10 de jul. 2008

La llengua és la clau...

Torna a sortir el problema de les llengües minoritzades a l' Estat francès. No ens precipitem, encara no hi ha res de fet! El parlament són dues cambres...

Mentrestant, heus aquí el que el gran Frederic Mistral n'escrivia del problema de la llengua en la seva obra "I TROUBAIRE CATALAN" de l'agost de 1861:

Intrepide gardian de noste parla gènt,
Garden-lou franc e pur e clar coume l'argènt,
Car tout un pople aqui s'abéuro;
Car, de mourre-bourdoun qu'un pople toumbe esclau,

Se tèn sa lengo, tèn la clau
Que di cadeno lou deliéuro.

Intrèpids guardians del nostre parlar gent, guardem-lo franc i pur i clar com l'argent, car aquí s'hi abeura tot un poble; i, de boca terrosa que un poble caigui esclau, si té la seva llengua, té la clau que de les cadenes l'allibera.

Traducció que faig, així així, per si de cas algú no havia entès el provençal...

9 de jul. 2008

"Merde à Vauban"

Aixi cantava Leo Ferré... Jo, només tornaré a posar el que va escriure el Mossèn Jotapé al moment on tot això es cuinava i s'havia armat una gran polèmica. Ja s'ho veia prou clar, el Mossèn, com s'acabaria la missa!
De la glorificació del mariscal, la majoria de la gent d'aquí, se n'alegra perquè coneix molt poca cosa de la nostra historia, per no dir res, ja que només li van aprendre "l'histoire de France". Com ho va escriure Louis Aragon en Le Fou d'Elsa, parlant de la caiguda de Granada: "[...] un roi vaincu doit être lâche et traître quand ce sont les vainqueurs qui écrivent l'histoire."
(un rei vençut ha de ser covard i traïdor quan són els vencedors qui escriuen la història.)
Tant se val, la història no té fi i la seva roda, si no para mai, tampoc mai no torna enrera; qui la sap no tornarà a topar amb el mateix roc, i qui viurà...

7 de jul. 2008

Els Pallagostís

Ja han arribat, ja els tenim aquí! Mira, això, em fa recordar un poemet, el primer, del Breviari d'humor del Mossèn Jotapé. Ve-te'l 'quí:

Amb un clic, el tindreu engrandit...

Si no ho sabeu, el pallagostí és l'avatar català del dorífora -"le doryphore"- dels Alps, a França. Una cosa que el Mossèn no va poder dir- encara que Déu n'hi do les que va dir-, una petita endevinalla (divertida, espero): Ho sabeu com se'n diu d'una dona que viu dels seus encants?... Doncs, si, perdó, una puta. I d'un país o una comarca que també viu dels seus encants?... Els Pirineus Orientables! (Bo, aquí, segur que cada u pot posar un altre nom que li convingui.) És que sempre les trobo molt semblants aquestes dues activitats "comercials": la prostitució i el turisme... Ja ho sé, potser que exagero... Però, tot ben comptat i debatut...

5 de jul. 2008

Faig vacances una mica. Però...

La llet quan vessa, no mira sobre què vessa.
Malaurat el qui ha posat foc a sota la cassola!

JPS