És el llibre que estic llegint... El seu autor ens hi recorda la nostra condició de primats: l'home, diu, és un primat gregari i jeràrquic. També afirma que no som descendents de l'home neolític, sinó que som uns homes neolítics.
En el període que estem vivim trobo la lectura d'aquest llibre totalment necessària tant si mirem cap al sud -car per sort tenim sud- com si endinsem la nostra mirada en el perfecte hexàgon francès...
Com que no té encara traducció catalana, penso, no resisteixo les ganes de traduir un paràgraf de la primera part ( Le mal dominant), capítol 6 (p. 97):
És un atavisme potent que ens empeny a buscar l'estimació dels poderosos i a compartir amb ells els recursos que han anat concentrant a despeses dels dominats. Subestimem constantment la nostra fragilitat respecte d'aquest fenomen ja que fereix la nostra moral i la nostra creença ingènua en virtuts humanes proporcionades a l'altura dels càrrecs assumits. És oblidar que la moral i el manteniment d'aquesta fe en les virtuts dels dirigents estan històricament i fonamentalment destinades a protegir els dominants de les revoltes i les ambicions dels dominats. La realitat és tot una altra cosa: la moral i el sentit del bé comú es dilueixen per mesura que els homes progressen en les jerarquies, senzillament perquè el reclutament de les elits aprecia la seva adhesió segons el principi de realitat és a dir amb l'acceptació de la corrupció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada