|
Sa majestat suro |
Aquest massis provençal que és el reialme del suro, al qual probablement deu el seu nom de muntanya negra -és a dir fosca-, acull, en les seves obagues humides, el castanyer. Però la castanyeda, avui, està llastimosament bastant abandonada. Això fa que s'hi remarquin amb cruesa tots els impressionants cadàvers dels vells gegants. L'arbre, que sap morir a trossos, aconseguix aquí la lenta transmutació de la seva fusta en pedra marbre per esdevenir la seva pròpia i patètica estàtua funerària.
|
Morir a trossos |
|
la seva pròpia estàtua funerària |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada