Temps de novembre. No sé si podré verificar la dita que pretén: la pluja de tardor fa créixer sense dolor; a veure, a veure, perquè de moment... Mentre el cel va plorant les seves penes i desgràcies, com n'és d'agradable, instal·lat davant de la llar de foc, deixar, dins la dolça calor, vagarejar l'esperit o fer lectura.
Justament estic llegint "Les sentiers de ma mémoire"; unes memòries d'infantesa que Marcel Gouzy, pare del poeta i amic Jep Gouzy, va publicar en francès a la revista Conflent.
Es tracta de tres fascicles: I Le pain de brique, n°113 del 1981 ; II Le temps des arbres, n°119 del 1982 i III Les fleurs d'exil ne se faneront pas, n°130 del 1984). Tots tres il·lustrats amb dibuixos en blanc i negre del mateix autor que a més de ser poeta va ser un artista complet i va fer córrer un llapis llest i precís sobre les planes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada