Homenatge

Dissabte, la gent de Querol i de Porta, els seus antics alumnes i la Municipalitat rebien N'Adrienne Cazeilles per retre homenatge a la qui, tot just sortida de l'Escola normal de Perpinyà, va ser mestra d'escola dels pobles entre els anys 1942 i 1946.

Tothom ja sap la dedicació indefectible i pacient que, des de fa anys i més anys, Adrienne Cazeilles manifesta públicament per a la  preservació del medi ambient, o senzillament dit, per a la defensa de la Natura (amb majúscula). I com que, d'aquesta Natura, en forma part l'ésser humà -cosa de que llastimosament, el dit ésser humà tant sovint s'oblida- N'Adrienne  Cazeilles també defensa l'humà. Això fa que l'un dels actes més importants d'aquesta diada va ser la plantació d'un ARBRE DE LES LLIBERTATS. L'arbre, l'havia triat ella: una moixera de la guilla, Sorbus aucuparia, perquè és un arbre comú a Cerdanya i no un d'aquests exòtics luxosos i fràgils.

Lectura poètica a Cotlliure

Nos ho vam passar molt bé, realment. La mediateca de Cotlliure, a més d'haver preparat les coses com cal, nos va fer molt bona acollida.  El temps va permetre que la lectura es pugui fer defora i, a despit del transit, tot va anar a l'oli gràcies a la sonorització. El poc de public present al moment de començar ens va fer témer d'haver de llegir per a una assistència reduïda , però poc a poc, la gent va anar arribant i després d'un quart d'hora, les cadires van ser pràcticament totes ocupades i la lectura es va fer davant una trentena d'oients. En acabar el programa vam poder xerrar amb algunes persones, un got de Cotlliure a la ma, assaborint el pa amb tomata i el pica-pica. Els llibres de poemes no es venen gaire i la poesia té un mercat de poc abast, però té un public d'aficionats que s'estima més  escoltar-la que llegir-la personalment.

De la transparència

No m'hi busquin, que no hi surto.

Perquè hauria de servir haver publicat tres reculls 1, exposat obres meves unes quantes vegades -d'un costat i l'altre de la ratlla- haver participat a recitals de poesia, haver, durant cinc anys, animat cada dia l'únic programa de poesia catalana INSTANTS POÈTICS a Ràdio Arrels, creat la revista poètica EHA!2 i convidat al seu micro els poetes de casa nostra 3 que justament figuren en la guia...  Perquè? Vaja, és que així estic assolint el nivell més alt de la transparència... cosa gens fàcil i not tothom hi pervé ja que és una ascesi constant i esgotadora. Tant se val! Que no és la poesia una activitat de solitaris? Doncs, endavant, poetes escrivim.  

1 Com es pot veure en aquest blog.

2 Edicions Hertzianes Arrels! : 12 N° en quatre anys.

3 A part de Patrick Gifreu que no va voler/poder venir en aquests moments.

Les Nits de Cançó i Música d'Eus

La bandera tribarrada

A veure, a veure,  si de cas no seria pas per a que millor faci  parella amb la tricolor francesa, que li acaben d'amputar una barra a la nostra senyera...

Trobada d'amics

 Va ser dissabte al bel mig d'enlloc del Baix Empordà, precisament a Les Olives. En Jordi havia convidat , com cada any, una bona trentena d'amics, majoritàriament pintors1 com ell, a reunir-se entorn d'unes costelles i botifarres torrades degudament acompanyades de pa amb tomata... Bo, no tothom  en aquesta colla era pintor, començant per jo ni tampoc en Joan Comalat que és fotògraf i cantant i que, després del cava, nos va regalar amb les seves cançons i acudits. Aprofitant la seva disponibilitat, vaig demanar-li si  acceptaria de fer-me així, d'improvís, un acompanyament musical. Em va dir que si  i doncs vaig llegir dos poemes meus, ell acompanyant el text amb la guitarra. Vaig llegir els dos texts dedicats a Pierre Drillaud: Fotògraf i Dona asseguda; reagrupats sota el títol: BLANC I NEGRE. Nos ho vam passar tant bé que finalment vam quedar que el juliol, els dos faríem un recital de cançons i poesia a les Olives. A demés, l'actuació va tenir conseqüència... dos joves em van venir a demanar si jo volia participar en un recital poètic que organitzen i que es farà a Salt el dia 19 de juny. Doncs, vinga, si que hi aniré, i molt content. Per acabar, vaig vendre dos exemplars de les meves 12 fotografies instantànies. Que bona que n'és la vida de tant en tant, oi?

1, entre els amics pintors: Sento Masià, Francana, Santiago Raigorodsky 

Apunt

[...] a l'home que no fa ús del riure, Nostre Senyor l'hi estronca i es queda fet un senador dels de la mena vitalícia.

Santiago Rusiñol, El poble gris, (1902)

Blanc i negre

Tot just s'acaba de cloure l'exposició de l'Alexandre David a la mediateca de Prada. A tots els que no van poder descobrir les obres  d'aquest jova artista recomano fer una visita  a la seva web clicant , aquí més amunt, sobre el seu nom.

Personalment, vaig apreciar molt els gravats sobre linòleum i sobre plexiglàs. Perquè tinc una sensibilitat particular als treballs amb blanc i negre i a la línia en general. Dibuix, fotografia, tipografia, gravats...

M'agradaria intentar una col·laboració amb l'Alexandre i fer alguns assajos de poesia plàstica -de veritat no sé com dir-ne.-  Vet aquí un text de mostra amb el seu quadre: un quadrat dins un quadrat dins un quadrat.  Em queda per fer tota la recerca de col·locació dins l'espai de les paraules.

12 FOTOS INSTANTÀNIES

Diada de sant Jordi, n'és diada senyalada! Feia temps, bastant de temps, que volia publicar les meves:  

12 FOTOGRAFIES INSTANTÀNIES 

per a que emprenguin camí cap als seus possibles lectors. Les havia exposades l'any 2007 a Girona i a Eus com ja vaig explicar, però, essent jo un home de paper imprès al qual li agrada tenir a les mans coses impreses per fullejar, bé em calia passar per l'impremta... Doncs vet aquí. Més aviat que un llibre, és un objecte poètic, resultat de la  col·laboració amb la relligadora d'art que és la Mireia Prats. Aquest objecte, l'hem volgut bonic, estètic per a que faci encomanadís el plaer de llegir poesia en català. Perquè en català? Doncs, tornem al que va escriure el poeta francès Jacques Roubaud:

[...] la poesia té lloc dins una llengua, es fa amb mots; sense mots cap poesia; [...] un poema ha de ser un objecte artístic  de llengua a quatre dimensions, és a dir compost alhora per a una pàgina, per a una veu, per a una orella, i per a una visió interior. La poesia s'ha de llegir i dir.

 El recull consta de 12 poemes curts impresos separadament amb tinta sèpia, sobre cartolina, talment com si fossin postals de veritat i estan aplegats dins una funda de cartó gris en forma de sobre, creació de Mireia Prats. El tiratge s'ha limitat a cinquanta exemplars numerats a mà de I a L.

Cada una de les "fotos" porta al verso les indicacions que es solen trobar a l'altra cara d'una postal: el títol, el número i en el lloc reservat a la correspondència una traducció al francès. També les ratlles per escriure l'adreça i el petit quadre per enganxar el segell.

De moment es podrà comprar (25 €) a la Maison de la Presse a Prada i ben segur a l'impremta Autre Page.

Preparant Sant Jordi

No m'havia adonat de tot aquest temps que acaba de passar -si és que sigui ell que passi- Temps passat doncs sense escriure res en aquest blog. És que tampoc vull fer-me esclau de  qualsevol  escriptura.

Vaig estar bastant enfeinat amb la preparació de la futura publicació d'un recull de poemes  meus que, de fa anys tenia guardat en un calaix. Bo, de veritat, aquests poemes van ser exposats a Girona a la Fundació Valvi (abril - maig de 2007) i també a Eus a la "Maison du temps libre" a l'agost del mateix 2007. Ara, els publicaré en forma de recull de manera que qui els vulgui llegir se'ls pugui comprar... L'edició es fa en col·laboració  amb Mireia Prats, relligadora d'art i creadora d'objectes gràfics.

 

Vet aquí tres exemples de les creacions de la Mireia Prats a partir de poemes de Jordi Pere Cerdà il·lustrats amb pintures de Catherine Albouy:

 El recull no serà pròpiament dit un llibre sinó més aviat un objecte editorial. Res estrany ja que les anomenades fotos no són fotos... sinó poemes. Cada "foto" irà impresa separadament sobre un cartó lleuger imitant el de les postals. Al recto, el text del poema; al verso, en la part reservada a la correspondència, una "revirada"* al francès. Les 12  postals seran reunides en una funda de cartó fort creada per Mireia Prats. El tiratge serà de 50 exemplars numerats.

Espero tenir-ne alguns acabats pel dia de Sant Jordi, 23 d'abril a Prada i l'endemà 24 a Cotlliure.

* Manlleu que faig a l'occità i que em sembla, en aquest cas, més adequat que traducció .