Ai, la Xarxa

Fa unes setmanes que vaig rebent sol·licitacions amicals -suposo- de persones que volen que m'apunti al que anomenen el seu"cercle d'amics" o la seva xarxa personal... sigui per Facebok, per Google+, o altra cosa. Tot i aquestes eines, a mi em sembla que vivim en un món de comunicació, si, però de comunicació aïllant. Ja els veieu aquests joves que es passegen per ciutat amb uns auriculars clavats en les orelles destil·lant-los sons que en diuen música i que així fan que siguin "aquí-allà", aquí i en una altra banda. Això ho entenc poc (per no dir gens). Quan em trobo en un lloc m'hi vull trobar totalment, si no és que el lloc sigui molest i no m'hi senti a gust... encara que....

Per acabar, a tots dic que aquest blog, per a mi és molt suficient i que no desitjo fer-los cap menyspreu no acollint les seves peticions. En Joan Pere no vol deixar-se enxarxar més que ja ho és.

L'alternativa més que mai necessària

I si de debò, per fi, venia l'hora del poble!

"que en tenim prou de nos fer representar"

com cantava Joan-Pau Giné

Ja ho sé... ja ho sé... aquests també són representants i només són tres... però podem somiar que seran d'una altra farina, oi?

Entre mar i llacuna

Un passeig agradable amb sol i vent sobre el tómbol, que de fet, és doble, de la península de Giens ahir a la tarda.

La passejada la vam fer seguint  la banda de terra oest, del costat de la rada de Toló. Déu n'hi do, la gentada que hi havia aquest dimarts! Totes les edats s'hi trobaven representades, des de jubilats ja grandets que caminen xano-xano tot xerrant -tal com fèiem nosaltres- fins a joves que corren, passant per tot de bona gent amb gos o sense gos. Uns sobre l'asfaltat, altres damunt del talús de sorra, altres encara sobre la platja a ran de mar.
 

 el costat de mar, a l'oest

 

 

el costat de la llacuna, a l'est

18.30
Algunes precisions:

El tómbol oest  porta un camí asfaltat anomenat, en francès: "route du sel" (ruta de la sal). La llacuna (550 hectàrees), "l'étang des Pesquiers" o sigui l'estany dels Pesquers és, com encara es pot veure, una antiga salina tancada l'any 2001 i que pertany al Conservatoire du Littoral. És el domini dels ocells marins: gavians,  i flamencs.

Menjar bé i bo

Per a tots els qui, passant per Toló (oc: Tolon / fr: Toulon), volen menjar bé, bo i autèntic, només una adreça, aqueta!

Aquí, a demés d'assaborir, entre d'altres productes -com per exemple los tripons o la trufada- la famosa carn d'Aubrac, també podreu apreciar l'acollida franca i calorosa de l'amic "Jaco" (Jacó). No solament aquest enamorat del rugbi* en sap de remenar l'aligot, però, per escreix es revela tan "manejamots" com cuiner. Us servirà amb tota la gentilesa de la gent de per allà dalt del Llengua d'Óc, la seva esposa Marie-Odile. Bon profit, doncs i atenció amb el vi de Marcilhac...

 *el rugbi d'abans, com explica ell.

L'amic Carles diu i escriu

Molt bé, aquí us poso l'enllaç on podreu llegir què en pensa En Carles de la banca.

Ai, no, no és a l'Avui... és a la revista digital de cultura Núvol.

Corrandes en són corrandes...

i corrandes en són cançons. 

El meu amic Carles, fa pocs dies, va enviar un text a l'Avui per si de cas li publicaria... És clar que com el text diu coses -que jo, personalment, trobo molt pertinents- de la crisi, dels bancs, del poder i de les seves relacions, ves a saber si el diari, ell, les trobarà igual de pertinents!

El tema aquest es veu que no és nou com nos ho conta una corranda* molt coneguda al Rosselló i que, desgraciadament, a hores d'ara, sona tant actual.

Fa:

Diuen que els temps ja canvien,
que ens passem la vida,
amb festes i balls.
Però, ara, tres cops per setmana,
de tant passar gana,
fotem molts badalls.
Abans per una pesseta,
menjaves costelles,
amb un pa ben blanc,
i ara amb quatre pessetes,
ni un plat de mongetes,
tens al restaurant.

 La tornada diu així:

Volem pa amb oli,
pa amb oli volem (bis)
volem pa amb oli,
pa amb oli volem,
si no ens donen (bis)
no callarem!

i la darrera fa:

Volem pa amb oli,
pa amb oli volem (bis)
volem pa amb oli,
pa amb oli volem,
si no ens donen (bis)
ens el prendrem!

Ara, la "corranda" no conta si als qui la cantaven els contestaren a cops de porra.

* que de fet és una havanera amb lletra parcialment adaptada de la "Trinca" sembla.

OC, el retorn!

 

D'ençà de mesos i mesos que la revista OC estava, diguéssim, eixivernant, nosaltres, poetes i escriptors de la Catalunya boreal, ens trobàvem sense vehicle per escampar i fer córrer les nostres produccions cap als afores nòrdics d'aquest nostre petit territori «deixat de la mà de Déu». *

OC ara, es desperta, reviscola. Un nou equip ja és a l'obra i està preparant el número de tardor que engegarà la nòva tièra. la nova sèrie. Potser ja sabeu que la revista totalment redactada en occità incloïa -i seguirà incloent- un quadern dedicat a la literatura en català, intitulat Germanor i del qual es feia càrrec l'amic Jep Gouzy. Gràcies li siguin donades, que prou se les mereix, pel treball acomplert amb perseverança i fidelitat durant tots aquests anys. En Jep ara, passa la mà... i es troba que sóc jo el a qui li toca, d'ara endavant, continuar la seva feina.

Doncs, per mor de guarnir el pròxim número previst pels finals de novembre o principis de desembre, em podeu enviar els vostres poemes o els vostres texts a la meva adreça de correu electrònic.

* No cal dir que per fer-les córrer cap al sud tenim la possibilitat de sol·licitar  REDUCCIONS:  http://mon.uvic.cat/reduccions/

Carrer Jordi Pere Cerdà

Ahir vespre, a Elna, es va inaugurar el carrer Jordi Pere Cerdà. No cal dir com penso que posar el nom d'un poeta a un carrer, tot i que sent una gran banalitat, és molt bona cosa. No cal dir tampoc com penso que en Jordi Pere Cerdà es mereix l'honor que li acaben de fer. De la cerimònia, res de particular a dir, clàssica: placa descoberta per les netes, cinta sang i or tallada amb tisores i repartida a trossets entre els participants, parlament del senyor alcalde, agraïments de la família per la veu del fill de l'homenatjat... No, el que em va posar en gran perplexitat és veure la quantitat de gent que no hi eren!

Serà decisiu aquest 11s?...

Al Sud, segur.

però a Casa nostra, tot i que...

 

 Tan se val, tirem endavant, sempre!

Llengua cremada?

En aquest nostre dissortat país que d'ençà d'anys i panys queda fet una veritable esca, pot passar que desprès d'un incendi -dels majúsculs- ens visiti un ministre de la República i es pot escaure que el dit ministre es conegui com a catalanoparlant! Doncs, en acabat de donar les gràcies als bombers dels dos costats de l'Albera, quan li toca -al ministre de la República- d'haver de contestar una pregunta que li fan en català... ell es demana quina llengua ha de parlar... Renoi! I si la hi haguessen feta en anglès, la pregunta... què?