Fa temps, si puc dir, que volia fer sentir poesia seva per antena. El 2005 va passar per la Universitat Catalana d'Estiu a Prada i vaig assistir a una "xerrada-recital" que va fer en un curs que jo seguia aquest any. Després del curs, el vaig anar a trobar sota el tendal i li vaig demanar si acceptaria participar al meu programa Instants Poètics. Present-absent em va escoltar però no em va fer cap resposta. Vaig deixar-ho córrer... El vaig tornar a creuar dues vegades, quan dic creuar millor seria dir veure -de lluny-. Va ser a Girona dos anys seguits, durant el Festival de poesia sense que jo tornés a fer cap intent de conversa. Sempre em va semblar bastant "lluny ".
L'Enric Casasses és un poeta important de la nostra literatura, penso. Els seus textos els veig i sento realment com a poemes pel treball sobre la llengua tant a nivell de vocabulari que de melodia i que de ritme sense comentar res del sentit. Per aquestes raons ell, a més a més de ser poeta, és rapsode. Diu els seus textos -que per això precisament semblen fets- amb acompanyament musical. La seva col·laboració amb Pascal Comelade ha donat el disc "LA MANERA MÉS SALVATGE" editat per Discmedi (2006) amb el n°: DM 4148-02.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada