23 de nov. 2013

Reforma dels diccionaris

Veient amb quina velocitat tota cosa es transforma en mercaderia i esdevé objecte de negoci -sense presumir gens ni mica de la seva utilitat real- es pot suposar que ben aviat els diccionaris, al menys els de l'àrea europea, acabaran per suprimir les entrades corresponent a l'adjectiu gratuït, al nom gratuïtat i a l'adverbi gratis.

22 de nov. 2013

Massa

A cada època el seu parlar peculiar. Ara vivim en els temps del massa, (francès: trop). Déu n'hi do l'èxit d'aquest adverbi que ha passat a ser el criteri insuperable per a tota classe de coses, persones i actes. En francès tot és trop: trop bon, trop beau, trop top, trop cool, trop moche, trop nul... i fins i tot amb ús absolut: c'est trop, il/elle est trop. Em pensava que aquest tic de llenguatge era propi del jovent d'avui, exactament com van ser-ho el formidable, el chouette o el sensas (sensationnel) en èpoques precedents i que acabaria per passar i deixar lloc a qui sap quin altre. Que això era una marca de l'empobriment continu de la llengua lligat -perquè no?- a l'ús abusiu i universal dels ordinadors i altres mòbils, i que, que sé jo...  Si, així m'ho pensava, però acabo de constatar que anava errat. La prova, en aquest extracte del llibre de Jean-Paul Sartre, Les mots (NRF Gallimard 1964):
Tout destinait cette activité nouvelle* à n'être qu'une singerie de plus. Ma mère me prodiguait les encouragements, elle introduisait les visiteurs dans la salle à manger pour qu'ils surprissent le jeune créateur à son pupitre d'écolier ; je feignais d'être trop absorbé pour sentir la présence de mes admirateurs ; ils se retiraient sur la pointe des pieds en murmurant que j'étais trop mignon, que c'était trop charmant.   
Doncs, noies, nois, us adoneu que parleu com un filòsof del 1964! Divertit, oi? 
En català no tinc constància d'un ús anàleg de l'adverbi massa. D'acord, tenim En Massagran de Josep-Maria Folch i Torres, però això és una altra història.

*L'escriptura literària.

21 de nov. 2013

Històries de la vora del foc

Temps de novembre. No sé si podré verificar la dita que pretén: la pluja de tardor fa créixer  sense dolor; a veure, a veure, perquè de moment... Mentre el cel va plorant les seves penes i desgràcies, com n'és d'agradable, instal·lat davant de la llar de foc, deixar, dins la dolça calor, vagarejar l'esperit o fer lectura.


Justament estic llegint "Les sentiers de ma mémoire"; unes memòries d'infantesa que Marcel Gouzy, pare del poeta i amic Jep Gouzy, va publicar en francès a la revista Conflent. 

Es tracta de tres fasciclesI Le pain de brique, n°113 del 1981 ; II Le temps des arbres, n°119 del 1982 i III Les fleurs d'exil ne se faneront pas, n°130 del 1984). Tots tres il·lustrats amb dibuixos en blanc i negre del mateix autor que a més de ser poeta va ser un artista complet i va fer córrer un llapis llest i precís sobre les planes.

20 de nov. 2013

Un encontre poètic

El 27 de juliol de 2010, en aquest mateix blog, havia publicat un poema de Miquel Martí i Pol que és dels que ajuden a viure -almenys que m'ajuden a mi- perquè em semblava d'una gran actualitat. Avui, el torno a publicar ja que, llastimosament, el trobo més que mai d'actualitat! 
Estant amb això, quasi sense pensar-hi, se'm va acudir un altre poema, justament dels que... que és el poema de Nâzım Hikmet titulat: La criatura més divertida i del qual penso que es pot posar en paral·lel amb el de Martí i Pol. De fet, jo, aquest poema només el coneixia en la versió francesa recitada per Yves Montand i no sabent si n'existia alguna traducció al català, aquí n'acabo de fer una 1

ARA, MIQUEL

Ara, Miquel,
torna a ser el temps
del fil gruixut i les paraules dures.
Escasseja el diner
i ja és sabut que els poderosos
-planye'ls, Miquel!-
només poden permetre's
certes efusions sentimentals
amb la butxaca plena.
A coll-i-be dels pobres
alternen xurriaca i caramel
segons el vent que bufa;
però no descavalquen mai.
Miquel, recorda-ho:
únicament pegant sacsades
tots plegats,
ens els traurem de sobre.
Les canyes
només es tornen llances
si hom les empunya amb esperit de lluita.

Miquel, aquest llevant
fa molt de temps que dura
i el terra és xop
i se'ns podreix la sola
de les sabates.
No trobes que ja és hora
de treure els peus del fang
i espolsar-se el clatell
i fer bugada?

Miquel Martí i Pol 


LA CRIATURA MÉS DIVERTIDA

Com l'escorpí, germà,
Ets com l'escorpí
En una nit d'espavent.
Com el pardal, germà,
Ets com el pardal
Amb els seus menuts desassossecs.
Com el musclo, germà,
Ets com el musclo
Tancat i tranquil.
Ets terrible, germà,
Com la boca d'un volcà apagat.

I no ets un, desgraciadament,
No ets cinc,
Ets a milions.
Ets com el be, germà,
Quan el botxí, vestit amb la teva pell,
Quan el botxí alça el bastó,
T'afanyes per entrar dins el ramat
I te'n vas corrents cap a l'escorxador, quasi cofoi.
Ets la criatura més divertida, en suma,
Més divertida que el peix
Que viu dins la mar sense saber la mar.

I si hi ha tanta misèria per aquesta terra
És gràcies a tu, germà,
Si estem afamegats, esgotats,
Si estem escorxats fins a la sang,
Premuts com el raïm per donar el nostre vi,
Jo diria que és culpa teva?no...

... Però hi tens molt a veure,
Germà.

Nâzım Hikmet
Els volia  posar realment paral·lels però, vés per on, no ho he aconseguit. Llàstima.

1 Potser algú em dirà si existeix una versió catalana del poema.... 

15 de nov. 2013

Coses de mal entendre (1)

Heu notat com n'és de propensa la gent empiocada -família o coneguts- a venir a saludar-vos amb -petons?

13 de nov. 2013

I què?

A vegades és tant agradable quedar tranquil en una ombra a la vora del camí i mirar la gent que va passant... sens fer cap comentari.