Meditació 2

 

Art del haiku

Per a tots els que estimen la poesia i particularment la poesia exigent, si hi ha un llibre que no s'han de perdre és ben bé el preciós recull de Manel Gibert Vallès. 

Aquest llibre intitulat Al sol que bat la penya empalma amb el precedent, A l'ombra del solstici (Ed. Andorra 2017), n'és la continuació, els dos llibres abastant així el curs de l'any. 

Dominació!

 «Les seuls véritables compétiteurs de l'humanité pour la domination de la planète sont les virus»

Això deia Joshua Lederberg Premi Nobel de medicina l'any 1958. 

Citació copiada de Le Monde diplomatique octubre de 2020: "Du bon usage des eaux usées" de Mohamed Larbi Bouguerra.

Jordi Pere Cerdà

Cotlliure Sant Jordi 24/04/2010 (foto: JP Sunyer)

 Anit,  a les 20h30, a la mediateca d'Illa de Tet, es celebraran les IX DIADES PONSIANES que aquest any retran homenatge a JORDI PERE CERDÀ, el nostre gran poeta, novel·lista, també assagista, autor de teatre, a demés amant de la música i del cant. Aquest homenatge es farà en presència de Joan-Pèire Tardiu, Pere Figueres, Àlex Susanna, Étienne Rouziès, Cris Cayrol, Jean-Baptiste Para, Manel Lluís Tatjé.

No podré , i em fa recança, ser present per homenatjar aquest home que va acompanyar -com ho va fer per molts altres- els meus primers versos en català, que els va acollir a Sant Joan i Barres ... Que va escriure el prefaci del meu llibre Instants (CCG EDICIONS Girona 2004), text en el qual, de rebot,  també parla de Pons. Això i tantes altres coses que no vull explicar ara però que explicaré més tard.

Doncs, mentre tant, aquí poso aquest poema editat al meu llibre ARA (Trabucaire abril de 2014).

Meditació 1

 

Una bona notícia

CAP AL TARD

L'edició d'un nou llibre sempre és una bona notícia i quan el llibre és un recull de poemes i quan l'autor, el poeta doncs, és un bon amic, la notícia passa a ser una molt, molt bona notícia!

L'amic Jordi Sales i Bernús ens proposa el seu llibre i si no vaig errat, penso que deu ser el seu primer recull publicat a EDITIONS PARAULES*. En jordi m'havia donat un poema seu intitulat : Psicoecologia terapèutica i que es va publicar el 2014 a GERMANOR en el N° 108 de OC. 

La presentació que anirà a càrrec de Pere Figueres es celebrarà demà, dimecres 30 de setembre, a la mediateca d'Illa a les 18h30.

* Editions Paraules 2, carrer Julien Panchot 66130 ILLE−SUR−TÊT direction André Robèr

ÒC 134

Setembre de 2020

Vet aquí doncs en temps i hora , ja que el vaig rebre el dia 22, el número de tardor de la revista. En aquesta edició el quadern GERMANOR de 8 pàgines acull Ester Xargay amb 7 poemes -entre els quals 2 inèdits- i una foto: 

A bol què vols (inèdit 2019) 

Rient, rient, contra tot pronòstic (inèdit 2020)

i  del recull: Infinitius (Lleonard Muntaner editor 2017)

Afinitat fonamental

Deixat anar

Foc Follet

Plein air

Odi

Bona lectura!

Amics i amigues poetes i poetesses, és el moment de fer-me arribar les vostres contribucions  pel pròxim N° 135 d'hivern.

 ÒC 133

Acaba de parèixer el número 133 de la revista, el qual és totalment dedicat a Montpeller. 

És un número excepcional a més d'un títol, ja pel seu gruix de 225 pàgines, desprès i sobre tot per la seva riquesa i  varietat de contingut. 

Les relacions entre la ciutat llenguadociana i Catalunya en general i l'anomenada Catalunya nord, particularment,  són molt antigues, val a recordar-ho... i és més, les dites relacions s'han mantingut fins avui. Les probes, si és que en volem buscar, nos les donen tots els estudiants del departament dels Pirineus orientals que desençà del segle XIX, pel fet que Perpinyà trobant-se sense universitat, van haver d'agafar el camí del «Clapàs» per poder seguir estudis superiors, i això fins a mitjans del segle XX. És aquest fet que justifica plenament el contingut del quadern GERMANOR que en el present número especial canvia de nom per intitular-se: «Carrièra Ramon Llull» i ser coherent amb els altres capítols. Evidentment, el primer estudiant que hi trobem és Josep Sebastià Pons. Pel que fa de Jordi Pere Cerdà, no és la seva condició d'estudiant que justifica la seva presència -no va ser-ho- però la relació enriquidora del nostre etern autodidacta amb els poetes occitans més destacats del segle XX. Jep Gouzy, ell va seguir els estudis a lycée Joffre on el seu professor de literatura francesa Charles Camproux /Carles Camprós que el va encarrilar cap a l'escriptura poètica en català. 

Aquí vull regraciar els autors dels tres articles de gran qualitat que constitueixen el quadern «Carrièra Ramon Llull»: Teresa Dalmau, pel seu «El Montpeller de Josep Sebastià Pons»; Maria Grau per la seva contribució «Jordi Pere Cerdà i Montpeller» i Joan-Ives Casanova per la seva introducció a l'article retrobat de Jep Gouzy; «Ho podria haver dit en la seva llengua. Quina llengua?» Trobin doncs aquí, encara un cop,  l'expressió del meu agraïment.

Aquest número s'ha de poder trobar a la Llibreria catalana de Perpinyà.

Montpelhièr :

a trauca temps

La tissa d'una vila: desrocar de parets per tant de ne quilhar d'autras, sus los brigalhs d'unas memòrias esbolhadas. L'estona d'una espacejada, quau a pas jamai tridolat de solfinar a trauca temps?

"Voliáu simplament saber s'aurián pas de sobras de la bastissa vièlha sota lei bastiments modèrns" (Nadala, Robert Lafont)

Amb aquela liurason, la còlha editoriala d'ÒC a gaug de portar pèira al Clapas. Avèm volgut un numerò rebolhent de saba jove e de promessas d'endevenidor. Vos convidam a una espacejada somiada: ciutats, plumas e parladura, carrièras e èrbas fòlas, Catalans, estudiants, musica e chivalets, orizonts maritimes, fins lo terren enermassit de l'aventura.

Somari del n° 133

Pas dau Lop

En òbras : la redaccion

L’occitan parlat a Montpelhièr : Quentin Peiràs

Plan de l’Om

Montpelhièr vila occitana (sègles XVII-XXI) : Maria-Joana Verny

Montpelhièr o l’espigason plurala : Joan-Frederic Brun

Montpelhièr e qualques plumas : Domenge Aussenac

Joan-Frederic Brun, mètge del còs e de l’arma : Joan-Claudi Forêt

Frédéric-Jacques Temple, escriveire occitan : Joan-Claudi Forêt

Lo Peiron

Sèt abelhas dau silenci : inedits de Max Roqueta

Per las carrièras d’aur : Joan Larzac

Montpelhièr : Franc Bardòu

Ciutat Mion : Laurenç Alibèrt

Aquela espiga : Felip Gardy

Una èrba : Joan-Pau Creissac

Jardin de las Plantas

En lanç de lum, Krimo : Joan-Pèire Tardiu

L’enclausida en garriga : Josiana Ubaud

Lei miraus trebolats de l’istòria : Rotland Pecot

Plaça de l’Uòu

L’arma sòrre : Maèla Dupon

Tanlèu la nuòch : Bruno Peiràs

Serenas : Ulisses Azibèrt

Carrièra de las Cabirolas

Lo Med'òc, còp d’orgòne sus Antigòna : Bruno Peiràs

Montpelhièr, remix : Chab de Mauresca fracàs dub

Promessas maltesas : Rodin Kaufmann

L'agach de mèstre Jaques : Pèire Laurence

Carrièra Ramon Llull

El Montpeller de Josep-Sebastià Pons : Teresa Dalmau

Jordi-Pere Cerdà i Montpeller : Maria Grau

Ho podria aver dit en la seva llengua : Joan-Ives Casanova

Als meus cosins occitans (ÒC n° 300 de 1991) : Jep Gouzy

Los arcèus

Robèrt Lafont – Nadala, lo diable es al Clapàs : Bruno Peiràs

Felip Gardy – Montpelhierencas : Silvan Chabaud

Jaques Rodil, una vida d’escritura : Clara Torreilles

(13) El Taller / (13) Atelier

A la Galeria 13 s'hi va fer festa aquest prop passat dimarts 18 de juny a partir de dos quarts de set de la tarda. Sí al n°13 del carrer de la Santa Creu a Illa (de Tet com diuen ara) a ca L'André Robèr es van  aplegar una bona cinquantena de persones que responien a la crida feta per Pere Figueres i Jaume Saïs a totes i tots els qui volien festejar l'amo d'aquesta casa. Perquè li volien agrair el treball fet a favor de l'art, de la literatura i de la poesia en aquest petit país nostre. 

L'acte va començar amb unes lectures i recitacions de poemes entre els quals uns quants escrits especialment per a l'André Robèr. Així vam poder sentir poesia en francès, en català, en occità, en crioll de la Reunió i en àrab. Així es va confirmar, un cop més, el caràcter obert i fraternal d'aquest lloc artístic i cultural, jo diria únic. Imprescindible. Insubstituïble. Un lloc on gràcies a l'amo de la casa que fa de catalitzador i potser fins i tot de mag, opera una subtil i benèvola alquímia.

La gent havia portat coses per menjar i per beure. Doncs després d'haver satisfet l'esperit els participants es van dedicar al plaer de menjar i beure en bona companyia tot fent petar la xerrada.

Per a qui encara no coneix el lloc o per a qui en vol saber més, una visita a la seva web s'imposa

http://treize-galerie.blogspot.com/

L'Empordà a la primavera

Cinc dies de primavera passats a la Casa Taller Rodríguez-Amat a les Olives (Garrigoles) al bell mig d'enlloc del Baix Empordà, no gaire lluny de Verges. En aquest país petit que és ben bé tal com el canta Luís Llach:

El meu país és tan petit

que des de dalt d'un campanar

sempre es pot veure el campanar veí

Diuen que els poblets tenen por

tenen por de sentir-se sols 
tenen por de ser massa grans...

Amb la teranyina de rutes, rutotes i camins dibuixada sobre el taulell de joc de dames verd i groc estès al peu del Montgrí. Una dolça ondulació tallada per rius, rieres i rierols que acompanyen amb calma les aigües cap el Ter i cap al mar.

 

Moments agradables sobre la terrassa de la Casa Taller, amb vistes cap al sud, amb potser les primeres altures de les Gavarres com horitzó... Cinc dies d'amistat compartida. Cinc dies de converses, sense trencacaps i també, cosa apreciable, sense "en fait...", sense "voilà...". Cinc dies a Catalunya en Català.

http://www.rodriguez-amat.cat/