El rei se n'ha anat deixant-nos, tots, per sempre, amb el blues... Per sort també ens deixa la seva obra gravada que la puguem escoltar, que ens en puguem inspirar.
A tall de comiat jo li voldria dedicar aquest poema d'un tal mossèn Francesc Sunyer, que en el segle XV va participar a la conquesta de Nàpols on va viure. Tot i haver estat aquest mossèn un poeta menor, figura en el RIALC, és a dir el Repertorio informatizzato dell'antica letteratura catalana a la Universitat Federico II de Nàpols. Aquests poetes del segle XV, com també l'Ausiàs March, sembla que ja tenien el blues i cantava el mossèn, aquest blues molt negre:
1
Mes ameria tenir febre
2 que
no com sent tal dolor
3 e
tristor,
4 qui·m
fa ’nar vestit de negre.
5
Nunque
viu pus fort ventura
6 a
negu que veig a mi,
7 ple
d’enuig, dol e tristura
8 des
que tot mon be perdi;
9 per
que no·m do res a cure
10
sino
planyer ma dolor
11
e
tristor,
12
qui·m
fa ’nar vestit de negre.
13
Amichs,
parents quants avia
14
he
perduts en un moment,
15
que
no trob res qui bo·m sia
16
en
dar me soccorriment,
17
ne
veure la que solie
18
ni
de perdre ma dolor
19
e
tristor,
20
qui·m
fa ’nar vestit de negre.
21
Solia
passar ma vida
22
solament
prenent deport,
23
leixant
dol qui no s’oblida,
24
areu
donar me la mort,
25
des
que fou de mi partida
26
la
per qui·m ve ma dolor
27
e
tristor,
28
qui·m
fa ’nar vestit de negre.
29
Avissar
vull a quants sien
30
que
no·m diguen res de pler,
31
car
tot ço que dir porien
32
no
val res, pus qu’, al voler,
33
seny
e saber consentien
34
en
sospirar ma dolor
35
e
tristor,
36
qui·m
fa ’nar vestit de negre.
37
Amor,
tots me planyerien
38
qui
sabessen ma dolor
39
e
tristor,
40
qui·m
fa ’nar vestit de negre.
I ara, agafeu una guitarra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada