28 de nov. 2009

FINESTRALS D'UN CAPVESPRE (1era part)*

Quan, per uns instants deturant la seva caminada, Jordi Pere Cerdà, el poeta -l'home- gira l'ullada cap enrera.
"Torno cap a la infància. Havia refusat aqueixa immersió dins el sentiment de l'ésser que suporta, per cada individu, el passat. En realitat, refusava de plantejar que tot l'esforç de ma vida, el vincle de voluntat que representa l'escrit que l'ha acompanyada i que jo he vist com una provatura d'arrencar-me al sentiment que l'amara, l'emmara, l'empara i em té lligat... aqueix esforç pot ésser vist, i ha d'ésser vist, com un reconeixement de la força que té el cordó umbilical, que no hauria pogut acabar de tallar."
L'escriptor ens convida a fer amb ell uns torns de passeig, no només cap a la seva infància, sinó a través de la seva ara llarga memòria.
M'adono que aquí, com en Cant alt, com en els Passos estrets per terres altes, segueixo una tendència a abandonar l'esquema prefixat per endinsar-me en incursions múltiples en el temps, en els afectes, en els terrenys de l'empirisme social, com si cerqués unes dispersions, llavors que obeeixo a una formació del meu esperit que és associatiu."
El camí fa giragonses és clar, ja que qui escriu -encara que com a prosista- és el poeta. La passejada tampoc no és sempre fàcil i, a vegades, hem d'anar per trancs i barrancs, perquè la història mana que sovint recorda penes i dols. També s'encontren nombroses cantonades i forques on el narrador ens porta a darrera seu, per unes quantes passes, cap allà on no prevèiem d'anar, abans de tornar-nos al sender. I vet aquí que se m'acut el nom de Claude Simon i el seu Orion aveugle1. 
 "Un de ses bras étendu en avant tâtonnant dans le vide, Orion, le géant aveugle, avance sur un chemin en direction du soleil levant, guidé dans sa marche par la voix et les indications d'un personnage juché sur ses épaules musculeuses."
En el decurs de la caminada del gegant, a cada cantonada quatre "mirades", quatre perspectives... De la terra ramadera de Cerdanya i Conflent dels pares i dels avis a la revista Europe, passant pel Grup Rossellonès d'Estudis Catalans i moltes lectures, camina aquest altre gegant d'En Jordi Pere Cerdà, però ell, amb tota la vista.

1 Claude Simon: Orion Aveugle, "Les sentiers de la création", Albert Skira éditeur, Genève 1970.

* FINESTRAL D'UN CAPVESPRE, Edicions Trabucaire, novembre de 2009

27 de nov. 2009

Avui tant com ahir... parla Zarathoustra

"De pallassos majestàtics, el mercat n'és ple-i el poble es vanagloria dels seus grans homes! Per a ell són els senyors d'aquesta hora."

(Friedrich Nietzsche: De les mosques del mercat, a Així parlà Zarathustra, p 67, traduccio de Manuel Carbonell, Quaderns crema 2007 )

21 de nov. 2009

EL PARE NO PARA!

Aquesta pobra de la vocal neutra... ai de la pobra [ə]!
Qui s'ho creuria que aquest fonema és, com s'explica a la Viquipèdia, "un dels trets característics del català oriental" que es parla aquí. Només cal veure com la tracta ortogràficament la gent que vol incloure un poc de català -que és bona cosa- en els seus escrits. Posem alguns exemples: Rapatell-d'Al-Sol, Al Tragou, Portal dal Cim, en comptes de Repetell del Sol, el Trago*, Portal del Cim. D'aquest error, se li pot difícilment donar la culpa a la gent de casa nostra que com a llengües escrites només va aprendre el francès i el castellà. Ara,el que sí, trobo difícil d'admetre és la seva manca de dubte ortogràfic respecte del català. Sigui en qualsevol llengua i doncs, en català, parlar vol dir! El parlar i l'escriure porten sentit, signifiquen! EL i AL no són iguals. Perquè, EL mercat és el dilluns, com canta la Masovera quan va AL mercat... que és a la plaça. Sí, EL/LA, article determinat (francès, le/la) i AL (contracció de preposició amb l'article = A+EL)(francès, au/à la)/A LA.
Es veu que la nostra estimada llengua continua patint de la seva passada exclusió de les escoles. Peró, per sort, ara el seu estatut poc a poc i amb prou feines, va canviant, es va millorant encara que trobem que massa lentament i massa poc. Avui, per a qui vulgui, existeixen tot de recursos i ajuts possibles per a l'escrit en català. Només cal pensar-hi i no avergonyir-se de demanar.

PS
Vet aquí el que diu l'Alcover:

REPETELL
m. Baterell del sol (Ross., Conflent, Vallespir, Empordà); cast. resistero. Nua la testa sota el repetell de la soleiada, Pous Empord. 193. La plaça jau al repetell del sol, Brazès Ocell 22.
Fon.:
rəpətéʎ (pir-or.).
de Repetellar:
etim.: germà del prov. petilhar i del fr. pétiller, ‘espurnejar’, ‘escumejar’

TRAGO
m. (castellanisme inadmissible en bon català)