15 de maig 2015

B.B King

El rei se n'ha anat deixant-nos, tots, per sempre, amb el blues... Per sort també ens deixa la seva obra gravada que la puguem escoltar, que ens en puguem inspirar.
A tall de comiat jo li voldria dedicar aquest poema d'un tal mossèn Francesc Sunyer, que en el segle XV va participar a la conquesta de Nàpols on va viure. Tot i haver estat aquest mossèn un poeta menor, figura en el RIALC, és a dir el Repertorio informatizzato dell'antica letteratura catalana  a la Universitat Federico II de Nàpols. Aquests poetes del segle XV, com també l'Ausiàs March, sembla que ja tenien el blues i cantava el mossèn, aquest blues molt negre:


1 Mes ameria tenir febre
2 que no com sent tal dolor
3 e tristor,
4 qui·m fa ’nar vestit de negre.

5 Nunque viu pus fort ventura
6 a negu que veig a mi,
7 ple d’enuig, dol e tristura
8 des que tot mon be perdi;
9 per que no·m do res a cure
10 sino planyer ma dolor
11 e tristor,
12 qui·m fa ’nar vestit de negre.

13 Amichs, parents quants avia
14 he perduts en un moment,
15 que no trob res qui bo·m sia
16 en dar me soccorriment,
17 ne veure la que solie
18 ni de perdre ma dolor
19 e tristor,
20 qui·m fa ’nar vestit de negre.

21 Solia passar ma vida
22 solament prenent deport,
23 leixant dol qui no s’oblida,
24 areu donar me la mort,
25 des que fou de mi partida
26 la per qui·m ve ma dolor
27 e tristor,
28 qui·m fa ’nar vestit de negre.

29 Avissar vull a quants sien
30 que no·m diguen res de pler,
31 car tot ço que dir porien
32 no val res, pus qu’, al voler,
33 seny e saber consentien
34 en sospirar ma dolor
35 e tristor,
36 qui·m fa ’nar vestit de negre.

37 Amor, tots me planyerien
38 qui sabessen ma dolor
39 e tristor,
40 qui·m fa ’nar vestit de negre.


I ara, agafeu una guitarra...