
li agradava molt i molt contemplar el món com era.
Mes, aquest món era el món d'abans,
amb arbres, herbes, flors i ocells...
Olors de mel
i calma...
Ja es veu que no podia durar.

I l'Avui pragmàtic era mecànic i no li agradaven els arbres!
Crac, crac, crac, un ferotge cara a cara de seguit va començar...

l'Avui pragmàtic amb el món d'abans,
heus aquí el previsible resultat del terrible cara a cara
que dés de la seva finestra,
aquest pobre del bon home va poder contemplar!

Sí, aquesta fou la gesta que tot ben postmodern ho va deixar.
Ara, com voleu que aquest pobre del bon home faci cara alegra...
I cric i crac, aquí no hi ha ni gos ni gat,
i el conte és acabat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada