27 de jul. 2010

Miquel Martí i Pol

Del malaguanyat  poeta que deia:


No hi ha triomf més alt que el de saber-se convenient,
però no imprescindible.


ARA, MIQUEL

Ara, Miquel,
torna a ser el temps
del fil gruixut i les paraules dures.
Escasseja el diner
i ja és sabut que els poderosos
-planye'ls, Miquel!-
només poden permetre's
certes efusions sentimentals
amb la butxaca plena.
A coll-i-be dels pobres
alternen xurriaca i caramel
segons el vent que bufa;
però no descavalquen mai.
Miquel, recorda-ho:
únicament pegant sacsades
tots plegats,
ens els traurem de sobre.
Les canyes
només es tornen llances
si hom les empunya amb esperit de lluita.

Miquel, aquest llevant
fa molt de temps que dura
i el terra és xop
i se'ns podreix la sola
de les sabates.
No trobes que ja és hora
de treure els peus del fang
i espolsar-se el clatell
i fer bugada?

21 de jul. 2010

Préssecs

 En aquest llibre publicat (en francès) per primera vegada el 1872 vet aquí el que deia el seu autor Pierre Vidal que fou bibliotecari a la Biblioteca municipal de Perpinyà. Tradueixo:
 
Els préssecs d'Illa són d'un gust exquisit ; han perdut molt de la seva anomenada des que a uns se'ls va acudir collir-los abans que siguin madurs, per mor de poder-los exportar.

Les pêches d'Ille sont d'un goût exquis ; elles ont beaucoup perdu de leur réputation depuis qu'on s'avise de les cueillir avant leur maturité, afin de pouvoir les exporter.

Ara, a demés te'ls aspergen no sé quantes vegades i a les tantes de la nit amb qui sap quines porqueries... i en davant Joan! 

10 de jul. 2010

10-J

1 500 000


 "Catalunya, com tota nació, té el dret inalienable, per cap Constitució, de decidir lliurement  el 
 seu futur i aspirar, si ho vol, a la plena sobirania."

5 de jul. 2010

Homenatge

Dissabte, la gent de Querol i de Porta, els seus antics alumnes i la Municipalitat rebien N'Adrienne Cazeilles per retre homenatge a la qui, tot just sortida de l'Escola normal de Perpinyà, va ser mestra d'escola dels pobles entre els anys 1942 i 1946.

Tothom ja sap la dedicació indefectible i pacient que, des de fa anys i més anys, Adrienne Cazeilles manifesta públicament per a la  preservació del medi ambient, o senzillament dit, per a la defensa de la Natura (amb majúscula). I com que, d'aquesta Natura, en forma part l'ésser humà -cosa de que llastimosament, el dit ésser humà tant sovint s'oblida- N'Adrienne  Cazeilles també defensa l'humà. Això fa que l'un dels actes més importants d'aquesta diada va ser la plantació d'un ARBRE DE LES LLIBERTATS. L'arbre, l'havia triat ella: una moixera de la guilla, Sorbus aucuparia, perquè és un arbre comú a Cerdanya i no un d'aquests exòtics luxosos i fràgils.