El Ventall.17 Editorial Empúries (Barcelona 1992)
Perejaume és el nom de ploma de Perejaume Borrell i Guinart (Sant Pol de Mar 1957) potser més conegut com a pintor. El vaig poder veure i escoltar en el marc del XIII Festival de Poesia de Girona, aquest passat més de setembre on va participar a l'homenatge a Josep Palau i Fabre del qui era amic.
OLI DAMUNT PAPER és un recull de poemes, més precisament de sonets1 -clàssics- on el Perejaume poeta continua essent pintor, però pintor amb ploma i paraules. Tots els sonets del recull s'ambienten en els paratges del Montnegre (i del Montseny) on Perejaume va viure uns anys, recorrent boscos i valls, cims i fondàries, i tot caminant escrivint que per a ell, com diu, escriure i caminar és tot u. Comparteixo totalment el seu amor de la natura, l'admiració als arbres i als rocs (esqueis), el goig profund de viure's com part de tot això...
A demés Perejaume també es dóna a conèixer com a assagista.
Última hora: L'acadèmia i els límits on, amb Perejaume, retrobarem Patrick Gifreu i Antoni Clapés que ja coneixen els fidels dels INSTANTS POÈTICS.
1 sonet: poema de 14 versos decasil·làbics rimats arranjats en quatre estrofes: 2 quartets i dos tercets, o bé 3 quartets i un dístic.
OLI DAMUNT PAPER és un recull de poemes, més precisament de sonets1 -clàssics- on el Perejaume poeta continua essent pintor, però pintor amb ploma i paraules. Tots els sonets del recull s'ambienten en els paratges del Montnegre (i del Montseny) on Perejaume va viure uns anys, recorrent boscos i valls, cims i fondàries, i tot caminant escrivint que per a ell, com diu, escriure i caminar és tot u. Comparteixo totalment el seu amor de la natura, l'admiració als arbres i als rocs (esqueis), el goig profund de viure's com part de tot això...
A demés Perejaume també es dóna a conèixer com a assagista.
Panorama
Surto i els arbres avancen un tros
damunt l'imant; pel fons corre una llebre.
Del cim més alt nevat com una zebra
valls i carenes baixen cap al clos.
Sota l'arbreda un tros de suro gros
simula, enfarinat, una terra amb gebre,
i va prenent l'aspecte d'un pessebre
l'anell de la natura en el meu cos.
Si em miro endins, per sota d'aquest vers,
un pou sense parets, dreta, ni esquerra,
dissol muntanya i mar en aigua dolça.
M'envolta el centre just de l'univers,
toco de peus al fons, no pas a terra,
i aixeco tot el paisatge com molsa.
Refugi del Costabona
Última hora: L'acadèmia i els límits on, amb Perejaume, retrobarem Patrick Gifreu i Antoni Clapés que ja coneixen els fidels dels INSTANTS POÈTICS.
1 sonet: poema de 14 versos decasil·làbics rimats arranjats en quatre estrofes: 2 quartets i dos tercets, o bé 3 quartets i un dístic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada