23 de juny 2008

Jazz a la plaça

Que bé! A la terrassa del Café de la Paix, aquest passat diumenge, a finals de matinada, amb un cel i un sol de postal, a l'ombra de les platanes, fer un Byrrh (com abans... tu!) en agradable companyia tot escoltant aquest quartet de jazz. El que toca el contrabaix és el fill d'una amiga nostra (esperantista)... Un bemoll però, si em puc permetre: la cantant, pobrissona, s'esgrimia amb una veu de dos quarts de dotze... del matí! Mirarem d'anar a escoltar-la altra vegada a una hora més favorable que ja s'ho mereix.

13 de juny 2008

ENTREVISTA A NETTV.CAT

En Teo Vidal ha penjat a NetTv.cat CN l'entrevista que em va fer dimecres passat en els estudis de Ràdio Arrels. En aquesta entrevista hi faig el balanç de quatre temporades dels INSTANTS POÈTICS i també dels dos anys de EHA! Que aquí sigui regraciat per la feina que fa tan a NetTv.cat que a VilaWeb Catalunya Nord i pel suport que ens dóna.

EHA! n°9

Hi arribarem! Ara, només ens falta netejar i muntar els enregistraments que vaig fer jo mateix dins la classe del C.E.2 bilingüe de la Huria Prost a l'escola Jean Clerc, aquí a Prada. De primer sentia una miqueta d'angúnia d'haver de fer-ho tot sol, però, finalment, tot va anar a l'oli. La Huria ho tenia tot tan ben organitzat i planejat, els nens van ser tan professionals i manyacs... -ai que bé si tots eren com aquests!- En guardaré un agradable record. Tenia molt per cor de realitzar-lo aquest n°, ja me l'havia pensat l'any passat i n'havia parlat amb la Colette Planas que és consellera pedagògica de llengües. Una petita cosa, el títol potser no és totalment adequat... ja que els poemes escrits pels nens no tenen tots per tema l'arbre, perquè ells van voler parlar de moltes altres coses... bo, no passa rés i esperem que agradi a la gent que ho sentirà.

10 de juny 2008

Recitalet

Ahir a la nit, en un saló del Pradotel, vaig donar un petit recital per un grup de persones que viuen a Barcelona. Dic així perquè, si hi viuen no en són oriündes, ja que entre elles hi havia a més d'unes andaluses, una suïssa i una sueca... Totes elles alumnes del curs de català per a adults que imparteix la meva amiga Mercè. Moments molt agradables de poesia compartida. La sorpresa va ser quan, al final, aquestes dones, entre totes em va fer l'ofrena de recitar-me la meva Auca de l'Arbre! Emocionant, no m'hi esperava. A més, em van regalar l'edició de La plaça de Diamant que va fer la Diputació de Barcelona, per a celebrar la festa de Sant Jordi en aquest any del centenari del naixement de la Mercè Rodoreda. Un llibre molt bonic il·lustrat amb dibuixos d'Albert Ràfols Casamada. Uns records preciosos.

9 de juny 2008

Revista de Girona

Acabo de trobar a la meva bústia els dos exemplars del n° 248 de la Revista de Girona on mercès a Na Mariàngela Vilallonga tinc publicats 7 poemes del meu futur recull: Ulleres de son. Em fa gràcia, veure'ls, a més a més, acompanyats amb dos dibuixos d'un pintor que descobreixo, Tano Pisano, i que m'agraden perquè sóc molt sensible al que es dibuixa o pinta amb negre i blanc -això vol dir com amb l'aparentment senzill s'expressa la complexitat. A veure si algun dia nos trobem ell i jo?
Ara per ara, estic esperant que em faci un truc la meva amiga Mercè per avisar-me que ella i el grup d'alumnes que acompanya han arribat sense masses entrebancs a Prada. És que aquest vespre després de sopar junts, amb ells he de fer de rapsoda.

7 de juny 2008

INSTANTS POÈTICS: VICENT ALONSO

Continuem la nostra passejada poètica pels països catalans. Després de Mallorca i havent fet estada al Principat en companyia d'Antoni Clapés, ara nos en baixem cap a l'Horta de València. Allà hi anem a trobar En Vicent Alonso. Si doneu un cop d'ull a les seves pàgines personals -i us aconsello fer-ho- a més de trobar-hi dades biogràfiques, ja veureu que Vicent Alonso és una personalitat rellevant de les lletres catalanes*. Universitari, assagista, traductor... i quin traductor!: Baudelaire, Tzara, per la poesia... i per la prosa, tot just acabats de "regirar" al català, els tan famosos Essais de Michel de Montaigne. Ara, de moment, nosaltres nos interessarem al Vicent Alonso poeta. Com vaig arribar-hi fins a ell?... Encara una vegada, feu-li la pregunta al Carles Camps! Si, si. Del Carles a l'Anna Montero -de qui vaig llegir poemes fa poc- i de l'Anna al Vicent... aquest és el camí que jo vaig seguir. I això fa que, intercanviant correus electrònics amb ell, em vaig trobar amb una petita antologia poètica de Vicent Alonso on vaig triar els poemes que us aniré llegint durant la quinzena.

*Altre enllaç d'interès: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

6 de juny 2008

Un conte de la postmodernitat

Això era un bon home al qui, mirant per la finestra
li agradava molt i molt contemplar el món com era.
Mes, aquest món era el món d'abans,
amb arbres, herbes, flors i ocells...
Olors de mel
i calma...
Ja es veu que no podia durar.


I, un bon dia... l'Avui pragmàtic en el món d'abans va entrar.
I l'Avui pragmàtic era mecànic i no li agradaven els arbres!
Crac, crac, crac, un ferotge cara a cara de seguit va començar...


I després de dos dies d'enfrontar-se sorollosament
l'Avui pragmàtic amb el món d'abans,
heus aquí el previsible resultat del terrible cara a cara
que dés de la seva finestra,
aquest pobre del bon home va poder contemplar!


Vet aquí.
Sí, aquesta fou la gesta que tot ben postmodern ho va deixar.
Ara, com voleu que aquest pobre del bon home faci cara alegra...
I cric i crac, aquí no hi ha ni gos ni gat,
i el conte és acabat!