Incomunicat

Una setmana sense màquina, doncs sense accés a l'Internet, a la xarxa, al món... S'ha acabat la "solitud", ara, torno.

PARladureS

Quin dimoni d'interès presentaria l'individualitzar-se si no hi hagués vida social?

Parladures amb notes

La Pascale, a qui dono les gràcies, va fer algunes fotos de la nostra actuació.

31 festival Nits de cançó i música

 Aixó va ser la nit de l'onze de setembre del 2010 a Eus a la Casa del temps lliure amb la complicitat dels amics Maties Maties Mazarico i Michel Picod.

Xampurreig

Sembla que a l'Indépendant  es van triar aquest títol per significar que el diari seria totalment independent de les llengües tot i que s'auto qualifiqui de "catalan "... (i no català, és clar).

A prova aquesta nova xampurrada que a més demostra que realment el diari no es planteja cap problema respecte d'una eventual preocupació lingüística de part seva. Segur que els no catalanoparlants diran: [lɛ trɔbadás] que indueix la grafia catellana trobadas o bé: [lɛ trubad] i fins i tot: [lɛ trubadǝ], si el lector és un rossellonès d'aquests que empren una forma afrancesada de la nostra llengua. (amb erra rascada,les dues, s'entén).

Perquè no escriure la forma ortogràficament correcta: "Les trobades medievals", entre cometes o bé: Les trobades medievals, en cursiva, per senyalar el canvi de llengua... seria una demanda exagerada?

Records d'infància

Era a Paçà, l'any 50, tenia 7 anys. La mestra de l'escola era la meva mare... i aquesta és la darrera pàgina del nostre manual de vocabulari:

Gabet & Gillard 
Vocabulaire et méthode d'orthographe

cours ÉLÉMENTAIRE

 Librairie Hachette ©1935

Ara, m'he fet gran i els bohémiens, els bohemis, s'han tornat roms... 

ni tan sols gitanos com de sempre, aquí,  havíem conegut!

He trigat voluntàriament quasi una setmana abans de comentar aquesta nit del passat onze de setembre. Quina data, oi? És que va ser triada perquè les actuacions que es feien aquesta nit en el marc del 31 festival Nits de cançó i música Eus 2010  eren en català!

Parladures(1) amb notes:

Va anar com una seda!... a començar per la vídeo projecció dels meus dibuixos de l'Auca de l'arbre a cura de Pascal Guiblain... Tot al llarg del recital, la il·lustració musical de l'amic Maties Mazarico -com sempre, si puc dir, perquè ell i jo  amb això ja portem experiència- va ser justa, adequada en les seves pertinència i discreció i per tant molt apreciada. Les lectures de les meves traduccions per Michel Picod, tot i que fos la primera vegada que ell i jo actuàvem junts, van ser totalment convincents, impecables, i per dir-ho  ben clar, d'un gran professionalisme.  El public es va adonar del que, a l'escenari, estava passant entre nosaltres, de com la salsa lligava, de com s'instal·lava una real complicitat i del plaer que, per mesura, ens anava ruixant. Aquí, els vull manifestar a tots tres, del fons del cor, la meva gratitud...

Després, havent acabat, quan vaig veure que la gent que em venia a trobar se'm presentava  amb uns somriures de goig i cares d'alegria, vaig sentir una gran, gran felicitat. Quan el poeta s'adona que el que va escriure en la solitud, en aquest cara cara amb la llengua que evoca Jacques Roubaud en el seu article Obstination de la poésie (2), ha trobat el camí d'algú altre en qui fa ressò, doncs, el poeta, dic, rep la recompensa més gran que pugui somiar. Van ser uns moments inoblidables de goig compartit. D'això siguin regraciats els organitzadors de les Nits que nos van convidar i els tècnics que van fer-ho possible.

1: Aquesta paraula la vaig manllevar en el seu darrer llibre: Finestrals d'un capvespre, (Trabucaire , Perpinyà, 2009) i amb permís seu, al mestre i amic Jordi Pere Cerdà.

2:  Vegin el post del 03/01/201

Postdata :

No es va fer cap captació de l'actuació... i no en tinc cap foto ; si algú que en va fer me'n volgués enviar li ho agrairia molt.

Un poc de música

Penso que és el moment d'escoltar un poc de música, i per exemple aquesta...

(Pre)història

« Finie la belle tranquillité des temps paléolithiques ou néolithiques, où l'horloge du temps ne comptait que les millénaires ! Voici le temps des batailles et des mouvements de peuples ;  l'histoire, désormais, va surtout s'amuser à faire le compte des peuples vainqueurs et des peuple vaincus, des généraux glorieux et des morts anonymes, des traités de paix et des  « chiffons de papier » ! Telle se définit l'accélération de l'histoire.»

Jean Abélanet

Conservateur du Musée de Tautavel

Les temps d'avant l'histoire  

Tome 1 chapitre 1

in: LE PAYS CATALAN 

2 volumes

sous la direction de Jean Sagnes (Maître-Assistant à l'Université de Perpignan)

Pau, Société nouvelle d'éditions régionales et de diffusion, 1983

ISBN 2 904 610 01 4

Ja s'ha acabat la bella tranquil·litat dels temps paleolítics o neolítics, quan el rellotge del temps  només comptava els mil·lennis ! Vet el temps de les batalles i dels moviments de pobles ; la història, d'ara endavant, s'entretindrà sobretot fent el recompte dels pobles vencedors i dels pobles vençuts, dels generals gloriosos i dels morts anònims, dels tractats de pau i dels  de "paper mullat"! Tal es defineix l'acceleració de la història.

La traducció és meva.

Venir cabra

De petit, jo, a la "Cabra del senyor Seguí 1", no la podia sofrir, l'odiava. M'era impossible sentir o llegir la seva història sense arrencar a plorar com una magdalena... Hi ha qui em dirà que és normal, ja ho sé, però, vaja, no en volia saber res. I això em va durar. Durar.

Mes ara que, canut, el cabell se m'ha fet del mateix color que el seu pelatge, d'un altre ull me la miro i fins i tot l'admiro. Tot comptat i debatut, de cara als llops que, tot prenent-nos el pèl, de dia en dia, ens van arreglant el món -ho pretenen, Pere-  vaig decidir (ja fa un bon moment) que d'ara endavant,  jo faria de "Cabra del senyor Seguí". Que vol dir tot això? Senzillament que sé bé prou que al final m'hajaran la pell, però no ho aconseguiran amb el meu vist i plau, és clar, no ho consentiré. Mai! Dissenteixo, discrepo. Em declaro dissident, que consti. Per afegiment, pegaré cosses, faré com la cabro de moussu Seguin, que se bateguè touto la niue emé lou loup, e piei lou matin lou loup la manjè. Així ho diu Alfons Daudet per concloure la seva lletra al seu amic Gringoire. I així concloc jo la meva carteta a l'amic Pere Figueres que m'acaba de fer passar un Power Point molt interessant intitulat (antifràsticament): "J'accepte".

1: És clar que es tracta de "La chèvre de monsieur Seguin" en la famosa "Lettre de mon moulin" d'Alphonse Daudet. Al seu diccionari "Lou tresor dòu felibrige", Frederic Mistral apunta una dita provençal on es tracta de la cabra i del senyor Sagnié i que diu així: faire coume la cabro de moussu Sagnié, que se bateguè touto la niue 'mé lou loup e qu'au jour lou loup la manjè.

Miquel Martí i Pol

Del malaguanyat  poeta que deia:


No hi ha triomf més alt que el de saber-se convenient, però no imprescindible.


ARA, MIQUEL

Ara, Miquel,
torna a ser el temps
del fil gruixut i les paraules dures.
Escasseja el diner
i ja és sabut que els poderosos
-planye'ls, Miquel!-
només poden permetre's
certes efusions sentimentals
amb la butxaca plena.
A coll-i-be dels pobres
alternen xurriaca i caramel
segons el vent que bufa;
però no descavalquen mai.
Miquel, recorda-ho:
únicament pegant sacsades
tots plegats,
ens els traurem de sobre.
Les canyes
només es tornen llances
si hom les empunya amb esperit de lluita.

Miquel, aquest llevant
fa molt de temps que dura
i el terra és xop
i se'ns podreix la sola
de les sabates.
No trobes que ja és hora
de treure els peus del fang
i espolsar-se el clatell
i fer bugada?