Abans que tot, en Camil Descossy va ser un pintor. I un dels que compten. (Llastimosament i segur que per culpa meva, conec molt poc la seva pintura). L'any 2004, amb motiu del centenari del seu naixement, la Casa de la Generalitat de Perpinyà va presentar, comissariada per Jacques Marmayou, una exposició de la seva obra. Pintor de categoria, en Descossy va ser director de l'Escola de Belles Arts de Montpeller del 1939 al 1967. I Montpeller té un carrer Camille Descossy que en conserva la memòria. El pintor, després de fer estada a Paris, torna cap a casa seva el 1928 i s'instal·la per alguns anys a Vinçà1 . Es lliga amb Aristides Maillol, Josep Sebastià Pons i altres artistes reconeguts. A mi, d'en Descossy, qui me'n va parlar és Adriadna Cazelles. Si, perquè Camil Descossy, el 1967 va fixar la seva residència en un lloc que estimava molt per damunt de Castellnou, als Aspres, no gaire lluny del mas del Pull, al mas de Serrat. És aquí que Camil Descossy es va dedicar a l'escriptura i a la defensa del patrimoni català. Va publicar proses: "Malavida" i "Barouds d'honneur pour le Roussillon". També va escriure un recull de poemes en català que ell mateix va traduir al francès. Va ser publicat per la revista Sant Joan i Barres, dirigida per Antoni Cayrol (jordi Pere Cerdà) el 1976 amb el títol: CONCERTO CATALÀ.
escrivia Esteve Albert en el pròleg del poemari. No vull afegir gaire bé res més perquè aquí, tot està dit. Escoltem la poesia no gens fàcil encar que sembli senzilla, d'En Descossy, aquesta poesia de pintor, perquè s'ho mereix.
"La poesia de Camil DESCOSSY és substancialment religiosa, d'una religiositat de memòria hereditària (que regolfa en l'esperit del poeta, avesat al tràfec impetuós de la vida actual)"[.];
1 Vinçà, terra de poetes on va viure Francesc Català i on, ara, escriu Coleta Planas!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada