Fa temps: "oda al pastoralisme" diu l'Indépendant per presentar l'obra escenificada per Jack Coudert, ressaltant així el seu caràcter poètic. Jo, fins i tot, amb un pel d'exageració, tindria ganes de dir: una mena de geòrgica... Aquesta creació, basada sobre els testimoniatges orals de persones reals recollits pels equips de les Reserves naturals catalanes, conjumina diversos mitjans de comunicació la qual cosa li confereix molta originalitat i força.
L'escenari representa, d'un costat, la cuina en una casa d'un poble de muntanya i de l'altre, diguéssim el taller. Entre cuina i taller, una pantalla blanca per a projeccions.
L'escenari representa, d'un costat, la cuina en una casa d'un poble de muntanya i de l'altre, diguéssim el taller. Entre cuina i taller, una pantalla blanca per a projeccions.
Costat taller, un vellet, l'Andreu -Thierry Cailheton-, s'entreté fent feinetes amb fustes o esmolant algunes eines de tall, una dalla, una falç. Costat cuina, dues dones, grandetes, -Annabelle Garcia i Delphine Guibert- s'afanyen a fer la sopa. Un cop la sopa al foc, l'una fa un poc d'endreça, l'altra planxa roba. Mentre tot això va passant, amb una pertinent lentitud -ja que és vida del temps passat-, s'ouen, com per ràdio, músiques i cançons de l'època... de tant en tant els personatges, com si pensessin en veu alta, comenten coses de la seva vida quan eren joves, contrastant-les amb la vida d'avui. Aquesta és la part "teatral" de l'espectacle. A intervals, mentre Thomas Pénanguer amb els seus dibuixos en directe que surten sobre la pantalla va il·lustrant el que diuen, unes veus off -Mònica Bellsolà, Michel Gaich i jo- expliquen com era el país, quins eren els cultius, quines eren les activitats i les feines, la vida de pagès i de pastor, abans, fa temps...
La sala era plena i la gents s'ho passava molt bé, hom ho sentia. Un cop acabada la representació, el públic va ser convidat a menjar la sopa que les dues comediants, a la vista de tothom, tot just venien de fer. Que bé!
Amb tot, em cal posar un bemoll: lamento que, en el moment on es renova i per 43ena vegada, aquí a Prada, la Flama de la Llengua, el català no sigui més present, que tret dels noms de llocs, no tingui més protagonisme. Bo, això, per ara, no sembla gens fàcil pels membres de la Companyia Encima... Però, recordem, tota aquesta gent de Mentet, d'Eina, de tots els pobles de Conflent i Cerdanya, en aquests temps parlava català.
Amb tot, em cal posar un bemoll: lamento que, en el moment on es renova i per 43ena vegada, aquí a Prada, la Flama de la Llengua, el català no sigui més present, que tret dels noms de llocs, no tingui més protagonisme. Bo, això, per ara, no sembla gens fàcil pels membres de la Companyia Encima... Però, recordem, tota aquesta gent de Mentet, d'Eina, de tots els pobles de Conflent i Cerdanya, en aquests temps parlava català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada