Préssecs

 En aquest llibre publicat (en francès) per primera vegada el 1872 vet aquí el que deia el seu autor Pierre Vidal que fou bibliotecari a la Biblioteca municipal de Perpinyà. Tradueixo:
 
Els préssecs d'Illa són d'un gust exquisit ; han perdut molt de la seva anomenada des que a uns se'ls va acudir collir-los abans que siguin madurs, per mor de poder-los exportar.

Les pêches d'Ille sont d'un goût exquis ; elles ont beaucoup perdu de leur réputation depuis qu'on s'avise de les cueillir avant leur maturité, afin de pouvoir les exporter.

Ara, a demés te'ls aspergen no sé quantes vegades i a les tantes de la nit amb qui sap quines porqueries... i en davant Joan! 

10-J

1 500 000

 "Catalunya, com tota nació, té el dret inalienable, per cap Constitució, de decidir lliurement  el 

 seu futur i aspirar, si ho vol, a la plena sobirania."

Homenatge

Dissabte, la gent de Querol i de Porta, els seus antics alumnes i la Municipalitat rebien N'Adrienne Cazeilles per retre homenatge a la qui, tot just sortida de l'Escola normal de Perpinyà, va ser mestra d'escola dels pobles entre els anys 1942 i 1946.

Tothom ja sap la dedicació indefectible i pacient que, des de fa anys i més anys, Adrienne Cazeilles manifesta públicament per a la  preservació del medi ambient, o senzillament dit, per a la defensa de la Natura (amb majúscula). I com que, d'aquesta Natura, en forma part l'ésser humà -cosa de que llastimosament, el dit ésser humà tant sovint s'oblida- N'Adrienne  Cazeilles també defensa l'humà. Això fa que l'un dels actes més importants d'aquesta diada va ser la plantació d'un ARBRE DE LES LLIBERTATS. L'arbre, l'havia triat ella: una moixera de la guilla, Sorbus aucuparia, perquè és un arbre comú a Cerdanya i no un d'aquests exòtics luxosos i fràgils.

Lectura poètica a Cotlliure

Nos ho vam passar molt bé, realment. La mediateca de Cotlliure, a més d'haver preparat les coses com cal, nos va fer molt bona acollida.  El temps va permetre que la lectura es pugui fer defora i, a despit del transit, tot va anar a l'oli gràcies a la sonorització. El poc de public present al moment de començar ens va fer témer d'haver de llegir per a una assistència reduïda , però poc a poc, la gent va anar arribant i després d'un quart d'hora, les cadires van ser pràcticament totes ocupades i la lectura es va fer davant una trentena d'oients. En acabar el programa vam poder xerrar amb algunes persones, un got de Cotlliure a la ma, assaborint el pa amb tomata i el pica-pica. Els llibres de poemes no es venen gaire i la poesia té un mercat de poc abast, però té un public d'aficionats que s'estima més  escoltar-la que llegir-la personalment.

De la transparència

No m'hi busquin, que no hi surto.

Perquè hauria de servir haver publicat tres reculls 1, exposat obres meves unes quantes vegades -d'un costat i l'altre de la ratlla- haver participat a recitals de poesia, haver, durant cinc anys, animat cada dia l'únic programa de poesia catalana INSTANTS POÈTICS a Ràdio Arrels, creat la revista poètica EHA!2 i convidat al seu micro els poetes de casa nostra 3 que justament figuren en la guia...  Perquè? Vaja, és que així estic assolint el nivell més alt de la transparència... cosa gens fàcil i not tothom hi pervé ja que és una ascesi constant i esgotadora. Tant se val! Que no és la poesia una activitat de solitaris? Doncs, endavant, poetes escrivim.  

1 Com es pot veure en aquest blog.

2 Edicions Hertzianes Arrels! : 12 N° en quatre anys.

3 A part de Patrick Gifreu que no va voler/poder venir en aquests moments.

Les Nits de Cançó i Música d'Eus

La bandera tribarrada

A veure, a veure,  si de cas no seria pas per a que millor faci  parella amb la tricolor francesa, que li acaben d'amputar una barra a la nostra senyera...

Trobada d'amics

 Va ser dissabte al bel mig d'enlloc del Baix Empordà, precisament a Les Olives. En Jordi havia convidat , com cada any, una bona trentena d'amics, majoritàriament pintors1 com ell, a reunir-se entorn d'unes costelles i botifarres torrades degudament acompanyades de pa amb tomata... Bo, no tothom  en aquesta colla era pintor, començant per jo ni tampoc en Joan Comalat que és fotògraf i cantant i que, després del cava, nos va regalar amb les seves cançons i acudits. Aprofitant la seva disponibilitat, vaig demanar-li si  acceptaria de fer-me així, d'improvís, un acompanyament musical. Em va dir que si  i doncs vaig llegir dos poemes meus, ell acompanyant el text amb la guitarra. Vaig llegir els dos texts dedicats a Pierre Drillaud: Fotògraf i Dona asseguda; reagrupats sota el títol: BLANC I NEGRE. Nos ho vam passar tant bé que finalment vam quedar que el juliol, els dos faríem un recital de cançons i poesia a les Olives. A demés, l'actuació va tenir conseqüència... dos joves em van venir a demanar si jo volia participar en un recital poètic que organitzen i que es farà a Salt el dia 19 de juny. Doncs, vinga, si que hi aniré, i molt content. Per acabar, vaig vendre dos exemplars de les meves 12 fotografies instantànies. Que bona que n'és la vida de tant en tant, oi?

1, entre els amics pintors: Sento Masià, Francana, Santiago Raigorodsky 

Apunt

[...] a l'home que no fa ús del riure, Nostre Senyor l'hi estronca i es queda fet un senador dels de la mena vitalícia.

Santiago Rusiñol, El poble gris, (1902)

Blanc i negre

Tot just s'acaba de cloure l'exposició de l'Alexandre David a la mediateca de Prada. A tots els que no van poder descobrir les obres  d'aquest jova artista recomano fer una visita  a la seva web clicant , aquí més amunt, sobre el seu nom.

Personalment, vaig apreciar molt els gravats sobre linòleum i sobre plexiglàs. Perquè tinc una sensibilitat particular als treballs amb blanc i negre i a la línia en general. Dibuix, fotografia, tipografia, gravats...

M'agradaria intentar una col·laboració amb l'Alexandre i fer alguns assajos de poesia plàstica -de veritat no sé com dir-ne.-  Vet aquí un text de mostra amb el seu quadre: un quadrat dins un quadrat dins un quadrat.  Em queda per fer tota la recerca de col·locació dins l'espai de les paraules.