Plou sobre les flors de presseguers i d'albercoquers. Com cada any, tindria ganes de dir. Noto que la gent que sento a parlar pel carrer o les botigues no se'n recorda gaire i es plany: "Quin temps tan trist, ens haurem de quedar a la vora del foc", deia una dona, l'altre dia, a cal carnisser i l'home al qui parlava assentia tristament. Ni s'adonen que si volen tenir aigua a l'aixeta per rentar-se, fer la sopa o posar-ne en el "Fil", bé n'ha de ploure!
A demés, a primavera, no hi sem... Hem d'esperar el 21 de març... i no ens oblidem que encara hem de passar els "Dies de la Vella"!
Segur que el Botticelli no va passar mai per les nostres comarques, però, ves per on, la gent, tot i que no conegui el seu quadre, té una imatge molt botticel·liana de la primavera!
A demés, a primavera, no hi sem... Hem d'esperar el 21 de març... i no ens oblidem que encara hem de passar els "Dies de la Vella"!
Segur que el Botticelli no va passar mai per les nostres comarques, però, ves per on, la gent, tot i que no conegui el seu quadre, té una imatge molt botticel·liana de la primavera!
P.S. La noguera del primer pla, que fa pinta de monstre fosc amb braços estesos, es va morint a poc a poc, ofegada d'heura... I l'heura és el veritable monstre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada