De la mandra

     Fa... ara no em recordo quant de temps em van regalar* un àlbum d'aquests per poder-hi redactar qualsevol cosa que et toqui la gana d'escriure. I mira, el vaig deixar verge de tota paraula durant mesos i més mesos... fins que, un bon dia em vaig decidir.
     El 28 de febrer de 2010 vaig escriure la primera ratlla. Vaig anar seguint amb més o menys de regularitat i amb uns intervals molt elàstics durant tot l'any 2010. I vet aquí que torno a patir un atac de mandra que déu n'hi do la virulència amb què es manifesta. El darrer escrit és del passat 29 de gener i s'acaba amb els dos aforismes que vaig penjar el mateix dia.

* De fet, la meva nora i no...