6 de gen. 2010

No m'ho crec!

Aquest matí, fent unes compres en un magatzem de productes biològics, he trobat la senyora M., mare d'una filla que va ser alumna meva. Tot parlant em diu que enguany, la seva filla fa un Erasmus a Barcelona per mirar de llicenciar-se en literatura. Jo li dic que ho trobo molt bé i afegeixo: així, les classes són impartides en català.  No, em respon ella, tot es fa en castellà.
Quin disgust! De què doncs va servir que jo li hagi ensenyat català -i en català- una part del temps quan era a la meva classe? No m'ho puc creure!