22 de des. 2014

Quan la poesia pren el vial...


Sempre és un gran plaer acollir un nou llibre de poesia i el plaer és més gran quan es tracte de poesia en català. Ara, imagineu quin escreix de goig porta el fet que aquest llibre sigui publicat aquí, en la nostra dissortada "Catalunya nord". Vull, doncs,  saludar com s'ho mereix, en aquesta temporada nadalenca, el regal que ens fa Joan-Francesc Castex-Ey amb: RUTA MAJOR editat per Les Presses Littéraires. El volum és agradable a 'ull i a la mà, plaent de fullejar. L'obra és bilingüe per respondre una demanda del lectorat ens va comentar Joan-Francesc.
No m'atardaré a fer una presentació de fons del llibre perquè Carles Duarte i Montserrat, en el prefaci que signa, nos ho deixa bastant clar. Sí el llibre, molt construït,
És un viatge sense bagatges
sinó la veu de la brisa,
sinó el batec d'un estel,
com a viàtic íntim.
 
Viatge en el transcurs del qual creuem, camí d'Ítaca, l'ombra d'Odisseu i potser la de Telémac. Però sabem que aquest és un camí de retorn. Sortir per tornar millor... qui sap?
El que vull recalcar especialment és el nivell de llengua del poeta i la seva atenció a l'aspecte oral de la seva poesia. Tres exemples per il·lustrar aquest aspecte:

Assossec atònic de gran nit Tren de nit (p28)
Exploració a l'acte / sense trava ni triga A la descoberta (p30)
Hi serregen amb pena / per la pell mesella / de la penya Serralada (p36)

Són versos per dir, per mastegar -si em puc permetre- la polpa dels mots, per cantar, per què no?
Bon viatge a RUTA MAJOR doncs i que el camí sigui llarg!