Disculpes

Ahir, vaig  intitular  les meves parladures: "Una bona lectura i una trista notícia". 

Pel que fa la bona lectura, tot està correcte. Al que explica el Miquel Mayol, ben clar i català, m'hi adhereixo totalment.

Però, amb això de la trista notícia, em volia referir al Premi de poesia jove 2013 organitzat per la Casa de la Generalitat de Perpinyà, el Casal Jaume Primer i la Llibreria catalana. En Joan-Lluís Lluís m'acaba d'aprendre que, enguany, no s'hi va presentar ningú! Doncs, no es lliurarà cap premi... Quina tristesa. On són els joves poetes, els qui han de portar cap al futur la nostra estimada llengua. No sé si el pragmatisme barroer de l'actual cultura urbana tan angloamericana i globalitària se'ls età menjant amb tota velocitat o bé si ja tenen consensuat que per a nosaltres, catalans boreals, aviat sonarà  l'última campanada. Saben que l'home no viu ni pot viure exclusivament de pa, que necessita poesia, perquè "és vital per a una societat que el seu llenguatge no serveixi únicament a fins utilitàries"*.

I doncs, ara, per a qui escrivim nosaltres?  Renada, Coleta, Jep, Joan, Nicolau, Joan-Francesc... i altres que vull pensar que encara no conec i que, espero, un dia podré llegir.

* Claude Ollier in: Lettres Françaises n°17 del 02/92