25 de set. 2023

FER VIDA D'ARBRE

                            
Passejant vora el "canal" de Boera, per damunt de sant Miquel de Cuixà, aquest arbre, un Roure martinenc em va atraure la mirada. Particularment aquesta branca que s'allarga i es contorça com si patís per mesura que ocupa l'espai cap a l'altra riba de la sèquia. Fins on vol anar? Quin treball es dóna un arbre per ocupar un lloc -el seu- concurrentment amb els seus veïns que, com ell, també busquen aire i llum. Aire i llum! Competició pacient i sense agressivitat, ja que, si l'intent fracassa l'arbre deixarà d'alimentar la branca sense conseqüència greu per a ell. Com escriu Laurent Tillon a Être un chêne  Actes Sud 2021:
... éliminer les autres ? Non, clairement non. [...] Quercus garde une distance avec ses voisins parce qu'il est timide, parce qu'il "sait" qu'ils sont là, à ses côtés, et où ils se trouvent. Mais jusqu'où poussera-t-il son comportement diplomatique ?

Espai, aire, llum


Un bosc és, d'una certa manera, una societat d'arbres, arbusts, altres vegetals... (també animals).

Cet ensemble forestier est la démonstration d'une vie végétale en société poussée à un niveau que la faune n'est peut-être pas capable d'atteindre.

diu més endavant Laurent Tillon. Sabrem, nosaltres homes, treure d'aquí qualque lliçó? 


                            Em sap greu           diu la pedra
                            les teves arrels no m'han presa 
                            ans sóc jo      qui t'aguanto dret 
                            en la terra                        arbre!

J.P. Sunyer: Auca de l'arbre autoedició 2000 (correcció 2023)

Alzina
Alzina vora el canal de Boera


Deixo la conclusió a Tatanka Lyotake (Sitting Bull) 1854

                                Quan hagin abatut l'últim arbre,
                                enverinat l'últim riu,
                                capturat l'últim peix,
                                aleshores i no pas abans,
                                el cara pàl·lida s'adonarà
                                que el diner no es menja. 
Citat per Luciano Melis en el seu llibre: L'arbre philosophe Presse du Châtelet 2017
Traducció al català del text citat: Michel Bourret
 

23 de set. 2023

EQUINOCCI

Aquest matí, ella i jo vam sortir de passeig poc abans de 3 quarts de 9 i vet que mentre estàvem de camí, precisament a les 8:49:56, l'equador celeste tallava l'eclíptica sense que ni ens n'adonéssim! Així que sortint d'estiu, vam tornar de tardor amb un sol lluent com si res... i contents com passerells, mira. Quina meravella. Com n'és de bonic el món, i com pot n'ésser d'agradable la vida!

16 de set. 2023

RENTRADA* LITERÀRIA

Acabo de rebre de part del company Joan Francesc, l'anunci de la sortida a les edicions FORMENT del seu darrer llibre: Nosaltres els set homes que ell mateix presenta com un «cant en clarobscur» i que marida dos texts inèdits.  



Per llegir més informació concernint l'obra : https://joanfcastexey.wordpress.com/

 * Ja ho sé, la paraula és un gal·licisme... 

13 de set. 2023

SETMANA DEL LLIBRE CATALÀ


PRESÈNCIA DELS AUTORS I POETES DE LA CATALUNYA BOREAL 
AL SUD DE LA RATLLA


Home, sí que val la pena recalcar la nostra presència en aquesta important manifestació en el cap i casal de tots els catalans. La seva presència ens fa a tots presents.
Visca ! i moltíssimes gràcies a ells.

___________________________________________________________


Com un comentari sobre els temps que estem vivint, tot i que el poema aquest* ja tingui uns quants anys. No estic capaç de precisar quants, perquè en aquests temps, desgraciadament, no posava dates. Ara, la data no donaria cap escreix de pertinència al que diu el text, penso... Però, amb tot i això, noto que el problema, dissortadament, no és nou ! A veure, a veure, farem alguna cosa ? I quan ?

* Publicat en el recull Aquí (capítol I, Antroponitud) Edicions Paraules, Illa 2022.
 

REPRESA


Al cap d'un any de silenci, vet aquí que ara, torno als meus APuntS i PARladureS. Aquest silenci ja s'havia anunciat com a venidor en el poema del meu recull Aquí (EDITIONS PARAULES, març de 2022 en el marc de: l'Illa dels poetes), publicat en el bitllet del 20 d'abril de 2022 que es troba un mica més abaix d'aquesta pàgina. Per tant, vaig callar després del 13 de setembre, però no sens haver anunciat i comentat l'entrevista de Vit Pokorny per la Laura Bertran a Ràdio Arrels. 

Tanmateix, callar no vol dir quedar inactiu i doncs vaig seguir feinejant per la revista OC com es pot comprovar aquí sota:

GERMANOR 

OC 141, juny de 2022 

Homenatge a Joan Morer


OC 142, setembre de 2022

Souvislosti: Severní Katálansko (Catalunya nord) per Vít Pokorný
Revista txeca

OC 143, desembre de 2022 

Homenatge a André Robèr fundador i director de les edicions PARAULES.
Coleta Planas: Poemots.
Montserrat Gallart i Sanfeliu: Grocs.
Glòria Bassols i Compte: quatre poemes del recull Conjur de flors.


 OC 144, març de 2023

CENT ANYS DE OC: Una ullada cap enrere

poemes de:
-Ventura Gassol
-Joan Maragall
-Josep Sebastià Pons
-Edmund Brazès
-Joan Esteve


OC 145, juny de 2023

Joan Tocabens: dos poemes d'un futur recull:
Camí de Sant Joan
Plaça de Sant joan

Sílvia Aymerich-Lemos
quatre poemes del recull: Bàlsams   

OC 146 està enllestit i hauria de sortir  aquest octubre vinent, ademés, ja s'està preparant el N° 147 del qual parlarem més endavant perquè s'anuncien coses noves.

Perquè: