Mirant, ahir vespre, el programa Échappée belle a la 5 (francesa) subtitulat: Barcelone et la Catalogne, em va pujar una ràbia... la que m'agafa cada vegada que es presenta el mateix cas. N'estic fart, ben tip de sentir els catalans parlar castellà cada vegada que estan entrevistats a la tele, per periodistes francesos. Com si els era totalment impossible trobar cap traductor català/francès. És que pels francesos, passada la ratlla, comença Espanya, més ben dit el que pensen que és Espanya. Perquè viuen en uns mapes amb els paisos pintats com a la Viquipedia on Espanya, com fet expressament, està monocromada de blau, i França de rosa, com la vida que s'hi fa.... home! Ja ho entenc, els catalans, a diferència dels francesos -unilingües- tots o quasi tots són bilingües, així que quan algú se'ls dirigeix en castellà, sense pensar-s'ho més, li responen amb la mateixa llengua. I endavant Joan, parlen del seu país, de la seva cultura, en "espanyol", que fins i tot podrien parlar de la seva llengua en castellà -cosa totalment possible-. Però, s'haurà d'acabar, això, algun dia, oi? perquè si no, com ho sabran els francesos que es troben a Catalunya i no pas a Espanya!
26 d’abr. 2015
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada