Tornant cap a l'arbre

Ja ho sé, fa molt de temps que no escric res, però estic enfeinat amb la revisió de les meves pàgines personals sobre la gent que té cognom d'arbre.

Amb una mica de retard

Això data del temps que llegia poesia à la ràdio i que doncs, també vaig llegir el poemes del Mossèn.

 

OC

M'acaba d'arribar el darrer número de la revista OC, amb data de l'estiu i tardor de 2010...  de tant difícil que és fer viure una revista literària i, el que és més, molt més, en unes llengües minoritàries -per no dir  minorades ni desvalgudes-. En aquest número, a la rúbrica : GERMANOR que porta en Jep Gouzy, hi surten tres poemes de la traducció que vaig fer, el 2008, del recull de Paul Éluard: Le dur désir de durer, El dur desig de durar. Vuit dels 19 poemes del recull (1946) van ser publicats al n°113 de la revista SENHAL de Girona, a la tardor del 2009.

A Egipte i a qualsevol lloc del món

"Tuer un homme, ce n'est pas défendre une doctrine, c'est tuer un homme."

Sébastien Castellion (1515-1563)

No digui...

He aprofitat que anava a la deixalleria per arribar fins a casa vostra.

Tunísia... i ara Egipte...

Tunísia... i ara Egipte... i demà...

I el Gran cor polifònic dels politòlegs per tots els diaris, totes les ràdios i teles, de quasi mut que era, ara, vinga cantar "la corranda de l'imprevisible" de la qual la tornada diu que "la violència mai no arregla res, que mes ai"... bordegassos !

Dos aforismes:

Quan la llet es desborda, no mira sobre què ho fa i aleshores, ai de qui ha deixat foc a sota la cassola!

D'aquests que, tenint acorralat el gos, l'aquissen i es posen bojos de ràbia i el culpen de la mossegada que els clava, què en pensarem?

Els ultratges del temps

Sí, injúries del temps que passa però també del temps que fa. De veritat la setmana passada va fer fred, bastant fred... com se sol dir vulgarment: una fred que pela!... com a prova, el bust del malaguanyat Pau Casals a la cantonada de l'avinguda del Cant dels ocells.

Ara, la nafra que se li veu sobre el nas deu tenir un altre origen, probablement.

Homenatge al poble tunisià

Sí, honor a tot el poble de Tunísia que sense disparar cap tret ha aconseguit tirar fora el dictador que des de fa 23 anys l'ofegava. Ara que, per fi, se li obra el camí tan difícil i  tan perillós però molt i molt entusiasmant de la construcció de la democràcia, que pari atenció a tots els que es voldrien fer califa al lloc del califa.

Eclipsi

... de democràcia a Hongria. Sí, desgraciadament així hi comença l'any, allà!

El fenomen es manifesta pel fet que la llibertat de la premsa ja no existeix més en aquest país de la U.E. com ho diu a portada el diari Népszabadság citat per: Courrier international.

El súmmum és que Hongria assumeix per sis mesos la presidència de la Unió Europea!
 

2011

Em recordo de quan era nen i que acompanyava el pare a la "rifla"...

I que quan el qui treia les boles sortia l'onze cridava ben fort:

ONZE!... les cames d'en Pau!

En Pere F. em comentava que ells deien: les cames de la "Brigitte". 

Tant se val... Aquest any és senar, s'acaba per 11, per tant, per dues potes...

doncs, a totes i tots us desitjo 

que tot l'any podeu caminar cap endavant sobre les dues vostres!