija Sassi
En Maties torna amb la flauta balinesa sense bec.
Recorda'm (lector: Jep Gouzy)
Khadija Sassi
Acompanyament improvisat amb la guitarra flamenca



IV
Palestina, Israel, quina dolçor de sucre i sofriments...
Jep Gouzy (1970)
La guitarra flamenca d'En Maties acompanya el rapsoda Jep Gouzy.



V
Vosaltres que sou...
Text apuntat durant una improvisació.
Kamel Yahiaoui (Poeta improvisador palestí exiliat a Orà)
En Maties, ha tornat amb la mandola per acompanyar el text.

Tots els poemes llegits durant aquesta setmana especial van ser traduïts al català per En Jep Gouzy després d'haver tornat d'Algèria on va participar, amb en Maties Mazarico, als intercanvis fomentats a iniciativa de: France Méditerranée Pays catalan que aquí regracio encara un cop.

Carenejar

L'home és un individu social... individu i social, les dues paraules poden semblar contradictòries, fins i tot exclusives l'una de l'altra, però no ho són perquè funcionen dialècticament com definitòries de la nostra espècia. L'espècia humana.M'agrada sempre il·lustrar aquesta afirmació amb una imatge paisatgístico-geogràfica, si se'm permet el neologisme. La vida és una caminada, un recorregut, un itinerari amb un punt de sortida i un punt d'arribada, a través d'uns paisatges a vegades sorprenents. Viure és caminar. És recórrer. És passar en el món. I aquest món on passem no és buit ans poblat i hem d'obrir-nos hi camí. Se'ns presenta com una serra amb els seus dos vessants. L'un és el vessant social i l'altre el vessant individual. Si durant la nostra marxa, baixem massa sobre el pendent social, ens perdem fagocitats per la multitud i l'individu desapareix. Si al contrari, baixem massa sobre el pendent individual, també ens perdem dins una solitud estèril i la societat deixa d'existir. L'únic camí possible doncs, és el camí difícil, el de la carena. Viure és carenejar. Amunt, sempre amunt car la sortida s'ha de buscar per la part de dalt.

Dies de la Vella 2

Tenia la intenció de tornar al tema dels Dies de la Vella per comentar algunes coses de casa nostra. Però, acabo de trobar un blog de gran interès que segur podrà satisfer la curiositat de molts de nosaltres qui ens interessem per la cultura popular.

ETIMOLOGIES PAREMIOLÒGIQUES
RECULL DE LES ETIMOLOGIES I EXPLICACIONS HISTÒRIQUES QUE DONEN ORIGEN ALS DIFERENTS REFRANYS I DITES, AMB LA DOCUMENTACIÓ DE LES FONTS CONSULTADES.

INSTANTS POÈTICS V-13

Ricard CREUS i MARZO
(1928)

En aquests moments que es commemoren els 70 anys de la "Retirada" en molts llocs del nostre departament, he pensat que seria oportú tornar al recull de poemes de Ricard Creus: 36 poemes a partir del 36*. Durant la tercera temporada dels Instants Poètics ja havia fet lectura de 5 dels poemes del llibre. Però, aquest llibre desprèn tanta emoció, tanta força que he fet uns nous enregistraments dels poemes de la tercera temporada, afegint-los 5 poemes més. Així us proposo un recorregut a través l'obre sencera i per tant a través el període de la guerra civil, de l'inici fins a la derrota.

En Ricard Creus també en vam tornar a parlar, unes setmanes més tard, amb els Instants Poètics dedicats a la Sofia Chiaraviglio perquè ell és qui va fer la traducció de l'italià al català del seu recull Circolarita. (veure arxiu del blog 15/12/2008)

Amb en Ricard, en aquests moments, per telefon, havíem planejat la seva visita als nostres estudis per enregistrar uns Instants Poètics seus. Llastimosament no es va poder concretar per raons de salut. Però, ni ell ni jo no abandonem el projecte.

Per acabar, vull demanar-li disculpes per no haver estat capaç de donar correctament el títol del seu llibre durant tots els enregistraments:
36 poemes a partir del 36... i no altres coses com vaig dir!

*36 poemes a partir del 36: (segona edició) Poesia al cànter n°01, CCG Edicions, Girona , 2004

Els dies de la Vella

Seria més bé dir: els anomenats dies de la Vella... I potser, també us sembli que en parlo massa d'hora, ja que encara ens queda el mes sencer abans que hi siguem als nostres Dies de la Vella. De fet, a Provença, ja és massa tard per parlar-ne. Perquè? M'explico...

En la seva obra mestra, Mirèio, Frederic Mistral, el famós poeta provençal, en parla al Cant VI, p. 434:

"Eiça quand la Vièio encagagnado
Mando à Febrié sa reguignado, [...]"

Tradueixo la nota que En Mistral va posar al final de l'obra per comentar aquests dos versos.

El pagesos del "Migdia"* han remarcat que els tres darrers dies de febrer i els tres primers de març, quasi sempre porten una revifalla de fred, i vet aquí com la seva imaginació poètica explica el fet: Aixo era una vella que un dia guardava les seves ovelles. Era a finals del mes de febrer, que aquest any, no havia estat rigorós. La vella, pensant haver-se salvat de l'hivern, es va permetre de desafiar Febrer així dient:

Adiéu, Fébrié! 'Mé ta febrado
M'as fa ni péu ni pelado!

Adéu, Febrer! Amb la teva febrada
No m'has hajat el pèl ni fet cap pelada!

L'escarni de la vella va irritar Febrer el qual se'n va anar a trobar Març: "Març! fes-me un servei!" -"Dos si cal!" respon l'amatent veí.- "Presta'm tres dies, i amb els tres que tinc, li  hajaré el pèl i li faré pelades!

Presto-me lèu tres jour, e tres que n'ai,
Péu e pelado ie farai!

Tot seguit es va aixecar un temps horrorós, pels camps, el glaç va matar l'herba, totes les ovelles de la Vella es van morir, i la Vella, diu la gent, reguitnava, "reguignavo". Des d'aleshores aquest període tempestuós porta el nom de "Reguignado de la Vièio", Reganyada de la Vella.

Aquesta història és quasi idèntica a la que, quan era petit, em contava la meva àvia -les ovelles, la Vella, la seva provocació, el manlleu de dies al més següent i el mal temps consecutiu- si no que passa un més abans que a casa nostra.

Però, més endavant, al Cant VII, p. 274, trobem una altre conte molt semblant: és la dels dies nefasts de la vaca. Tradueixo la nota de Mistral:

Els dies nefasts de la vaca, vulgarment dits li Vaqueiriéu. Són els tres darrers dies de març i els quatre primers d'abril, període temut dels pagesos. Hem vist a la nota 7 del Cant VI, el que els provençals entenen per la Vella. Vet aquí la continuació d'aquest"romanç":

Quan la Vella hagué perdut el seu ramat d'ovelles es comprà unes vaques; i havent arribat sense cap més entrebanc a finals de març, imprudentment va dir:

En escapant de Mars e de Marsèu,
Ai escapa mi vaco e mi vedèu.

Març, ofès en sentir aquestes paraules, tot seguit va anar a trobar Abril:

Abriéu, n'ai plus que tres jour: presto-me-n'en quatre,
li vaco de la Vièio faren batre!

Abril va consentir el prestec...; una tardana i terrible gelada tota l'herba va cremar i la Vella, altra vegada va perdre el bestiar.

Es veu que, pel que fa de la temporada, aquí retrobem la llegenda de casa nostra, però amb vaques.

 




* Migdia: enteneu migjorn, sud de França..

L'amic Maties

"Jo sóc un pobre ma, me, mi, mo, músic de carrer... "

diu la cançó popular i també sembla que ensenyi la foto d'esquerra. En aquesta hi surt el Maties Mazarico sacaire, però, si us hi fixeu una mica, ja notareu el tamborí que porta penjat a l'esquena i qui diu tamborí ja diu flabiol, és clar. Tan clar que en Maties a més de ser flabiolaire, també és factor de flabiols com es veu a la foto de dreta. Qui vol tenir un bon flabiol ja li pot encarregar! Potser sabeu que en Maties va tenir un paper molt important en la renaixença del sac de gemecs a casa nostra. Actualment, és professor de flabiol a l'escola de música del Conflent.

En Maties Mazarico és realment un pluri- instrumentista que a més del sac, del flabiol i el tamborí toca acordió diatònic, guitarres, mandoles, gralla, tarota i tota mena de flautes... La seva participació com improvisador enriqueix els INSTANTS POÈTICS dedicats a la poesia de Dalila Hassain Daouadji , de Khadija Sassi, de Kamel Yahiaoui i Jep Gouzy. Llàstima que no tingui, de moment, una foto del clarinet de canya amb què va acompanyar el primer poema! Quin so, em va deixar meravellat.

Com a instrumentista és conegut per haver estat membre del col·lectiu Guillem de Cabestany i fa poc del grup Els Ministrils del Rosselló, com a cantant va publicar un disc: A la vora del folk, a demés és compositor i ha recopilat les seves obres d'estil popular en el recull Tonades Caseres.
Per acabar, aquest bon home -que quan et demana con vas és que, realment, vol saber com vas- em fa la gràcia de donar-me la seva amistat.