L'arbre sap fer moltes coses que sovint nosaltres no imaginem ser capaços de fer. Vet en'quí dos que conec, dos provençals:
El primer, a Iero (Hyères les Palmiers) al lloc dit "l'Ayguade*" un pi acotxat des de ni es recorda quant de temps i que un dia es va esforçar per tornar prendre el camí del cel, per retrobar la seva natural verticalitat.
 |
| Recuperar la verticalitat |
El segon, és a La Gardo (La Garde) a la vorera del carrer Roger Salengro on fa el seu ofici, el de tots els plàtans, que és de donar ombra als vianants que acompanyen la canalla a l'escola o que van al súper mercat... Ara, tant li fa a ell que s'hagi prohibit d'aparcar en aquest lloc! Però em sembla sentir-lo: "I que no podien plantar un pal per posar aquesta rellamp de pancarta que em fereix i em malmet la fesomia... Paciència, ja la faré desaparèixer!"
 |
| Recuperar l'aspecte inicial |
És que a demés, els arbres de fa temps i més temps, saben la paciència, i que el temps no té cap respecte pel que es fa sense ell.
*Noteu la destrossa que el francès ha fet de l'occità provençal. Quant noms perduts! Ni la gent mateixa els sap retrobar i fins i tot no és tant segur que, avui, els entengui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada