Com cada any, i ja són... vaja, no me'n recordo... entorn de la data del meu aniversari, torna a florir l'arbre que un dia em va arribar i es va instal·lar en un raconet improbable del meu hort. Tot just aquí, costat sud, al reparo, quasi davant de la finestra de la cuina. Com que és l'istiu, i que tinc la finestra oberta, estirant alguna branca m'entra a la cuina. I quan obro o tanqui les ventalles, m'obliga a apartar-la en la qual operació sempre hi perd algunes fulles o flors que cauen sobre l'ampit. Mes segueix sempre tan constant en la seva dèria de compartir la cuina amb mi. Això fa que, de vegades m'obliga a podar-li'n una o dues... que no m'agrada gens. Ara per fi, i em va costar una mica trobar-lo, li sé el nom. És oriund de l'Amèrica del sud i, en català, es diu SENET. Mira, amb tot això, jo, el dia que faig els anys, un arbre em porta flors! Quina gràcia, oi? No escoltaré cap dels qui em farien remarcar que el senet permet l'elaboració d'un purgatiu.[Casia sp, família de les mimosàcies]
En francès, és CASSIA pronunciat : /cassià/, és clar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada