Aquest matí, sobre la paret que tanca el jardinet, del costat de tramuntana, al sol, s'hi passejava una singlantana*. Déu n'hi do! qui sap el temps que no se'n veia cap... només dragons. De veritat m'ha fet goig com si venia de retrobar un conegut, un company de la meva jovenesa. Et dono la benvinguda singlantana i també et dono les gràcies ; si, les gràcies perquè m'has fet reobrir el llibre del poeta francès René Char: LES MATINAUX, per rellegir : Complainte du lézard amoureux. En la darrera estrofa, diu la singlantana a la cardina:
[...]
Qui, mieux qu'un lézard amoureux,
Peut dire les secrets terrestres ?
O léger gentil roi des cieux,
Que n'as-tu ton nid dans ma pierre !
Orgon, août 1947
Qui, millor que una sargantana enamorada,
Pot dir els secrets terrestres?
O lleugera gentil reina del cel,
Si poguessis tenir el teu niu dins la meva pedra !
René Char, Les matinaux (nrf Poésie/Gallimard 1950)
* singlantana : nom rossellonès de la sargantana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada