INSTANTS POÈTICS V-17

L'art de l'Haiku

Abans que tot, què és un Haiku? El més ràpid és d'anar a llegir el que n'explica l'enciclopèdia lliure Vikipedia. Durant la primera meitat del segle XX molts poetes europeus es van interessar per les formes de la poesia japonesa. Entre ells, a Catalunya, Màrius Torres, Salvador Espriu i Carles Riba (Del joc i del foc, 1946) conrearen la tanka amb gran mestria adaptant-la a la mètrica catalana. Agustí Bartra un dels primers es va dedicar a l'haiku en el seu recull: Haikus d'Arinsal (Premi de la Critica de poesia catalana 1982).

Més a prop de nosaltres, l'any 1992, Jordi Coca publicava les seves: VERSIONS DE MATSUO BASHO a l'Editorial Empúries. D'aquest recull n'he tret 35 poemes i els llegiré, la primera setmana, a raó de 7 cada dia. En Jordi Coca fa precedir les seves "versions" d'una molt interessant i instructiva introducció intitulada: La papallona blanca on explica detalladament el que és l'art de l'haiku i perquè diu versions i no pas traduccions.

Digues perquè, lluna
Tenyeixes sempre les flors
Amb clarors d'argent...

La segona setmana serà dedicada al remarcable treball d'En Norbert Narach en el recull Haikus d'aquí que va publicar (auto publicació) l'any 1998 amb unes il·lustracions de Gerard Jacquet. Recordem que En Norbert havia vingut als estudis de Ràdio Arrels el 2007 i que entre altres obres ens havia llegit uns quants haikus del recull. Obra remarcable perquè es tracta no pas d'una traducció però d'una autèntica creació. El poeta ha aconseguit fer de l'haikai un gènere totalment català, sense cap mena de dubte. Jo que també vaig conrear l'escrit curt- i que el continuo conreant- li tinc tota l'admiració car res no hi falta del kigo, de la respiració, del temps que passa i de la mirada lleugera que té el poeta sobre "tot això"...

Sobre la taula
dins la llum de migdia
el blanc del paper