24 de maig 2014

Any Mistral

Em fa gràcia i il·lusió fer passar aquí l'anunci que m'acaba d'enviar l'amic Àngel Igelmo Segura de la revista Pèl Capell.



Trobada amb poetes occitans
dies 30 i 31 de maig de 2014 a Barcelona
organitzen: Pèl Capell, PEN Català i CAOC

Dins el marc de la celebració de l’Any Mistral, el col·lectiu de poesia Pèl Capell proposa una trobada amb poetes occitans durant els dies 30 i 31 de maig, amb tot un seguit d’activitats al voltant de la poesia occitana actual: dos recitals de poesia, una trobada entre el PEN català i el PEN occità i un cafè-debat on parlarem sobre l’estat de la poesia i de la literatura occitana actual.


Després de la publicació a l’abril de 2013 d’un número especial sobre Poesia Jove occitana a la revista Pèl Capell, tres dels poetes aleshores editats ens visiten: Aurélia Lassaque, poetessa llenguadociana amb un gran nombre d’obres publicades i membre fundadora del PEN Oc; Jean-Cristophe Dourdet, poeta llemosí i professor de lingüística a la universitat de Poitiers; i Xavier Gutiérrez Riu, home de llibres i poeta occità de la Vall d’Aran.

Per a la presentació de la trobada i dels poetes i col·lectius organitzadors, es convoca a una roda de premsa divendres 30 de maig a les 12 del migdia a la seu del CAOC (Hotel Entitats. c/Providència 42. 08024 Gràcia., Barcelona).
Per més detalls sobre els actes, vegeu el programa o contacteu amb
pelcapell@gmail.com o amb Pau Vadell (639544898).


Això em torna posar present a la memòria el n° 8 de la revista EHA! que vaig dedicar al mestre de Maiano/ Malhana l'any 2008.


21 de maig 2014

Una història de Pelós

L'Indep sempre nos n'ha de fer alguna! Vet aquí la d'avui pescada a la seva edició numèrica:
"On parle tellement rarement de Ria-Sirach qui est pourtant le berceau de la Catalogne puisque son fondateur Guid Fret* dit El Pelos est né ici". 
Renoi! Què n'aniran a pensar els de l'F.B.I.?

(*sic... perquè copiat i enganxat)


Quedant amb l'Indep  d'aquest matí i molt més seriosament,vull afegir una pregunta:
Perquè oferir així i repetidament, amb tanta complaença, un altaveu al vell president del F.N.? Això és portar-se com aquest que toca de foc i bufa sobre les brases. 

10 de maig 2014

El que l'arbre pot

L'arbre sap fer moltes coses que sovint nosaltres no imaginem ser capaços de fer. Vet en'quí dos que conec, dos provençals:

El primer, a Iero (Hyères les Palmiers) al lloc dit "l'Ayguade*" un pi acotxat des de ni es recorda quant de temps i que un dia es va esforçar per tornar prendre el camí del cel, per retrobar la seva natural verticalitat.
Recuperar la verticalitat
El segon, és a La Gardo (La Garde) a la vorera del carrer Roger Salengro on fa el seu ofici, el de tots els plàtans, que és de donar ombra als vianants que acompanyen la canalla a l'escola o que van al súper mercat... Ara, tant li fa a ell que s'hagi prohibit d'aparcar en aquest lloc! Però em sembla sentir-lo: "I que no podien plantar un pal per posar aquesta rellamp de pancarta que em fereix i em malmet la fesomia... Paciència, ja la faré desaparèixer!"
Recuperar l'aspecte inicial
És que a demés, els arbres de fa temps i més temps, saben la paciència, i que el temps no té cap respecte pel que es fa sense ell.

*Noteu la destrossa que el francès ha fet de l'occità provençal. Quant noms perduts! Ni la gent mateixa els sap retrobar i fins i tot no és tant segur que, avui, els entengui.

9 de maig 2014

El rastre d'uns escrits

Aquest és el títol que l'amic i distingit poeta Carles Camps-Mundó a triat per al seu blog que ell mateix titlla injustament d'humil. No me'l crec perquè sé, per haver-ho comprovat a cada lectura  d'obres seves, que res del que escriu En Carles no es pot qualificar així.


Benvingut a la blogo-esfera. D'ara endavant, aquest rastre l'anirem seguint assíduament.