RUMIADA 3

 

GERMANOR

 OC 146

Octubre de 2023

FRAGMENTS NOCTURNS

Josep Carles Laínez

Nota prèvia

[...] «Fragments nocturns» està conformat per diverses notes, gens autobiogràfiques, sinó més aviat amb una cercada voluntat teòrica -o almenys abstracta- sobre el fet de l'escriptura. Foren redactades durant l'hivern de 2013, i el títol és clarament denotatiu, però a l'ensems no...

Segueixen aquesta «Nota prèvia» de la qual acabo de citar la conclusió, uns 25 paràgrafs potser més ben dit aforismes, entre els quals no em sé retenir de copiar aquest que em fa ressò en la ment:

«El pitjor no és el desig de no dir res, sinó l'apatia a l'hora de dir alguna cosa.»

IN MEMORIAM HUBERT REEVES

No oblidaré mai el dia que vaig creuar aquest gran senyor sobre la plaça de Prada. Llastimosament, ara, no em puc recordar l'any! Però, érem sols al bell mig d'aquesta plaça. Jo, aprofitant l'avinentesa, em vaig dirigir a ell i li vaig fer, en francès la pregunta: Monsieur Reeves, est-ce que je peux vous serrer la main ? Una mica sorprès, em va respondre que sí... Havent-li tocat la mà, i havent-lo regraciat per tot el bé de coneixements que ens trametia amb els seus llibres -que havia llegit- i també amb les seves conferències i documentals televisius, els seus programes radiofònics a France Culture li vaig recitar el poema meu que poso al costat de la seva foto a tall d'homenatge sincer i agraït. Va quedar un poc desconcertat. I aquí el vaig deixar...

À ceux qui sont épris

de science

et de poésie

« Je me sens vivant, à la surface de la planète Terre, à l'instant présent de l'évolution de l'univers »

« Le thème de «réconciliation» sera présent tout au long de ces pages. Dans la première partie : Reflets de lumière, nous verrons comment la vision scientifique et la vision poétique, loin de s'exclure, se rejoignent pour nous faire percevoir le monde dans sa véritable richesse.»

«Superbe, mathématiquement élégante et physiquement efficace, la théorie de Maxwell déclenche l'enthousiasme de l'étudiant qui la renconte pour la première fois. C'est un des grands moments de l'apprentissage de la physique.»

RUMIADA 2

 

RUMIADA 1

 

1 D'OCTUBRE

Sense la seva llengua, cap poble no pot sobreviure. Tant que ho saben, arreu d'Europa on viuen Catalans, tots aquests que ens donen guerra, una guerra sense nom, però que nosaltres identifiquem com a lingüística, ja que la coneixem bé prou perquè fa més temps que temps que nos la donen.

Bo i que sent conscient que el moviment del felibritge rodanià tenia matisos ultraconservadors, trobo que aquests versos de Frederic Mistral, que tradueixo del provençal, conserven la seva universal pertinència. 

Intrèpid guardià del nostre parlar gentil,

Guardem-lo franc i pur i clar com l'argent,

Car tot un poble aquí s'abeura;

Car, de boca terrosa que un poble caigui esclau

Si té la seva llengua, té la clau

Que de les cadenes el deslliure.

Deixaré, provisionalment s'entén, la conclusió a Miquel Martí Pol citant la darrera estrofa del seu poema Ara, Miquel, del recull La fàbrica (1970/1971). "Desgraciadament", tot el poema queda d'una roent actualitat!

Miquel, aquest llevant 

fa molt de temps que dura,

i el terra és xop

i se'ns podreix la sola

de les sabates.

No trobes que ja és hora

de treure els peus del fang

i espolsar-se el clatell

i fer bugada?

FER VIDA D'ARBRE

                            

Passejant vora el "canal" de Boera, per damunt de sant Miquel de Cuixà, aquest arbre, un Roure martinenc em va atraure la mirada. Particularment aquesta branca que s'allarga i es contorça com si patís per mesura que ocupa l'espai cap a l'altra riba de la sèquia. Fins on vol anar? Quin treball es dóna un arbre per ocupar un lloc -el seu- concurrentment amb els seus veïns que, com ell, també busquen aire i llum. Aire i llum! Competició pacient i sense agressivitat, ja que, si l'intent fracassa l'arbre deixarà d'alimentar la branca sense conseqüència greu per a ell. Com escriu Laurent Tillon a Être un chêne  Actes Sud 2021:

... éliminer les autres ? Non, clairement non. [...] Quercus garde une distance avec ses voisins parce qu'il est timide, parce qu'il "sait" qu'ils sont là, à ses côtés, et où ils se trouvent. Mais jusqu'où poussera-t-il son comportement diplomatique ?

Espai, aire, llum

Un bosc és, d'una certa manera, una societat d'arbres, arbusts, altres vegetals... (també animals).

Cet ensemble forestier est la démonstration d'une vie végétale en société poussée à un niveau que la faune n'est peut-être pas capable d'atteindre.

diu més endavant Laurent Tillon. Sabrem, nosaltres homes, treure d'aquí qualque lliçó? 

                            Em sap greu           diu la pedra

                            les teves arrels no m'han presa 

                            ans sóc jo      qui t'aguanto dret 

                            en la terra                        arbre!

J.P. Sunyer: Auca de l'arbre autoedició 2000 (correcció 2023)

Alzina vora el canal de Boera

Deixo la conclusió a Tatanka Lyotake (Sitting Bull) 1854

                                Quan hagin abatut l'últim arbre,

                                enverinat l'últim riu,

                                capturat l'últim peix,

                                aleshores i no pas abans,

                                el cara pàl·lida s'adonarà

                                que el diner no es menja. 

Citat per Luciano Melis en el seu llibre: L'arbre philosophe Presse du Châtelet 2017

Traducció al català del text citat: Michel Bourret

 

EQUINOCCI

Aquest matí, ella i jo vam sortir de passeig poc abans de 3 quarts de 9 i vet que mentre estàvem de camí, precisament a les 8:49:56, l'equador celeste tallava l'eclíptica sense que ni ens n'adonéssim! Així que sortint d'estiu, vam tornar de tardor amb un sol lluent com si res... i contents com passerells, mira. Quina meravella. Com n'és de bonic el món, i com pot n'ésser d'agradable la vida!

RENTRADA* LITERÀRIA

Acabo de rebre de part del company Joan Francesc, l'anunci de la sortida a les edicions FORMENT del seu darrer llibre: Nosaltres els set homes que ell mateix presenta com un «cant en clarobscur» i que marida dos texts inèdits.  

Per llegir més informació concernint l'obra : https://joanfcastexey.wordpress.com/

 * Ja ho sé, la paraula és un gal·licisme... 

SETMANA DEL LLIBRE CATALÀ

PRESÈNCIA DELS AUTORS I POETES DE LA CATALUNYA BOREAL 

AL SUD DE LA RATLLA

Home, sí que val la pena recalcar la nostra presència en aquesta important manifestació en el cap i casal de tots els catalans. La seva presència ens fa a tots presents.

Visca ! i moltíssimes gràcies a ells.

___________________________________________________________

Com un comentari sobre els temps que estem vivint, tot i que el poema aquest* ja tingui uns quants anys. No estic capaç de precisar quants, perquè en aquests temps, desgraciadament, no posava dates. Ara, la data no donaria cap escreix de pertinència al que diu el text, penso... Però, amb tot i això, noto que el problema, dissortadament, no és nou ! A veure, a veure, farem alguna cosa ? I quan ?

* Publicat en el recull Aquí (capítol I, Antroponitud) Edicions Paraules, Illa 2022.
 

REPRESA

Al cap d'un any de silenci, vet aquí que ara, torno als meus APuntS i PARladureS. Aquest silenci ja s'havia anunciat com a venidor en el poema del meu recull Aquí (EDITIONS PARAULES, març de 2022 en el marc de: l'Illa dels poetes), publicat en el bitllet del 20 d'abril de 2022 que es troba un mica més abaix d'aquesta pàgina. Per tant, vaig callar després del 13 de setembre, però no sens haver anunciat i comentat l'entrevista de Vit Pokorny per la Laura Bertran a Ràdio Arrels. 

Tanmateix, callar no vol dir quedar inactiu i doncs vaig seguir feinejant per la revista OC com es pot comprovar aquí sota:

GERMANOR 

OC 141, juny de 2022 

Homenatge a Joan Morer

OC 142, setembre de 2022

Souvislosti: Severní Katálansko (Catalunya nord) per Vít Pokorný
Revista txeca

OC 143, desembre de 2022 

Homenatge a André Robèr fundador i director de les edicions PARAULES.

Coleta Planas: Poemots.
Montserrat Gallart i Sanfeliu: Grocs.
Glòria Bassols i Compte: quatre poemes del recull Conjur de flors.

 OC 144, març de 2023

CENT ANYS DE OC: Una ullada cap enrere

poemes de:
-Ventura Gassol
-Joan Maragall
-Josep Sebastià Pons
-Edmund Brazès
-Joan Esteve

OC 145, juny de 2023

Joan Tocabens: dos poemes d'un futur recull:

Camí de Sant Joan

Plaça de Sant joan

Sílvia Aymerich-Lemos: 
quatre poemes del recull: Bàlsams   

OC 146 està enllestit i hauria de sortir  aquest octubre vinent, ademés, ja s'està preparant el N° 147 del qual parlarem més endavant perquè s'anuncien coses noves.

Perquè: