Ser català
Ser català-que és ser home-no es decreta ni es decideixno es denega ni s'impedeixno és cap culpa ni cap glòriano és cap pena ni és cap goigi si de dret no et dóna cap escaigvigila que-només pel fet de ser-ho-no te'n vulguin treure cap
V
El teu temps, Sibil·la,no comença ni s'esgotaen cap espai de temps.Vas i vensentre cel i terra,t'ofereixes,bo i refusant-te,lluna que obres una finestradins la nit dels motsamb una falsa clarorrepel·lida.Ets la inquietud que ens calen allò que no és essencial.Com un llibre t'inventemper a dirtot el que no sabem dir.Cop d'arqueta través del cor.
"No sé si et retrobaré, després de tants anys, tu, la nina secreta que tot ho esperava de la vida. Allà lluny, i a altures inaccessibles, plana el temps, un temps que separa i que tendeix a una eternitat on tot es perd, cripta fonda de les coses celades... Allí, en aquella enigmàtica cripta, no pot penetrar la mirada.Què fer, doncs ? De moment, ocupar la faç del present. I em queda una cosa per fer. Posar forma a un espai que alguns, a l'entorn meu, han volgut buit. Aquest espai meu, omplir-lo de lletra, de música, de memòria, de primaveres i de dies d'estiu, de la carn sensual del món, de la felicitat absoluta de viure.Potser que tot no està perdut ?"
