In memoriam
Renada-Laura PORTET
28/08/1927...05/09/2021
V
El teu temps, Sibil·la,no comença ni s'esgotaen cap espai de temps.Vas i vensentre cel i terra,t'ofereixes,bo i refusant-te,lluna que obres una finestradins la nit dels motsamb una falsa clarorrepel·lida.Ets la inquietud que ens calen allò que no és essencial.Com un llibre t'inventemper a dirtot el que no sabem dir.Cop d'arqueta través del cor.
Aquest text va ser publicat en el n° 104 (2013) de la revista OC a la rúbrica GERMANOR.
Així s'acaba : "Una dona t'escriu"
"No sé si et retrobaré, després de tants anys, tu, la nina secreta que tot ho esperava de la vida. Allà lluny, i a altures inaccessibles, plana el temps, un temps que separa i que tendeix a una eternitat on tot es perd, cripta fonda de les coses celades... Allí, en aquella enigmàtica cripta, no pot penetrar la mirada.Què fer, doncs ? De moment, ocupar la faç del present. I em queda una cosa per fer. Posar forma a un espai que alguns, a l'entorn meu, han volgut buit. Aquest espai meu, omplir-lo de lletra, de música, de memòria, de primaveres i de dies d'estiu, de la carn sensual del món, de la felicitat absoluta de viure.Potser que tot no està perdut ?"
Per més informació :
Personalment,conservo el record del dia que va venir a Ràdio Arrels per gravar 10 poemes seus en el marc del programa "INSTANTS POÈTICS" (segona temporada 2005/2006)... Qui sap si en queda algun rastre en arxiu; perquè m'agradaria que no es perdés la seva perfecta dicció poètica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada