30 de des. 2020

L'any quec

2020, l'any que quequeja, és a les acaballes. Segur, cadascun de nosaltres se'n recordarà temps i més temps, en conservarà rastres i senyals tant físics com morals, psicològics i socials o professionals. S'encamina a ser un any memorable, dels que perduren anys i panys en la memòria col·lectiva. Potser arribi, fins i tot, a destronar el cèlebre 1471 anomenat «l'Any de la picor, que tothom gratava». No podem, ara per ara, saber quin nom li quedarà. Trigarem temps a saber-ho... 
Demà no està escrit i no hi ha ningú que l'escrigui a part de nosaltres. Nomé, sabent-lo, per experiència, possible, aquest anunciat 2021 us el desitjo -nos el desitjo- millor.

23 de des. 2020

Paperots 9

De tant en tant
donar un tomb
passant i repassant
              per can
              Montaigne

 

«Les dones no tenen tort de cap manera quan rebutgen les regles de vida que estan introduïdes al món, atès que són els homes qui les van fer sense elles»

Montaigne
Assajos III cap. V


7 de des. 2020

Paperots 8

Qui entre llençols no dorm
potser serà perquè vol
    descobrir i penetrar
    els secrets ben amagats
    sota els enagos de la nit

potser serà perquè vol
saber i admirar
    què hi passa què hi ha
    quines coses o paraules
    quins escrits  quins dits

6 de des. 2020

Meditació 5

 

Rellotge català 06/99

Un infinitesimal instant després del Big-Bang, es veu que el temps ja  m'anava a quarts...

2 de des. 2020

Pensant amb Gabriel García Marquez i Balzac

 L'Amor en els temps de la covid

És un amor distant i emmascarat
un amor de boca tapada
però d'ulls encesos
que no acaten
           cap
           toc de queda

1 de des. 2020

Paperots 7

Aquí
des de la singularitat
on l'abans no té          cap sentit
                                  ni l'infinit
on tot present es va fent pretèrit
i l'esdevenidor és només qüestió
   amb la sempre mateixa 
                        tossudesa
                    fitar cap a l'horitzó 
dels esdeveniments

30 de nov. 2020

Per saludar un llibre de poemes nou

Post scriptum

Les voix

Quand le figuier de la nuit répand sa marée souveraine, ne t'étonne pas disent-elles, si tu ne vois aucun fruit parmi les feuilles.

Rien de pulpeux qui murisse, rien de moelleux à cueillir. Ni belle ni petite, aucune figue pour t'enlever la faim de mordre.

Pas un bijou, mais seulement des gouttes de lait qui perle de la peau du temps, à la cime de l'obscurité. Et aussi ces touffes de parfum, dans le ressac des ténèbres.

Si le figuier est vide de figues, ne t'étonne pas, et ferme les yeux. Elle s'élève en toi l'échelle, contre le mur éboulé. Va te noyer de l'autre côté des paupières.

Va te noyer, disent-elles. Dans le froufrou du jardin de chair te sourit la figue entrouverte.


El llibre es pot encarregar ca l'editor: L'aucèu libre :  880, chemin de la gare 30250 SALINELLES
O directament ca l'autor: Frederic Fijac 625 La Permenada 47300 BIAS

Le livre (10 €) est à commander chez l’éditeur : L’aucèu libre – 880, chemin de la gare – 30250 Salinelles
lauceulibre@gmail.com
ou chez l’auteur : Frederic Fijac – 625 La Permenada – 47300 Biàs
frederic.fijac@orange.fr

20 de nov. 2020

Paperots 6

Conversa amb Carles Camps-Mundó

El que fou
ja no és
però no deixa d'haver estat

30/11/18


Meditacions: postdata

Només per dir que les imatges penjades sota el títol: «Meditacions» no són altra cosa que imatges d'una inassequible realitat... unes fotos numèriques...un conjunt de píxels que si pateixen el pas del temps, no el pateixen igual que el paperot real fotografiat. Però, segur que, de cap manera, poden sostreure's a l'entropia universal. A l'irreversible pas del temps el qual fa que cada cosa que va ser, mai més tornarà a ser com era... 
I què seria l'Univers sense el temps?

ENTROPIA


14 de nov. 2020

Meditacions

Cinc cèntims a propòsit del paper.

Aquest paper anyil, blau violaci. Era un paper d'embalatge que, abans de la invasió mundial dels plàstics de tota mena i per a tota mena de coses, s'utilitzava per guarnir el fons de les "caixetes" a claraboia, de fusta de pollancre, generalment, blanca i lleugera  en les quals, pel seu transport, es condicionava la fruita, préssecs, albercocs, etc. Es presentava en fulls de 46,5cm x 17,5cm i era de baixa qualitat, retirant un mica el paper assecant però més prim. 
A més del seu blau intens, el que em va interessar molt d'aquest paper va ser la seva sensibilitat a la llum. Doncs, sí, una mica com un paper fotogràfic, exposat a la llum del dia, als raigs del sol, el seu blau es degrada progressivament, es marceix, s'esblaima, griseja, vira a bistre, perd la seva lluminositat, s'apaga.
Ara, potser, us preguntareu: «però, què hi fa el codolet sobre el paperot?»... Hi fa que una cosa els agermana, dic cosa però seria més exacte dir que mostren o són el resultat d'una actuació semblant i aquesta actuació és el desgast degut a un flux. Flux d'aigua pel codolet, flux de llum pel paper. L'un com l'altre veritable esmeril. La fusteta de la meditació N°3 i de la N°4, me la va regalar una amiga de retorn del Sahara... s'entén que la fusteta també ha sofert, amb l'ajut d'un flux d'aire, l'acció del mateix paper de vidre. En conclusió, els tres elements de les meditacions delaten el protagonista amagat però imprescindible de tota cosa en l'Univers: sa majestat el Temps.
Per tant tota obra en la qual he emprat aquest paper (com alguns dels meus poemes tridimensionals) deixa de ser un objecte a tres dimensions i, ves per on,  passa a integrar la quarta!

12 de nov. 2020

Meditació 4

 


Paperots 5

 Solitud

Mentre
jo
pacient i astut
miro d'amansir-la

ella
sorneguera i perversa
pretén ensinistrar-me

 

8 de nov. 2020

Poesia a mà alçada

 


7 de nov. 2020

Dedicatòria

 El paperot N°4, 

el dedico a l'amic Carles Camps Mundó autor de «L'oració Total»  Ed.Proa Barcelona 2013

i a Frederic Nietzsche

Lo dia 7 de novembre...

 Se n'ha faltat de poc que el «Primer Cònsol» francès (ex-alumne dels Jesuïtes) copríncep d'Andorra, canonge de Sant-Joan-del-Laterà s'hagi trobat a l'encara ratlla fronterera del Pertús, el dia fatídic!... 

I si, perquè a diferència de tots els altres tractats de la mateixa època, l'anomenat Tractat dels Pirineus, ves per on, és sempre vigent.

6 de nov. 2020

Paperots 4

Titella de fils 


Tot i que no els vegis
bé sents que estàs penjant d'uns fils 
que et fan moure
mans i peus i cap
i cor també  i qui sap si pensament...

Però per més que alcis la mirada
i escodrinyis el zenit
ni pots albirar-lo
l'electromagnètic algoritme
                          titellaire

4 de nov. 2020

Meditació 3

 


3 de nov. 2020

CAP AL TARD

Com ho anunciava el passat 29 de setembre, ara tenim a mans el recull de poemes le l'amic Jordi Sales. L'editorial «EDITIONS PARAULES» * va publicar-lo en el marc de la celebració de «L'Illa dels Poetes 2».

El llibre, amb enquadernació rústica i en 93 pàgines ens presenta 85 poemes (que són una suma!) repartits en 6 capítols d'extensió desigual. Entre aquests textos -i se m'havia escapat precisar-ho- tres del capítol "Natura morta": Natura morta, La sorra, El vent, es van publicar a GERMANOR en el N° 127 de OC el 2014.
En Jordi és un poeta molt sensible a la llengua i a la seva facultat de sonar i ressonar en ritme com ho notareu en el primer capítol intitulat: Poètica fonètica. Alguns dels poemes són com, qui diria, uns embarbussaments de la mena dels que es fan recitar a la mainada a l'escola i que doncs demanen ser dits en veu alta... No us priveu de fer-ho! Tot i això s'inscriuen en una línia molt antiga, medieval, de la poesia tant catalana com europea, per no dir mundial. També és de "tradició" el recurs a l'al·literació com per exemple en el poema Retrat : «L'amor mou el meu mar / que mor, menut al matí» que em recorda: «Mais ma main mince mord la mer de moire mauve» en el poema «Régularité de la chasse» d'Alfred Jarry. A demés vull notar uns intents de joc amb la tipografia, i l'espai del text que em semblen d'interès però encara tímids.

*EDITIONS PARAULES DCC 2 carrer Julien Panchot 66130 ILLE-SUR-TÊT

26 d’oct. 2020

Record de Bretanya


25 d’oct. 2020

Paperots 3

Hi ha dies
que em sento
com una cadira vella:
descolorida i raguda
la boga del seient,
corcats i desllorigats
els petges i les barres. 


En guise d'hommage nécessaire à M. Cyclopède

 On voit bien que Dieu - qui, rappelons-le, n'est qu'une hypothèse- avant de créer l'homme -entendons l'humanité-, n'avait réalisé aucune étude d'impact.

24 d’oct. 2020

Paperots 2

 Havent llegit : «Al sol que bat la penya» de Manel Gibert Vallès


Tros d’haiku



Darrer diumenge d’agost

                          Regust de tardor


03/10/20

23 d’oct. 2020

Haikus i records

 Tractant de haikus, nostàlgic, avui, em recordo del Norbert Narach i dels seus...










Acabat d'imprimir abril de 1998

Il·lustracions 
Gérard Jacquet

El Norbert me'l va dedicar  el 12 d'abril de 2000


El recull aplega 36 poemes. Em permeto, per saludar el seu autor copiar-ne aquí tres. 

Sota els meus passos
craquegen unes fulles
De l'arbre despullat

Bo, cap dels poemes del recull respecta la "norma", la mètrica formal del gènere que és 5-7-5... Bo, tampoc hi surt "l'imprescindible" kigo que refereix a la temporada, l'estació, al temps... Tot i això, em van agradar molt i sempre m'agraden. Un moment... I si la tramuntana feia de kigo?

Sota la porta
La tramuntana fresca
s'ha fet un camí 

I aquest darrer. 

El gran xiprer verd
Galleja al cementiri
Ell sol hi és viu

Em recordo el dia que el Norbert va venir -amb uns accessoris estrambòtics- a Ràdio Arrels com autor convidat durant la temporada 2006-2007 del programa INSTANTS POÈTICS per llegir 10 poemes.

19 d’oct. 2020

Paperots 1

color de malva


la malva floreix


i damunt del marge


vora els magraners


d'on plouen vermelles flors de cuiro


l'atzavara turgeix



15 d’oct. 2020

Meditació 2


 

13 d’oct. 2020

Art del haiku

Per a tots els que estimen la poesia i particularment la poesia exigent, si hi ha un llibre que no s'han de perdre és ben bé el preciós recull de Manel Gibert Vallès. 

Aquest llibre intitulat Al sol que bat la penya empalma amb el precedent, A l'ombra del solstici (Ed. Andorra 2017), n'és la continuació, els dos llibres abastant així el curs de l'any. 



5 d’oct. 2020

Dominació!

 «Les seuls véritables compétiteurs de l'humanité pour la domination de la planète sont les virus»

Això deia Joshua Lederberg Premi Nobel de medicina l'any 1958. 

Citació copiada de Le Monde diplomatique octubre de 2020: "Du bon usage des eaux usées" de Mohamed Larbi Bouguerra.


2 d’oct. 2020

Jordi Pere Cerdà


Cotlliure Sant Jordi 24/04/2010 (foto: JP Sunyer)


 Anit,  a les 20h30, a la mediateca d'Illa de Tet, es celebraran les IX DIADES PONSIANES que aquest any retran homenatge a JORDI PERE CERDÀ, el nostre gran poeta, novel·lista, també assagista, autor de teatre, a demés amant de la música i del cant. Aquest homenatge es farà en presència de Joan-Pèire Tardiu, Pere Figueres, Àlex Susanna, Étienne Rouziès, Cris Cayrol, Jean-Baptiste Para, Manel Lluís Tatjé.
No podré , i em fa recança, ser present per homenatjar aquest home que va acompanyar -com ho va fer per molts altres- els meus primers versos en català, que els va acollir a Sant Joan i Barres ... Que va escriure el prefaci del meu llibre Instants (CCG EDICIONS Girona 2004), text en el qual, de rebot,  també parla de PonsAixò i tantes altres coses que no vull explicar ara però que explicaré més tard.

Doncs, mentre tant, aquí poso aquest poema editat al meu llibre ARA (Trabucaire abril de 2014).


30 de set. 2020

Meditació 1

 






29 de set. 2020

Una bona notícia



CAP AL TARD

L'edició d'un nou llibre sempre és una bona notícia i quan el llibre és un recull de poemes i quan l'autor, el poeta doncs, és un bon amic, la notícia passa a ser una molt, molt bona notícia!


L'amic Jordi Sales i Bernús ens proposa el seu llibre i si no vaig errat, penso que deu ser el seu primer recull publicat a EDITIONS PARAULES*. En jordi m'havia donat un poema seu intitulat : Psicoecologia terapèutica i que es va publicar el 2014 a GERMANOR en el N° 108 de OC. 


La presentació que anirà a càrrec de Pere Figueres es celebrarà demà, dimecres 30 de setembre, a la mediateca d'Illa a les 18h30.



* Editions Paraules 2, carrer Julien Panchot 66130 ILLE−SUR−TÊT direction André Robèr

ÒC 134

Setembre de 2020
Vet aquí doncs en temps i hora , ja que el vaig rebre el dia 22, el número de tardor de la revista. En aquesta edició el quadern GERMANOR de 8 pàgines acull Ester Xargay amb 7 poemes -entre els quals 2 inèdits- i una foto: 

A bol què vols (inèdit 2019) 
Rient, rient, contra tot pronòstic (inèdit 2020)

i  del recull: Infinitius (Lleonard Muntaner editor 2017)
Afinitat fonamental
Deixat anar
Foc Follet
Plein air
Odi

Bona lectura!

Amics i amigues poetes i poetesses, és el moment de fer-me arribar les vostres contribucions  pel pròxim N° 135 d'hivern.


15 d’ag. 2020

 ÒC 133


Acaba de parèixer el número 133 de la revista, el qual és totalment dedicat a Montpeller. 
És un número excepcional a més d'un títol, ja pel seu gruix de 225 pàgines, desprès i sobre tot per la seva riquesa i  varietat de contingut. 
Les relacions entre la ciutat llenguadociana i Catalunya en general i l'anomenada Catalunya nord, particularment,  són molt antigues, val a recordar-ho... i és més, les dites relacions s'han mantingut fins avui. Les probes, si és que en volem buscar, nos les donen tots els estudiants del departament dels Pirineus orientals que desençà del segle XIX, pel fet que Perpinyà trobant-se sense universitat, van haver d'agafar el camí del «Clapàs» per poder seguir estudis superiors, i això fins a mitjans del segle XX. És aquest fet que justifica plenament el contingut del quadern GERMANOR que en el present número especial canvia de nom per intitular-se: «Carrièra Ramon Llull» i ser coherent amb els altres capítols. Evidentment, el primer estudiant que hi trobem és Josep Sebastià Pons. Pel que fa de Jordi Pere Cerdà, no és la seva condició d'estudiant que justifica la seva presència -no va ser-ho- però la relació enriquidora del nostre etern autodidacta amb els poetes occitans més destacats del segle XX. Jep Gouzy, ell va seguir els estudis a lycée Joffre on el seu professor de literatura francesa Charles Camproux /Carles Camprós que el va encarrilar cap a l'escriptura poètica en català. 
Aquí vull regraciar els autors dels tres articles de gran qualitat que constitueixen el quadern «Carrièra Ramon Llull»: Teresa Dalmau, pel seu «El Montpeller de Josep Sebastià Pons»; Maria Grau per la seva contribució «Jordi Pere Cerdà i Montpeller» i Joan-Ives Casanova per la seva introducció a l'article retrobat de Jep Gouzy; «Ho podria haver dit en la seva llengua. Quina llengua?» Trobin doncs aquí, encara un cop,  l'expressió del meu agraïment.

Aquest número s'ha de poder trobar a la Llibreria catalana de Perpinyà.

Montpelhièr :
a trauca temps

La tissa d'una vila: desrocar de parets per tant de ne quilhar d'autras, sus los brigalhs d'unas memòrias esbolhadas. L'estona d'una espacejada, quau a pas jamai tridolat de solfinar a trauca temps?
"Voliáu simplament saber s'aurián pas de sobras de la bastissa vièlha sota lei bastiments modèrns" (Nadala, Robert Lafont)

Amb aquela liurason, la còlha editoriala d'ÒC a gaug de portar pèira al Clapas. Avèm volgut un numerò rebolhent de saba jove e de promessas d'endevenidor. Vos convidam a una espacejada somiada: ciutats, plumas e parladura, carrièras e èrbas fòlas, Catalans, estudiants, musica e chivalets, orizonts maritimes, fins lo terren enermassit de l'aventura.


Somari del n° 133


Pas dau Lop

En òbras : la redaccion

L’occitan parlat a Montpelhièr : Quentin Peiràs


Plan de l’Om

Montpelhièr vila occitana (sègles XVII-XXI) : Maria-Joana Verny

Montpelhièr o l’espigason plurala : Joan-Frederic Brun

Montpelhièr e qualques plumas : Domenge Aussenac

Joan-Frederic Brun, mètge del còs e de l’arma : Joan-Claudi Forêt

Frédéric-Jacques Temple, escriveire occitan : Joan-Claudi Forêt


Lo Peiron

Sèt abelhas dau silenci : inedits de Max Roqueta

Per las carrièras d’aur : Joan Larzac

Montpelhièr : Franc Bardòu

Ciutat Mion : Laurenç Alibèrt

Aquela espiga : Felip Gardy

Una èrba : Joan-Pau Creissac


Jardin de las Plantas

En lanç de lum, Krimo : Joan-Pèire Tardiu

L’enclausida en garriga : Josiana Ubaud

Lei miraus trebolats de l’istòria : Rotland Pecot



Plaça de l’Uòu

L’arma sòrre : Maèla Dupon

Tanlèu la nuòch : Bruno Peiràs

Serenas : Ulisses Azibèrt


Carrièra de las Cabirolas

Lo Med'òc, còp d’orgòne sus Antigòna : Bruno Peiràs

Montpelhièr, remix : Chab de Mauresca fracàs dub

Promessas maltesas : Rodin Kaufmann

L'agach de mèstre Jaques : Pèire Laurence


Carrièra Ramon Llull

El Montpeller de Josep-Sebastià Pons : Teresa Dalmau

Jordi-Pere Cerdà i Montpeller : Maria Grau

Ho podria aver dit en la seva llengua : Joan-Ives Casanova

Als meus cosins occitans (ÒC n° 300 de 1991) : Jep Gouzy


Los arcèus

Robèrt Lafont – Nadala, lo diable es al Clapàs : Bruno Peiràs

Felip Gardy – Montpelhierencas : Silvan Chabaud

Jaques Rodil, una vida d’escritura : Clara Torreilles