ÒC 133

Acaba de parèixer el número 133 de la revista, el qual és totalment dedicat a Montpeller. 

És un número excepcional a més d'un títol, ja pel seu gruix de 225 pàgines, desprès i sobre tot per la seva riquesa i  varietat de contingut. 

Les relacions entre la ciutat llenguadociana i Catalunya en general i l'anomenada Catalunya nord, particularment,  són molt antigues, val a recordar-ho... i és més, les dites relacions s'han mantingut fins avui. Les probes, si és que en volem buscar, nos les donen tots els estudiants del departament dels Pirineus orientals que desençà del segle XIX, pel fet que Perpinyà trobant-se sense universitat, van haver d'agafar el camí del «Clapàs» per poder seguir estudis superiors, i això fins a mitjans del segle XX. És aquest fet que justifica plenament el contingut del quadern GERMANOR que en el present número especial canvia de nom per intitular-se: «Carrièra Ramon Llull» i ser coherent amb els altres capítols. Evidentment, el primer estudiant que hi trobem és Josep Sebastià Pons. Pel que fa de Jordi Pere Cerdà, no és la seva condició d'estudiant que justifica la seva presència -no va ser-ho- però la relació enriquidora del nostre etern autodidacta amb els poetes occitans més destacats del segle XX. Jep Gouzy, ell va seguir els estudis a lycée Joffre on el seu professor de literatura francesa Charles Camproux /Carles Camprós que el va encarrilar cap a l'escriptura poètica en català. 

Aquí vull regraciar els autors dels tres articles de gran qualitat que constitueixen el quadern «Carrièra Ramon Llull»: Teresa Dalmau, pel seu «El Montpeller de Josep Sebastià Pons»; Maria Grau per la seva contribució «Jordi Pere Cerdà i Montpeller» i Joan-Ives Casanova per la seva introducció a l'article retrobat de Jep Gouzy; «Ho podria haver dit en la seva llengua. Quina llengua?» Trobin doncs aquí, encara un cop,  l'expressió del meu agraïment.

Aquest número s'ha de poder trobar a la Llibreria catalana de Perpinyà.

Montpelhièr :

a trauca temps

La tissa d'una vila: desrocar de parets per tant de ne quilhar d'autras, sus los brigalhs d'unas memòrias esbolhadas. L'estona d'una espacejada, quau a pas jamai tridolat de solfinar a trauca temps?

"Voliáu simplament saber s'aurián pas de sobras de la bastissa vièlha sota lei bastiments modèrns" (Nadala, Robert Lafont)

Amb aquela liurason, la còlha editoriala d'ÒC a gaug de portar pèira al Clapas. Avèm volgut un numerò rebolhent de saba jove e de promessas d'endevenidor. Vos convidam a una espacejada somiada: ciutats, plumas e parladura, carrièras e èrbas fòlas, Catalans, estudiants, musica e chivalets, orizonts maritimes, fins lo terren enermassit de l'aventura.

Somari del n° 133

Pas dau Lop

En òbras : la redaccion

L’occitan parlat a Montpelhièr : Quentin Peiràs

Plan de l’Om

Montpelhièr vila occitana (sègles XVII-XXI) : Maria-Joana Verny

Montpelhièr o l’espigason plurala : Joan-Frederic Brun

Montpelhièr e qualques plumas : Domenge Aussenac

Joan-Frederic Brun, mètge del còs e de l’arma : Joan-Claudi Forêt

Frédéric-Jacques Temple, escriveire occitan : Joan-Claudi Forêt

Lo Peiron

Sèt abelhas dau silenci : inedits de Max Roqueta

Per las carrièras d’aur : Joan Larzac

Montpelhièr : Franc Bardòu

Ciutat Mion : Laurenç Alibèrt

Aquela espiga : Felip Gardy

Una èrba : Joan-Pau Creissac

Jardin de las Plantas

En lanç de lum, Krimo : Joan-Pèire Tardiu

L’enclausida en garriga : Josiana Ubaud

Lei miraus trebolats de l’istòria : Rotland Pecot

Plaça de l’Uòu

L’arma sòrre : Maèla Dupon

Tanlèu la nuòch : Bruno Peiràs

Serenas : Ulisses Azibèrt

Carrièra de las Cabirolas

Lo Med'òc, còp d’orgòne sus Antigòna : Bruno Peiràs

Montpelhièr, remix : Chab de Mauresca fracàs dub

Promessas maltesas : Rodin Kaufmann

L'agach de mèstre Jaques : Pèire Laurence

Carrièra Ramon Llull

El Montpeller de Josep-Sebastià Pons : Teresa Dalmau

Jordi-Pere Cerdà i Montpeller : Maria Grau

Ho podria aver dit en la seva llengua : Joan-Ives Casanova

Als meus cosins occitans (ÒC n° 300 de 1991) : Jep Gouzy

Los arcèus

Robèrt Lafont – Nadala, lo diable es al Clapàs : Bruno Peiràs

Felip Gardy – Montpelhierencas : Silvan Chabaud

Jaques Rodil, una vida d’escritura : Clara Torreilles