Un conte de la postmodernitat

Això era un bon home al qui, mirant per la finestra
li agradava molt i molt contemplar el món com era.
Mes, aquest món era el món d'abans,
amb arbres, herbes, flors i ocells...
Olors de mel
i calma...
Ja es veu que no podia durar.


I, un bon dia... l'Avui pragmàtic en el món d'abans va entrar.
I l'Avui pragmàtic era mecànic i no li agradaven els arbres!
Crac, crac, crac, un ferotge cara a cara de seguit va començar...


I després de dos dies d'enfrontar-se sorollosament
l'Avui pragmàtic amb el món d'abans,
heus aquí el previsible resultat del terrible cara a cara
que dés de la seva finestra,
aquest pobre del bon home va poder contemplar!


Vet aquí.
Sí, aquesta fou la gesta que tot ben postmodern ho va deixar.
Ara, com voleu que aquest pobre del bon home faci cara alegra...
I cric i crac, aquí no hi ha ni gos ni gat,
i el conte és acabat!