Tip

Tip, fart, en tinc fins a la barretina d'aquests programes televisius (émissions) etiquetats com a programes de debat. De fet són un espectacle, una obra de teatre, en la que alguns titelles, uns quatre -molt sovint els mateixos-, fan el paper d'especialistes que debaten entorn d'un tema d'actualitat. De tant en tant el moderador o un auditor -amb un S.M.S.- fa una pregunta, posem que sigui de caire econòmic i dirigida a l'economista present aquest dia. Doncs, el dit economista, a través de l'ull de la càmera, es mira tothom amb un somriure de commiseració i ens torna a explicar... si perquè es pensa que ja ens ho havia explicat ben clarament això que els pobres han de pagar, com sempre, i que bé ho sabíem i que doncs perquè fas la pregunta...babau!
I perquè no conviden mai -o tant rarament que és com mai- els heterodoxos, els que discrepen i no volen cantar aquesta sempiterna cançó de l'enfadós liberal? 

Perquè no conviden Frederic Lordon, per exemple o algú altre entre els que van signar i publicar (l'any 2010) el: Manifeste d’économistes atterrés (Manifest d'economistes astorats)?

Regularment, també, un dels convidats, un politòleg, amb llàgrimes de cocodril, ens parla del cas de Grècia... d'aquests pobres dels grecs que se n'estan passant de crues... i que no s'ha acabat... I vinga recordar-nos aquests atenesos de l'antiguitat, inventors de la democràcia. Quina democràcia? La paraula democràcia comença per δημος (demos), el poble. Però aquest poble era sense les dones, sense els metecs -esclar- i sense els esclaus -encara més clar-! De fet era una oligocràcia. D'on concloc que els proclamats especialistes són uns armanacaires, i prou, com deia el meu avi.

Ara, ja em diràs: doncs, perquè t'ho mires?
Bo... I si em vull mantenir ben esmolada la ràbia!

No vull posar el punt final al meu escrit de mal humor sense assenyalar aquesta adreça que em va fer arribar l'amic Carles i on trobareu una molt bona contrametzina.