Per avui, pocs mots, només aquest suggeriment. Aneu a llegir el que en Quim Curbet acaba de penjar al seu blog: [barretades.cat]. Sobre tot el darrer paràgraf que es conclou amb una frase admirable i per meditar. És clar que ell, a més de ser editor, és prosista i jo poeta... Bo. Estic ben d'acord amb ell, se'ns requereix que inventem un altre esdevenidor (paradigma com diu ell). "Que ningu no s'avergonyeixi mai de dir: SOMNIEM!" nos va cantar en Lluis Llach.
Remarca: La prosa no s'ha d'excloure ni encara menys rebutjar com a vehicle de poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada