SANT JORDI

 Que, arreu del món, passem tots una bona diada de Santjordi.
Visca Catalunya i visca el català

«Més que de Catalunya, sóc habitant de la llengua catalana.»

Pep Vila: El jardí de les paraules

Llibres del quatre cantons

CCG Edicions 2001

VIDA POÈTICA

 La poesia catalana és un art ben vivent a casa nostra.

Mai no podrem regraciar a l'alçària de la seva implicació perseverant l'André Robèr, animador del Taller 13 a Illa i director de les Edicions Paraules i  també  la Joana Serra de la Llibreria catalana de Perpinyà. Aquí els asseguro del meu total i sincer agraïment. 

GERMANOR ?

 OC 148

Març de 2024

Aquest 148 és, per a nosaltres, un N° particular perquè, cosa que no s'havia produït mai, almenys d'ençà del 2012, es publica sense la rúbrica GERMANOR. La rúbrica tornarà a ser present en el pròxim 149.

Convidat

 S'es enauçat un mur roge: Hawad

Poesias

Gong - ressons: Brindaus

Lo men arbo: Danièla Estèbe Hoursiangou

Quand la lenga tonava: Nadina Borgès

Aragon, t'ai vist: Franc Bardòu

L'àngel que renais: Paulina Kamakine e Franc Bardòu

Pròsas

Punts de vista: Bruno Peiràs

Oliu e cipressièrs: Domenge Aussenac

Travèrsas

Do Kre I S, revista haitiana

Cronicas

Brindaus - Haïkus de legenda: Bruno Peiràs

Miquèla Stenta - Cronica de quauques jorns ordinaris: Bruno Peiràs

CATALÀ «ANTEFABRIÀ»

Fa poc, escorcollant la meva biblioteca, vaig trobar (més ben dit, retrobar) dos petits opuscles publicats a Barcelona dins una col·lecció anomenada: «Col·lecció En Patufet». L'un sota el Núm. 45 té per títol: Els ulls del Drach i porta la signatura d'un tal Alexandre Barba pel qual no he aconseguit trobar cap informació. (Potser algú me'n sabrà donar notícies?). L'altre, amb el Núm. 151 que s'intitula: El bruixot és d'en Manel Marinel·lo, el qual surt en el Nou diccionari 62 de la literatura catalana i també a l'Enciclopèdia (sota el nom de Manuel). El cas és que no em puc recordar com ni quan aquests dos llibrets van arribar on els acabo de retrobar! 

Segons el ja mencionat Nou diccionari 62 de la literatura catalana, la col·lecció En Patufet es va publicar a partir del 1904 -doncs, abans de la publicació de les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra [Institut d'Estudis catalans] 24/01/1913-, i va existir fins al 1938. Va ser fundada per Aureli Capmany, dirigida per Josep Morató i finalment per J. M. Folch i Torres.  Els dos llibrets que tinc consten de 8 fulls (que són 16 pàgines) amb paper de poca qualitat i en formats aproximatius:  Els ulls del Drach: 7,6 cm x 12,4 cm ; El bruixot: 8 cm x 11,9 cm

Les portades són il·lustrades amb un dibuix de blanc i negre i les contraportades van amb anuncis o informació. És de notar que en els exemplars que tinc les portades van ser pintades amb llapis de colors pel seu precedent propietari...

La lectura de les dues primeres pàgines -d'un estil pompós i d'un interès narratiu que no comentaré- ens dona una imatge parcial del  català que s'escrivia a la premsa a començaments del segle XX. Tot i que no soc ningú per impartir lliçons lingüístiques, m'he passat unes estones fent el llistat de les formes emprades per l'autor i posant a la vora les que recomanen les normes actuals. 

• drach                   drac
• y (5)                      i
• tronchs                troncs
• centenaria          centenària
• resplandor          resplendor
• foch                     foc
• ingenuament      ingènuament
• ab (2)                   amb
• dolsa                   dolça
• pergami              pergamí
• apartarse            apartar-se
• pera (2)                per a
• enlairarse            enlairar-se
• alsés                    alcés
• l'Historia              la Història
• dirigintse             dirigint-se
• èxtasis                 èxtasi
• esplicar               explicar
• mari (2)               marí / mariner
• aixi                      així

Hom veu sobre quins punts va portar la reforma dita fabriana. Posar fi a una innegable manca de lògica (alguns diuen "anarquia" lingüística), suprimir castellanismes, occitanismes, gal·licismes, grafies antiquades i barbarismes, però, tot i que, a les nostres terres, certs de nosaltres li retreguin el rebuig de l'article "lo", al final aconseguint unificar, a benefici de tots, als Països Catalans, i per a tots els catalanoparlants arreu del món, la llengua escrita, fent del català una llengua moderna. Cosa de la qual tots podem regraciar el mestre que, d'ençà del 1948, dorm al cementeri de Prada on va viure els seus darrers anys a l'exili. 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pompeu_Fabra_i_Poch

i també...

https://www.prades.com/articles-3/85-1568-pompeu-fabra-a-prada-el-seu-exili-en-terra-catalana-entre-familia-i-amics-1939-1948/

***

Pel que fa a en Manel Marinel·lo, bo i que presentant els mateixos problemes, trobo d'una qualitat narrativa més bona, els remeto a l'Enciclopèdia: 

https://www.enciclopedia.cat/diccionari-de-la-literatura-catalana/manuel-marinello-i-samunta

i a

https://ca.wikisource.org/wiki/Autor:Manuel_Marinel%C2%B7lo_i_Samunt%C3%A0

on trobaran una foto.

VIDA POÈTICA A CA NOSTRA!

 La poesia catalana és viva i ben viva a la nostra Catalunya boreal i fa goig que ho sigui...   Espero que sóc just a temps per fer passar la bona notícia!

EDICIONS PARAULES

GUERGAL 

UNA NOVA COL·LECCIÓ DE LA CONEGUDA EDITORIAL D'ILLA

Doncs, sí, a finals de 2023 les Edicions Paraules, sota la direcció de l'incansable i perseverant André Robèr,  van inaugurar una nova col·lecció batejada amb l'apel·latiu   menorquí del vent de Nord-est que es coneix per les nostres encontrades com a gregal i també a Llenguadoc com a grec. 

La nova col·lecció ens proposa d'entrada dos poemaris de molt agradable aspecte i ma, per parlar com la gent d'impremta; enquadernació en color, a la rústica de format 12,5 cm per 19,5 cm. 

El primer, Terres, és la darrera producció d'una fidel de l'editorial, la Coleta Planas. Dic fidel perquè dels set poemaris que té publicats aquest és el quart llibre que edita a Paraules després de Transparent (2017) quan encara Paraules era una col·lecció de l'editorial K'A, Aigües sempre vives (2019), on era una de les sis coautores i Lluna de buzuki (2021 ).  

Remarquem que el seu nou llibre és encara un recull bilingüe igual que Carrer i dona hort (Les Presses littéraires, 2006 -si no vaig errat), com Transparent i Lluna de buzuki. *

En realitat, precisa l'autora, el llibre consta de dos poemaris: Terra d'insomni i Terra de somni, cosa que justifica el plural del títol: TERRES. Ara, jo, quasi diria tres, afegint-hi -tot i que més curt-: Proses d'estiu.

A propòsit del bilingüisme se n'explica a la quarta de coberta: «La poesia neix en dues llengües, arriba en francès o arriba en català segons els contextos i temes. [...] La traducció és una altra escriptura.»

* No oblido el seu primer «Muralles pintades de blau» (Editions nouvelle Pléiade Paris, 1997)

El segon recull, Per defugir l'oblit, és d'un nou vingut a l'editorial Paraules, Michel Bourret Guasteví, al qui, em sembla sem deutors del nom de la col·lecció perquè és el besnebot d'en Gumersind Gomila Guasteví (Maó 1905-Perpinyà 1970), poeta menorquí instal·lat a Catalunya nord el 1926. En Michel ja té publicats uns 29 llibres en autoedició a Atzavaraflorida entre els quals

en francès:  

Syllabes estivales (2023); Poèmes d'été (2023)

Gumersind Gomila, anthologie poétique (Editions de la Tour Gile, 2007)

en català:

Per mots i carrers (2019); Joies & Joia (2021); Alenades castelleres (2022)

El recull Per defugir l'oblit és, de fet, una mena de dietari com ho explica l'autor: «Per defugir l'oblit proposa una crònica de la vida quotidiana, entre vacances i rentrada, amb versos breus i poemes curts. Unes cosetes aparentment sense gaire d'importància però que ofereixen un mirall privilegiat de la condició humana o, almenys, d'alguns dels seus aspectes.»

Si el recull és totalment en català, l'obra -molt extensa i molt diversa- del Michel és una obra bilingüe. Només pegar una ullada al seu blog ens ho posa evident. 

Aquí l'enllaç: https://atzavaraflorida.blogspot.com/

Bona lectura!

GERMANOR

OC 147
Desembre de 2023

Gumersind Gomila 

Petita antologia amb poemes trets dels reculls: «La sorra calenta» (1943) publicat, cosa de remarcar, a Tolosa de Llenguadoc per la Societat d'Estudis occitans i «Llucifer, llegenda íntima» (1966), amb una breu presentació de Michel Bourret Guasteví. La publicació va il·lustrada amb una foto* -desgraciadament de blanc i negre- d'una obra del poeta menorquí que va viure tants anys a casa nostra.

*Col·lecció particular

RUMIADA 3

 

GERMANOR

 OC 146

Octubre de 2023

FRAGMENTS NOCTURNS

Josep Carles Laínez

Nota prèvia

[...] «Fragments nocturns» està conformat per diverses notes, gens autobiogràfiques, sinó més aviat amb una cercada voluntat teòrica -o almenys abstracta- sobre el fet de l'escriptura. Foren redactades durant l'hivern de 2013, i el títol és clarament denotatiu, però a l'ensems no...

Segueixen aquesta «Nota prèvia» de la qual acabo de citar la conclusió, uns 25 paràgrafs potser més ben dit aforismes, entre els quals no em sé retenir de copiar aquest que em fa ressò en la ment:

«El pitjor no és el desig de no dir res, sinó l'apatia a l'hora de dir alguna cosa.»

IN MEMORIAM HUBERT REEVES

No oblidaré mai el dia que vaig creuar aquest gran senyor sobre la plaça de Prada. Llastimosament, ara, no em puc recordar l'any! Però, érem sols al bell mig d'aquesta plaça. Jo, aprofitant l'avinentesa, em vaig dirigir a ell i li vaig fer, en francès la pregunta: Monsieur Reeves, est-ce que je peux vous serrer la main ? Una mica sorprès, em va respondre que sí... Havent-li tocat la mà, i havent-lo regraciat per tot el bé de coneixements que ens trametia amb els seus llibres -que havia llegit- i també amb les seves conferències i documentals televisius, els seus programes radiofònics a France Culture li vaig recitar el poema meu que poso al costat de la seva foto a tall d'homenatge sincer i agraït. Va quedar un poc desconcertat. I aquí el vaig deixar...

À ceux qui sont épris

de science

et de poésie

« Je me sens vivant, à la surface de la planète Terre, à l'instant présent de l'évolution de l'univers »

« Le thème de «réconciliation» sera présent tout au long de ces pages. Dans la première partie : Reflets de lumière, nous verrons comment la vision scientifique et la vision poétique, loin de s'exclure, se rejoignent pour nous faire percevoir le monde dans sa véritable richesse.»

«Superbe, mathématiquement élégante et physiquement efficace, la théorie de Maxwell déclenche l'enthousiasme de l'étudiant qui la renconte pour la première fois. C'est un des grands moments de l'apprentissage de la physique.»

RUMIADA 2

 

RUMIADA 1

 

1 D'OCTUBRE

Sense la seva llengua, cap poble no pot sobreviure. Tant que ho saben, arreu d'Europa on viuen Catalans, tots aquests que ens donen guerra, una guerra sense nom, però que nosaltres identifiquem com a lingüística, ja que la coneixem bé prou perquè fa més temps que temps que nos la donen.

Bo i que sent conscient que el moviment del felibritge rodanià tenia matisos ultraconservadors, trobo que aquests versos de Frederic Mistral, que tradueixo del provençal, conserven la seva universal pertinència. 

Intrèpid guardià del nostre parlar gentil,

Guardem-lo franc i pur i clar com l'argent,

Car tot un poble aquí s'abeura;

Car, de boca terrosa que un poble caigui esclau

Si té la seva llengua, té la clau

Que de les cadenes el deslliure.

Deixaré, provisionalment s'entén, la conclusió a Miquel Martí Pol citant la darrera estrofa del seu poema Ara, Miquel, del recull La fàbrica (1970/1971). "Desgraciadament", tot el poema queda d'una roent actualitat!

Miquel, aquest llevant 

fa molt de temps que dura,

i el terra és xop

i se'ns podreix la sola

de les sabates.

No trobes que ja és hora

de treure els peus del fang

i espolsar-se el clatell

i fer bugada?

FER VIDA D'ARBRE

                            

Passejant vora el "canal" de Boera, per damunt de sant Miquel de Cuixà, aquest arbre, un Roure martinenc em va atraure la mirada. Particularment aquesta branca que s'allarga i es contorça com si patís per mesura que ocupa l'espai cap a l'altra riba de la sèquia. Fins on vol anar? Quin treball es dóna un arbre per ocupar un lloc -el seu- concurrentment amb els seus veïns que, com ell, també busquen aire i llum. Aire i llum! Competició pacient i sense agressivitat, ja que, si l'intent fracassa l'arbre deixarà d'alimentar la branca sense conseqüència greu per a ell. Com escriu Laurent Tillon a Être un chêne  Actes Sud 2021:

... éliminer les autres ? Non, clairement non. [...] Quercus garde une distance avec ses voisins parce qu'il est timide, parce qu'il "sait" qu'ils sont là, à ses côtés, et où ils se trouvent. Mais jusqu'où poussera-t-il son comportement diplomatique ?

Espai, aire, llum

Un bosc és, d'una certa manera, una societat d'arbres, arbusts, altres vegetals... (també animals).

Cet ensemble forestier est la démonstration d'une vie végétale en société poussée à un niveau que la faune n'est peut-être pas capable d'atteindre.

diu més endavant Laurent Tillon. Sabrem, nosaltres homes, treure d'aquí qualque lliçó? 

                            Em sap greu           diu la pedra

                            les teves arrels no m'han presa 

                            ans sóc jo      qui t'aguanto dret 

                            en la terra                        arbre!

J.P. Sunyer: Auca de l'arbre autoedició 2000 (correcció 2023)

Alzina vora el canal de Boera

Deixo la conclusió a Tatanka Lyotake (Sitting Bull) 1854

                                Quan hagin abatut l'últim arbre,

                                enverinat l'últim riu,

                                capturat l'últim peix,

                                aleshores i no pas abans,

                                el cara pàl·lida s'adonarà

                                que el diner no es menja. 

Citat per Luciano Melis en el seu llibre: L'arbre philosophe Presse du Châtelet 2017

Traducció al català del text citat: Michel Bourret

 

EQUINOCCI

Aquest matí, ella i jo vam sortir de passeig poc abans de 3 quarts de 9 i vet que mentre estàvem de camí, precisament a les 8:49:56, l'equador celeste tallava l'eclíptica sense que ni ens n'adonéssim! Així que sortint d'estiu, vam tornar de tardor amb un sol lluent com si res... i contents com passerells, mira. Quina meravella. Com n'és de bonic el món, i com pot n'ésser d'agradable la vida!

RENTRADA* LITERÀRIA

Acabo de rebre de part del company Joan Francesc, l'anunci de la sortida a les edicions FORMENT del seu darrer llibre: Nosaltres els set homes que ell mateix presenta com un «cant en clarobscur» i que marida dos texts inèdits.  

Per llegir més informació concernint l'obra : https://joanfcastexey.wordpress.com/

 * Ja ho sé, la paraula és un gal·licisme... 

SETMANA DEL LLIBRE CATALÀ

PRESÈNCIA DELS AUTORS I POETES DE LA CATALUNYA BOREAL 

AL SUD DE LA RATLLA

Home, sí que val la pena recalcar la nostra presència en aquesta important manifestació en el cap i casal de tots els catalans. La seva presència ens fa a tots presents.

Visca ! i moltíssimes gràcies a ells.

___________________________________________________________

Com un comentari sobre els temps que estem vivint, tot i que el poema aquest* ja tingui uns quants anys. No estic capaç de precisar quants, perquè en aquests temps, desgraciadament, no posava dates. Ara, la data no donaria cap escreix de pertinència al que diu el text, penso... Però, amb tot i això, noto que el problema, dissortadament, no és nou ! A veure, a veure, farem alguna cosa ? I quan ?

* Publicat en el recull Aquí (capítol I, Antroponitud) Edicions Paraules, Illa 2022.
 

REPRESA

Al cap d'un any de silenci, vet aquí que ara, torno als meus APuntS i PARladureS. Aquest silenci ja s'havia anunciat com a venidor en el poema del meu recull Aquí (EDITIONS PARAULES, març de 2022 en el marc de: l'Illa dels poetes), publicat en el bitllet del 20 d'abril de 2022 que es troba un mica més abaix d'aquesta pàgina. Per tant, vaig callar després del 13 de setembre, però no sens haver anunciat i comentat l'entrevista de Vit Pokorny per la Laura Bertran a Ràdio Arrels. 

Tanmateix, callar no vol dir quedar inactiu i doncs vaig seguir feinejant per la revista OC com es pot comprovar aquí sota:

GERMANOR 

OC 141, juny de 2022 

Homenatge a Joan Morer

OC 142, setembre de 2022

Souvislosti: Severní Katálansko (Catalunya nord) per Vít Pokorný
Revista txeca

OC 143, desembre de 2022 

Homenatge a André Robèr fundador i director de les edicions PARAULES.

Coleta Planas: Poemots.
Montserrat Gallart i Sanfeliu: Grocs.
Glòria Bassols i Compte: quatre poemes del recull Conjur de flors.

 OC 144, març de 2023

CENT ANYS DE OC: Una ullada cap enrere

poemes de:
-Ventura Gassol
-Joan Maragall
-Josep Sebastià Pons
-Edmund Brazès
-Joan Esteve

OC 145, juny de 2023

Joan Tocabens: dos poemes d'un futur recull:

Camí de Sant Joan

Plaça de Sant joan

Sílvia Aymerich-Lemos: 
quatre poemes del recull: Bàlsams   

OC 146 està enllestit i hauria de sortir  aquest octubre vinent, ademés, ja s'està preparant el N° 147 del qual parlarem més endavant perquè s'anuncien coses noves.

Perquè:

ENTREVISTA DE VIT POKORNY A RÀDIO ARRELS

Per als que volen escoltar l'entrevista que Laura Bertran va fer a Vit Pokorny aquí els poso l'enlaç. 

https://www.radioarrels.cat/noticia/2235/una-revista-txeca-dedica-tot-un-reportatge-a-catalunya-nord-i-els-seus-poetes

Bona escolta, perquè val la pena.

ANUNCI

 Ràdio Arrels difondrà per les seves ones, demà, l'entrevista que Laura Bertran va fer al senyor Vit Pokorny, estudiant de doctorat a la universitat Carolina de Praga (Txèquia) quan va passar per Perpinyà el dia 24 de juny. El Vit Pokorny  és l'autor d'un estudi de 56 pàgines sobre la literatura i l'art a casa nostra,  és a dir a Catalunya nord, publicat a la revista literària Souvislosti a principis de 2022.

L'horari previst és a les  8h 35 ; i es repetirà a les 12h 10 i també a les 18h 40.