El Casal del conflent engega el CORRELLENGUA

Dissabte 29 de novembre de 2011, primera actuació pública del nou Casal del Conflent. El temps, com per donar el seu beneplàcit es va fer clement permetent que els actes previstos es desenrotllin de manera satisfactòria.

Els caminaires arriben del castell d'Arrià

 

Lectura del Manifest 2011

En Maties Mazarico amb el sac de gemecs

Lectura feta del manifest del Correllengua 2011 pel President del Casal, En Jordi Taurinyà, el nostra amic Maties Mazarico que havia acompanyat les  darreres passes dels caminants a so flabiol i tamborí, ens va fer sonar unes tonades d'arreu dels països catalans amb el seu sac de gemecs.

Després, acompanyats pel flabiol i el tamborí d'en Maties ens vam dirigir cap la sala Gelcen per assistir a la presentació per en Joan-Lluís Lluís del seu nou llibre: A cremallengua

 

 Em va tocar fer una mica d'introducció al nostre autor i aquí en poso la partida que toca al que penso del tema de les llengües "minoritzades", dominades com ho és el nostre català aquí a la Catalunya Boreal.

Això de les llengües és una història de poder, de dominació, la vella, revella història del desig que porta l'home de dominar el món i els altres. De fer de la vida humana una lluita contra la natura en comptes de fer-ne una recerca pacient i constant d'harmonia amb ella i amb els seus coetanis.

Tota dominació d'un poble sobre un altre, d'una cultura sobre una altra, necessita jerarquitzar -amb quins criteris?- pobles i cultures. Perquè és impossible dominar el seu igual... Tota dominació implica doncs, per poc que sigui, un menyspreu de l'altre. En primer lloc del que justament el fa altre: la seva llengua, rebaixant-la al nivell d'idioma o de dialecte incapaç de vehicular cap cultura d'alta categoria. Només pensar amb les colonitzacions que fins i tot van negar tota història als poble colonitzats, i ho tindrem més clar, no? Per tancar-ho, és, en absolut, la qüestió de la dignitat humana que va reflectida en el mirall de cadascuna de les llengües parlades arreu del món.

 Vaig concloure llegint aquest poema meu del futur recull: ARA