"Cada llengua veu el món d'una manera diferent."
va dir
Federico Fellini. Aquesta citació que manllevo en les
[Barretades] de l'amic Quim Curbet i que trobo de la més gran pertinència -moltes gràcies Quim- em torna cap a un problema que de fa dies i dies se'm va bellugant pel cap. El resumiria així: en tinc fins a la barretina que sempre siguin uns anglosaxons o anglòfons que m'ho expliquin tot de tot el món! La natura, les balenes, la pintura de Boticelli, de com es fa la crema catalana, del primer i del darrer emperador de la Xina, de Mart, de Júpiter, del
Déjeuner sur l'herbe, de la guerra del 14, de la del 39, de l'Okavango i de les senyoretes del carrer d'Avinyó
1... Sense dir res del doblatge o de la traducció del comentari, que mira, Déu n'hi do si... Només un exemple entre tants altres. Em recorda que el locutor d'un documental ens va parlar de
l'arbre de lleves d'un camió quan se'ns ensenyava
l'arbre de transmissió! Cal afegir que, pels estatunidencs, una pel·licula bo i que científica o geogràfica és un espectacle i que per tant, la manera de tractar-ne el tema, molt sovint, retirarà a l'entreteniment. Vinga doncs fer córrer la càmera amb unes acceleracions brutals cap endavant i cap endarrere, vinga fer-la voltar entorn de la persona abans de donar-li la paraula. Vols que et digui, em fan venir basca! A més a més cada vint minuts et resumeixen el que t'acaben d'explicar com si fossis un ximple, així que, al final, el contingut veritable del documental queda bastant reduït...
1 Ai, que m'havia oblidat els dinosaures!
