Això era una colònia de tèrmits que, de fa temps i per diverses raons -entre les quals la més preocupant era la pujada del nivell del mar i del riu veí- ara ja no es sentien a gust en el seu termiter. La reina Isopterina MCMXLIII, assabentada de la cosa i havent-se consultat a si mateixa tots els ets i uts del cas -com solen fer les reines dels tèrmits- es va plantejar el problema de com es podrien salvar. Hi havia el perill ben real que el termiter tot sencer pogués deixar d'existir i es feia palès que s'havia esperat massa temps. És clar, per causa de l'acostumada mandra -si es pot parlar de mandra amb aquestes bestioles- qualsevol tèrmit sempre es pensa que encara pot anar tirant de veta... Però, ara, de tant tibada, era a punt de petar!
Doncs, un vespre, la reina va manar que vingués a tota pressa en Tèrmit-Herald, capdavanter dels tèrmits missatgers i quan el va tenir prosternat al peu del tron, vet aquí què li va dir:
- Térmit-Herald, mano i vull, vull i mano que facis fer, a so de tabal i tururuts, la crida aquesta que ara mateix et dicto:
Tèrmits meus, de totes castes, grans i jovenics, pobres i rics, grassos i xics, escolteu: A tot obrer, a tot soldat, a tot tèrmit de la societat, li ordeno i mano que d'aquí a quinze dies, a sol ponent, es presenti amb el farcell nuat, a l'entrada gran del nostre malaguanyat termiter ja que l'hem de deixar per sempre. El perquè, tots el sabeu, el quan, us l'acabo de dir, i el com, ja ho veureu. Cada u de vosaltres que es mantingui ben atent a les directrius que li aniran donant els termissatgers. Tot tèrmit que faci tard se'l deixarà aquí i que s'hi ofegui. Qui pugui que ho entengui! Aixi com he dit que a l'acte sigui fet. Tèrmits sempre endavant! Nyic i nyac! i que visquin els tèrmits en les santes i humides tenebres per l'eternitat! Apa! Tèrmit-Herald, ara, afanya't, no perdis ni un moment!
-Oh reina fecundíssima! que no pateixi sa ponedora majestat, tot serà fet aixi com ha manat! Ja corro! Nyic i nyac!
I corrents descomparegué.
continuarà...
La poesia d'En Dallerès és poesia per sentir i si escolteu el programa durant aquesta quinzena, us podreu adonar de com sona, però també, ja que els poemes són texts, és poesia per veure. I això justament és el que m'agrada molt! Hauria de parlar també de la llengua remarcable, vocabulari acurat, triat, una llengua treballada sense que mai es faci pesada, tot un plaer! Això que jo en dic poesia... i espero que un dia podré parlar-ne amb el Josep Dallerès mateix.
