Nadal encara un cop...

 Amb el títol: Nadala, l'amic Carles m'acaba de fer passar un poema seu i, pensant que no em renyarà, no resisteixo la gana de donar-vos-lo a llegir:

Enlloc enlloc. Tot és aquí i encara.
Tot és sense esperança.

Però tu et creus ―ben crèdul―
que la paraula et rapta enllà del món sensible
per revelar-te els límits
on neix un altre món sense crepuscle.

Ocell d’ocells, Pedra de pedres, Arbre d’arbres...

Un món de designacions superbes.
Un món que muda sempre idèntic.
Aquell món Altre que és àmbit de tots els àmbits.1 

Les paraules com a superxeria.

Carles Camps Mundó
desembre del 2012

1. Miquel Martí i Pol.

Això em fa recordar del temps que feia ràdio sobre l'antena de Ràdio Arrels i que, que per respondre a una demanda d'en Rafel Renyé vaig crear el personatge de Mossèn Jotapé. Abans de nadal, el Mossèn havia recitat aquest poema:

Mossèn Jotapé se demana si:

DE NADAL, ARA,
SE N'HA DIR FESTA O SE N'HA DE DIR FIRA

Amb son atapeïda barba blanca,
vermella caputxa i llarga hopalanda,
mig americà, mig escandinau,
ara se'n ve Sant Nicocacolau!
De fet, tothom li diu « Papà Noël »,
i en comptes d'arribar a peu, baixa del cel,
carregat de joguines el trineu,
envoltat de nit, fred i flocs de neu.
Els Reis d'Orient, ells, duien mirra i encens,
però d'això, què vols que en facin els nens.
La canalla somia altres regals
i espera que els pares siguin bogals.
Però, els pares pensen a beure i menjar
—que Nadal és dia per endrapar.
Doncs vinga ballar com pastre o rabadà
i la panxa plena vinga cantar:
« Que li darem, a n'el Noi de la Mare...
panses i figues i nous i... no els cau la cara!
Oques, pintades, capons i pollastres,
dies abans patiren grans malastres.
« Xampany » o cava com te'ls fan rajar,
i els sous que no tenen, vinga gastar...
La « Caixa » se'n riu, ja podeu pensar:
la resta de l'any, iran a fiar!
Avui, tot és per vendre i per comprar,
i ja no hi ha qui se'n pugui escapar;
doncs, aquest any, ho tinc tot ben muntat,
jo faré un pessebre patrocinat.
Què li demaré al reboster ?
Un Jesús de can « Pampers », amb bolquers,
Un bou ben gras de can « Charral »,
Un Sant Josep « Braun », afeitat com cal,
i segur que trucant a « Loréal »
una Mare de Déu que bé s'ho val!
Sento a demanar: « I què de català? »...
De català?... el ruc nos quedarà!
Demés, per rematar-ho, traca final,
la missa del gall —estrena mundial,
enguany, la diré al centre comercial!